L’empresa Uralita haurà d’indemnitzar els veïns afectats per l’amiant de la fàbrica de Cerdanyola del Vallès

L’Audiència de Madrid ha condemnat l’empresa Uralita a indemnitzar amb més de dos milions d’euros els veïns afectats per l’amiant de la fàbrica de Cerdanyola del Vallès. En total, hi ha trenta-nou afectats, tant de Cerdanyola com de Ripollet.

Segons la sentència, l’empresa ‘no va actuar amb la diligència exigible’, perquè les emissions de fibres d’amiant es van fer sense el control adequat a l’ambient exterior de la fàbrica.

Primera resolució per a persones sense vinculació laboral directa
Aquesta és la primera resolució judicial que fa responsable Uralita de les malalties i defuncions de gent sense vinculació laboral directa amb l’empresa. Aquestes malalties i defuncions van ser causades per l’exposició a l’amiant procedent d’Uralita, el màxim centre productiu a l’estat espanyol, en funcionament entre els anys 1907 i 1997.

Per a les advocades del Col·lectiu Ronda responsables de la sentència, Esther Pérez i Esther Costa, ‘es tracta d’una resolució pionera que reconeix, per primera vegada, el llegat de mort i patiment que l’empresa Uralita ha deixat en les localitats on es va assentar.’ El Col·lectiu Ronda ha estat el responsable de traslladar una demanda col·lectiva que exigia el reconeixement de la responsabilitat de l’empresa sobre les patologies, incloses diverses formes de càncer, derivades de la inhalació de fibres d’amiant per part de persones que eren familiars de treballadors o, sense ser-ho, que residien o treballaven als voltants de la fàbrica.

D’aquesta manera, l’Audiència de Madrid revoca la sentència dictada pel jutjat de primera instància 96 de Madrid el desembre del 2015 que va condemnar l’empresa per l’afectació sobre les persones que havien conviscut amb treballadors de la fàbrica, però desestimava la responsabilitat respecte de la inhalació de fibres d’amiant d’aquells veïns la causa d’exposició dels quals havia estat mantenir la seva residència o lloc de feina a les proximitats de la fàbrica. Així doncs, la resolució fa l’empresa responsable directa de les malalties causades per l’exposició a l’amiant de les desenes de demandants de les localitats de Ripollet i Cerdanyola del Vallès.

Condemna per emissions sense el control adequat
L’audiència provincial diu: ‘S’ha estudiat científicament que la major exposició a la inhalació de fibres d’amiant en les localitats de Cerdanyola del Vallés i Ripollet ha causat en aquestes poblacions una incidència més alta de les malalties relacionades amb la inhalació de fibres d’amiant.’ Segons les advocades del Col·lectiu Ronda, ‘això que s’ha viscut a Cerdanyola i Ripollet és un drama que, desgraciadament, perdurarà durant dècades i que fins ara no tenia el reconeixement merescut’.

Una sentència històrica
Cerdanyola del Vallès i Ripollet han estat considerades la ‘zona zero’ de l’amiant a l’estat espanyol per l’extrema incidència de les malalties causades per aquesta substància entre la població. És habitual que aquestes malalties no afectin més de deu persones per any i milió d’habitants, però en el cas de Ripollet i Cerdanyola del Vallès puja fins a noranta-cinc.

Aquesta proporció encara augmenta més si tenim en compte la incidència del càncer de pleura o mesotelioma –malaltia mortal i sense possibilitat de guariment, de la qual l’única causa possible és l’exposició a l’amiant–, de la qual només s’observen entre un cas i tres per milió d’habitants. A la zona on hi havia la fàbrica, aquesta xifra fou de quaranta-set casos per milió.

Per a les advocades del Col·lectiu Ronda, no hi ha hagut, fins ara, una jurisprudència sòlida pel que fa als anomenats ‘passius ambientals’, les persones que vivien al costat d’unes fàbriques on ‘es va actuar amb un menyspreu reiterat envers l’obligació d’impedir que les fibres d’amiant fossin emeses cap a l’exterior’. Segons elles, aquesta sentència posa fi a aquesta impunitat.