Patrici Tixis: “Enguany no creixerà l’edició en català; en castellà, sí”

El president del Gremi d’Editors de Catalunya, Patrici Tixis, amb motiu de la Nit de l’Edició, ha fet balanç de l’any 2022. Enguany cal estar atents, perquè les xifres generals (que sumen català i espanyol) són diferents de les de l’edició de llibres en català: si els resultats de l’edició en espanyol són positius, amb un creixement del 2%, l’edició de llibres en català s’ha estancat i igualarà la xifra de l’any passat. El 2021 va ser un bon any, però per primera vegada l’edició en català va créixer menys que l’edició en espanyol. Aquesta tendència, doncs, es confirma. Per tant, no són bones dades, tot i que el 2021 el creixement va igualar les xifres del 2019, després del daltabaix del confinament per la pandèmia.

Hem parlat amb Tixis per poder desglossar les dades del sector de llibres en català, que habitualment el Gremi d’Editors de Catalunya no desglossa. També hem comentat la difícil situació en què es troba el sector de llibre arran de la crisi de la distribuïdora Entredos, a més dels grans temes que s’han d’encarar el 2023.

—Quin balanç feu del sector editorial del 2022?
—Hi ha dues idees importants per a resumir aquest any que encara no hem tancat, perquè ens falta la campanya de Nadal, que creiem d’entrada que serà bona. Pronostiquem que tancarem per sobre del 2% d’augment respecte del 2021, si la campanya de Nadal va bé, sense comptar el llibre de text. És un creixement petit, però l’any passat vam tenir un creixement molt gran; ara no en recordo la xifra exacta però era de dos dígits. Aquest és petit, però en comparació amb un any que va ser molt, molt bo. Això ens indica que hi ha una consolidació de l’augment de l’any passat. El 2021 es va aconseguir una facturació de 255 milions d’euros comptant els llibres de text. Sense llibres de text seria d’uns 135 milions.

—Aquest creixement del 2% inclou el conjunt de l’edició a Catalunya, tant en català com en espanyol. Podeu donar les dades de l’edició de llibres en català?
—En català repetirem les xifres de l’any passat. Si en conjunt (català i castellà) podem acabar amb un creixement de l’ordre del 2%, només en català segurament es faran les mateixes xifres que l’any passat, no augmentaran i no es creixerà amb relació a l’any passat. Però són unes xifres bones, també.

—Es constata que, per segon any consecutiu, el llibre en castellà creix més a Catalunya que el llibre en català.
—Sí. La situació de conjunt, de consolidació, és deguda al fet que la primera part de l’any ha estat millor que la segona. Del juliol endavant veiem que hi ha una desacceleració del creixement, en general. Tot va una mica més lent. I això és important, perquè marca la pauta del 2023.

—Què preveieu, doncs, per al 2023?
—Hi ha molta incertesa. No faig cap pronòstic per al 2023, perquè no me’n veig capaç. Tenim els tipus d’interès a l’alça, la inflació a l’alça, diuen que pot haver-hi recessió econòmica a Europa… Com reaccionarà el públic lector amb tot això? No ho sé. Si anem a la crisi anterior, del 2008, al llibre no li’n va arribar l’efecte fins dos o tres anys més tard. Mirat amb perspectiva, al sector del llibre aquestes crisis estructurals li arriben amb retard. Per què? Potser perquè el lector està acostumat a llegir i és de les darreres despeses a què vol renunciar. O bé perquè el lector mitjà té una certa estabilitat que no pot tenir amb qualsevol altre tipus de producte. No ho sé, hi ha molts factors. Ara, històricament som acíclics: quan l’economia va molt bé, el sector del llibre tampoc no va tan bé; i quan l’economia va malament, al principi tampoc no va tan malament.

—Però quan la crisi del 2008 va arribar al sector del llibre la facturació va caure d’un 40%.
—Veurem quant dura aquesta situació en què sembla que hem d’entrar l’any vinent, perquè potser és més conjuntural que la del 2008, o potser no. Jo avui no puc fer cap pronòstic amb vista al 2023. L’única cosa que puc assegurar és que hi entrem, diríem, en bona forma.

—Què vol dir en bona forma?
—Entrarem en el 2023 amb un mercat un 20% més gran que fa dos anys; hi entrarem amb un fenomen que s’ha produït entre l’any passat i aquest, que és que les llibreries han recuperat una part del que havien cedit de comerç de llibres físics. Durant de la pandèmia, de cada 100 llibres en paper venuts, 30 es venien pel comerç electrònic i ara són 23.

—I respecte del llibre en català?
—Diria que la proporció és molt semblant. La llibreria de proximitat en el llibre en català té un paper molt important. I hi ha un altre fet positiu, que és l’increment de venda de llibres de literatura juvenil, propiciada pels fenòmens de les xarxes socials: la plataforma Wattpad, el TikTok… Hi ha novel·les que s’escriuen i es publiquen en aquestes plataformes i que els editors recuperen com a novel·les en paper i tenen molta acceptació. És un fenomen i han fet pujar molt el mercat del llibre juvenil. Ara, això passa com a fenomen en castellà, perquè en català l’augment també es nota, però no es pot considerar un fenomen.

—Potser el mercat jove en català ha crescut en l’àmbit del còmic, el manga, etc.? La inversió de les editorials i de l’administració (fins i tot s’ha creat un ajut) ha estat important.
—Sens dubte, la jugada del català en el còmic i el manga és important.

—En relació amb la incertesa per al 2023, els editors ja el viuen ara, aquest context d’incertesa, amb l’encariment i l’escassetat del paper  i l’augment del cost de l’energia, etc.
—En general, l’encariment del llibre per la inflació enguany és d’un 3%, que és lluny del de la inflació, menys de la meitat. És un sector que fa molt d’esforç per a la contenció de costs i per mirar d’adaptar-se.

—Què n’heu de dir de la crisi que han originat les distribuïdores, a l’hora d’unir-se en l’àmbit de la logística i crear l’empresa Entredos? L’arrencada d’aquest servei ha estat nefasta i moltes editorials n’han sortit perjudicades. Quina posició té el gremi respecte d’aquesta situació, que encara no s’ha resolt?
—Aquest projecte de Punxes i Àgora per a l’ecosistema editorial és important. Té problemes inicials, que com a gremi esperem i confiem que els puguin resoldre aviat. Em consta que miren de resoldre-ho com més aviat millor. Se’ls ha complicat, però sé que va millorant. Cada editorial afectada té uns contractes i unes condicions i com a gremi no hi podem entrar, en això.

—Però, aleshores, qui els defensa, els editors afectats?
—Nosaltres parlem amb els editors afectats i mirem de trobar maneres que passin aquest tràngol. Mirem si hi pot haver algun ajut públic de la Generalitat, tot i que és cada editorial que ho haurà de sol·licitar. Però ara hem d’ajudar perquè aquest projecte acabi funcionant bé.

Durant la Nit de l’Edició s’ha destacat amb el premi Atlàntida l’actor i director teatral Josep Maria Pou. El Memorial Fernando Lara a una iniciativa empresarial jove del món del llibre ha estat per a l’editorial Flamboyant. El premi de Traducció Ángel Crespo a la millor traducció de l’any s’ha donat a Pablo Martín Sánchez. També s’ha fet un reconeixement a les editorials que compleixen anys rodons, com és el cas dels cent anys d’activitat continuada de l’editorial Salvatella, els setanta-cinc de l’editorial Reverté, els cinquanta de l’editorial Base i del Centre de Pastoral Litúrgica, i els vint-i-cinc d’Ediciones Cáñamo.