29.07.2023 - 21:40
|
Actualització: 30.07.2023 - 11:27
Hem preparat un tast d’uns quants llibres, la major part dels quals ens ofereixen literatura memorialística definida per la cuina i el gust per menjar. Comencem amb un clàssic, que L’Altra Editorial ens ha posat a l’abast: El meu jo gastronòmic, d’M.F.K. Fisher (1908-1992). El volum és una delícia, perquè Fisher escriu amb talent i gràcia i amb una memòria envejable. Es diu que l’autora va revolucionar la manera com s’escrivia sobre cuina i menjar, fins al punt que és considerada la primera escriptora gastronòmica moderna. És així. I, per sobre de tot, és escriptora. La seva vida relatada en moments marcats pel menjar (un àpat memorable, un aliment ple de sorpreses, una cuinera magnífica, però amb una obsessió per esmolar ganivets, una habitació a sobre d’una pastisseria, el plaer de menjar sol…), són àpats, plats, aliments que van conformant la seva educació sentimental i experiència vital.
Un segon títol, que fa una mica més de temps que s’ha publicat, però que el volem repescar perquè ens agrada aparellar-lo amb El meu jo gastronòmic, és el del periodista nord-americà A.J. Liebling, Gust per París, amb el subtítol Records d’un bon vivant. A.J. Liebling (1904-1963) no cuinava, a diferència de Fisher, però tots dos dominen l’art de la narració, a tots dos la cuina francesa els va canviar i tots dos utilitzen l’art de la cuina per parlar de la seva vida. Liebling ho fa amb un to més periodístic, no en va, més de la meitat de la seva trajectòria professional la va fer escrivint per a la prestigiosa revista The New Yorker. Aquest parell d’autors s’emparenten bé amb en Josep Pla d’El que hem menjat, un altre llibre clàssic d’un narrador excepcional, que també va fer molts anys de periodista i és contemporani de Fisher i Liebling.
Obrint un segon bloc, que deixa el relat vivencial per entrar en la ficció, ens fixem en El gust és meu, de Jaume Aubanell. L’autor ens proposa quinze contes on el menjar és el baix continu i es concep com a fet cultural, antropològic i social. Cuinar i menjar es posen al servei de cada història, que és marcada per una pulsió humana (el tedi, l’inconscient que aflora, l’atzar, l’amor etern…).
La Magrana acaba de publicar Els misteris de la cuina dels Kamogawa, del japonès Hisashi Kashiwai. L’obra s’emmarca en el subgènere negre anomenat cozy crime, una novel·la de misteri que s’estalvia sang i fetge a favor de l’humor. La història se situa a Kioto, en un restaurant amagat i regentat per un ex-policia i la seva filla. En aquest restaurant ofereixen als comensals l’oportunitat de recrear un guisat que potser recorden, però del qual han oblidat o no en saben la recepta. Pare i filla la recuperen a la manera dels detectius, escoltant les confidències del comensal i investigant la seva història.
I si després de llegir algun dels llibres proposats us agafen ganes de cuinar, una bona opció és triar els opuscles dedicats a productes de mercat que fa molts anys que publica S.D. Edicions. Enguany, entre més, s’han publicat el dedicat a les llenties, en què la historiadora i cuinera Montse Bertran ens proposa deu maneres de cuinar-les; la pasta de full, que el periodista gastronòmic Ferran Caldés prepara de deu maneres diferents i ens mostra com n’és de versàtil aquesta pasta prisada tant per a plats salats com dolços; i les verdures i hortalisses de Menorca, d’Isabel Moll i Veva Barba, que ens proposen receptes tradicionals de la cuina mallorquina a base de pebrot, tomàquet, albergínia, col, carabassa i més!
El meu jo gastronòmic
M.F.K. Fisher
Pròleg de Maria Nicolau
Traducció d’Alba Dedeu
L’Altra Editorial
Gust per París
A.J. Liebling
Pròleg de James Salter
Traducció d’Esther Roig
Univers
El gust és meu
Jaume Aubanell
Pagès Editors
Els misteris de la cuina dels Kamogawa
Hisashi Kashiwai
Traducció d’Ismael Funes Aguilera
La Magrana
Productes de Mercat
Les llenties, La pasta de full, Les verdures i hortalisses de Menorca
Més d’un autor
S.D. Edicions
