L’empresari Joan Besolí diu que és una víctima de l’operació Catalunya i avisa que durà el seu empresonament a la justícia europea

L’empresari andorrà Joan Besolí, empresonat preventivament entre el 2017 i el 2019 juntament amb Sandro Rosell per ordre de l’Audiència espanyola, s’ha mostrat “trist i decebut” per la indemnització de 70.000 euros que li ha reconegut el tribunal per l’empresonament.

En una entrevista a RAC1, Besolí ha dit que es considera víctima col·lateral de l’operació Catalunya contra l’independentisme i alerta que reivindicarà una compensació justa fins als tribunals europeus. L’empresari demanava 4,6 milions d’euros per danys morals i reputacionals, les despeses de tot el procés judicial i el cost els desplaçaments de familiars a la presó per visitar-lo. “Aquests 70.000 euros fa temps que els tenim gastats en advocats, en peritatges… Tot això és ‘pecata minuta’“, ha dit.

“Em pensava que hi hauria una mica més d’humanitat, però fan la sentència com si estiguessin esmorzant al bar“, ha lamentat Besolí. I ha afegit que creu que els jutges que han dictat la sentència no saben el que és dormir en un llit ple de xinxes.

La sentència valora el dolor que li va causar la presó preventiva en danys de caràcter lleu o moderat. “És surrealista”, ha lamentat. I ha recordat que va demanar fins a dotze vegades que el traslladessin a Barcelona per a poder visitar el seu fill paraplègic a l’hospital, encara que fos vigilat per la policia, però que la magistrada Carmen Lamela sempre l’hi va denegar “sense cap escrúpol ni cap mirament humà ni personal”.

De fet, Besolí va querellar-se contra la jutgessa, ara ascendida al Suprem espanyol. L’alt tribunal ja va tombar-li la querella, que ara ha dut fins a Europa. Besolí ha avançat que té previst fer el mateix amb la demanda per danys i perjudicis. “Nosaltres ara presentarem una reclamació al Suprem i, després, al Constitucional. Anirem fins al final“, ha avisat.

“Ens vam querellar contra Carmen Lamela. Va anar al Suprem, va tocar al jutge Marchena i el vam recusar, però ens ho van denegar. No entenc la maldat de les persones, la maldat d’aquesta jutgessa, però és que, al darrere d’ella, hi havia tres jutges d’una sala que validaven tot el que deia“, ha recordat.

I ha acabat dient: “Aquí hi havia una conxorxa i jo vaig ser un dany col·lateral”, tot recordant com li van canviar la vida aquells dos anys engarjolat. “Tornar a la vida normal després de gairebé dos anys d’estar desconnectat del món no és fàcil i encara m’està costant. Moltes vegades necessito estar sol. Els meus amics passen dies que no saben res de mi, perquè no tens tantes ganes de parlar com abans”, ha afegit.