Lee Miller i l’onada britànica del surrealisme aterren a la Fundació Miró

La nova exposició temporal de la Fundació Joan Miró s’endinsa en el moviment surrealista a la Gran Bretanya mitjançant la mirada de la fotògrafa nord-americana Lee Miller. Model, musa i col·laboradora de Man Ray a París, més tard Miller esdevindria una fotògrafa de prestigi, pionera en connectar l’art, la moda i el periodisme. Els seus vincles amb els surrealistes britànics i el seu paper articulador d’aquest moviment artístic serveixen a l’exposició per a recórrer un capítol del surrealisme no tan conegut però que en confirma la dimensió internacional i una gran connexió amb les inquietuds del seu context històric. ‘Lee Miller era extremadament lliure atesos els paràmetres de la dona de l’època i va desenvolupar una carrera fotogràfica molt important, també com a artista surrealista de ple dret dins el moviment britànic’, la descriu la cap de programes de la Fundació, Martina Millà.

A partir de la mirada de Miller, la mostra reconstrueix un dels moments menys coneguts del surrealisme i revela les connexions entre els artistes britànics dels anys trenta i quaranta del segle passat i la xarxa surrealista internacional. L’exposició aplega prop de dues-centes peces entre fotografies de Miller i dibuixos, pintures i escultures d’alguns dels principals artistes surrealistes, com ara Max Ernst, Man Ray, Roland Penrose, Leonora Carrington, Salvador Dalí, Joan Miró, Pablo Picasso o Francis Picabia, entre més.

‘Amb Lee Miller hem volgut mostrar què va ser el surrealisme a la Gran Bretanya, un capítol del moviment no tan conegut a casa nostra’, explica Martina Millà. ‘Volíem demanar-nos per què el surrealisme té aquesta acceptació internacional, de Breton a París en uns altres contextos’.

Millà subratlla la personalitat de Lee Miller i la seva llibertat creativa i de moviments: Miller, una dona que trencava els esquemes de l’època, va viatjar molt, i després d’haver fet carrera com a model va arribar a París per conèixer els ambients fotogràfics del surrealisme de la ciutat. Allà va treballar amb Man Ray, de la qual va ser model però també ajudant, i així va començar a desenvolupar la seva obra, recorda Millà. Després d’haver-se fet un lloc en l’escena surrealista francesa, ja els anys previs a la Segona Guerra Mundial, Miller es va traslladar a Londres, com tants altres artistes, cercant un refugi de la tensió política a l’Europa continental. Juntament amb el marit, Roland Penrose, la fotògrafa va exercir un paper significatiu en el surrealisme britànic dels anys trenta

Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes