L’editor de Marchena i un ex-jutge filofranquista, entre els querellants contra la jutgessa belga, Boye i els exiliats

Una associació d’advocats anomenada Movimiento 24DOS, amb seu a Madrid, ha presentat finalment una querella contra la jutgessa de Brussel·les que examina la demanda civil contra Pablo Llarena. I l’ha presentada també contra Carles Puigdemont i els consellers exiliats i contra el seu advocat Gonzalo Boye. Per a aquest col·lectiu d’advocats, presidit pel catedràtic Nicolás González-Cuéllar, han comès els delictes de prevaricació, usurpació de funcions i presentació de traducció falsa o falsetat documental. Aquests juristes volen anar més enllà del que ho fa el govern espanyol, que ha pagat mig milió d’euros a un bufet d’advocats belga perquè defensi el jutge del Tribunal Suprem.

El president de l’associació, González-Cuellar, és l’editor dels llibres que publica el jutge Manuel Marchena, president de la sala penal del Tribunal Suprem espanyol i membre del tribunal que jutjarà els presos polítics. Ambdós formen part del consell editorial d’Ediciones Castillo de Luna i també han compartit llibres, actes i conferències. Un exemple, el llibre ‘La reforma de la Ley de Enjuiciamiento Criminal en 2015’, redactada per Marchena i per González-Cuéllar i amb pròleg de l’ex-ministre de Justícia Rafael Catalá. A més, fou un dels advocats querellants contra l’ex-magistrat Elpidio José Silva. I Marchena va presidir el tribunal que va desestimar el recurs de cassació de Silva.

El número dos d’aquesta associació és Adolfo Prego, advocat i ex-magistrat de la sala penal del Tribunal Suprem espanyol (la mateixa en què exerceix Llarena) i ex-vocal del Consell General del Poder Judicial a proposta del PP. Ha estat recentment advocat de María Dolores de Cospedal. De tarannà molt conservador, reaccionari, contrari als matrimonis entre homosexuals i ferm opositor a la llei de la memòria històrica que va impulsar el govern de Zapatero. De fet, és un revisionista dels crims de la dictadura franquista, que qüestiona. Té una gran vinculació amb Pío Moa, un pseudo historiador que justifica el cop d’estat de Franco del 1936. I fa seves aquestes tesis, dient que el dictador va fer una ‘contrarrevolució’. Aquests posicionaments no van impedir (perquè el Tribunal Suprem no ho va voler) que fos ponent de la interlocutòria que va admetre a tràmit la querella de l’organització ultra Manos Limpias contra Baltasar Garzón per la investigació dels crims del franquisme.