30.12.2017 - 22:00
Dels tres elements clau per veure l’evolució a curt termini de l’economia catalana, aquesta setmana hem tingut notícia de dos d’ells. Un, ha estat positiu, amb un augment de les vendes al detall el novembre del 3,5% sobre el mateix mes de l’any 2016 i del 4,5% sobre octubre, mentre, en canvi, els turistes estrangers han baixat un 2,3% sobre novembre de 2016. Una de freda i una de calenta, si bé dimecres vinent sabrem la despesa dels turistes, que és la xifra per la qual ens hem de guiar en aquest sector. Per cert, sabíeu que són els francesos els que més han deixat de venir al novembre? Del tercer element, l’immobiliari, al desembre em diuen que ha seguit igual que el mes passat: activitat normal en les vendes a futurs inquilins i segueix el fre en els inversors, sobretot estrangers.
Bé, amb aquestes dades a la mà es manté una ‘situació d’impàs’ que, en cap cas, no convida a pensar que l’economia catalana hagi entrat en un forat, malgrat que hi hagi molts mitjans que s’hi entossudeixin. ‘L’economia catalana ja creix menys que la mitjana espanyola’, era la portada d’un diari barceloní de dijous passat. El motiu era que el Banc d’Espanya havia publicat el dia anterior al seu Butlletí Econòmic que ‘l’activitat econòmica s’hauria desaccelerat en l’últim tram de l’any a Catalunya més que a la mitjana de les CCAA considerades’. Per això, manté en el 0,8% la previsió de creixement per a Espanya en el quart trimestre, però adverteix que l’avenç de Catalunya serà inferior per l’efecte de la crisi en l’ocupació, el turisme i l’habitatge. Cosa que encara està per veure, caldria afegir…
Però vet aquí, que la sorpresa va arribar tanmateix l’endemà, en publicar l’Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (AIReF) que l’economia catalana ha crescut el 0,7 % en l’últim trimestre de l’any i que ho farà el 0,8% en el primer de 2018, la qual cosa significa, això no ho diu la AIReF, que l’impacte de la crisi política podria ser molt menor a l’anteriorment pronosticat. En realitat, quan es va presentar el model a finals de novembre, amb les dades conegudes llavors, es pronosticava un creixement del 0,5%, que, casualment va ser el creixement real que hi va haver en el quart trimestre de 2016.
L’ AIReF fa servir un model específic –Modelo de previsión en tiempo real para la economia de Catalunya– que permet estimar dia a dia l’evolució del PIB, basant-se en el seguiment de deu indicadors. És a dir, cada dia que surti un d’aquests indicadors hi haurà nova dada de l’evolució del PIB. La pròxima actualització serà el 3 de gener amb les afiliacions a la Seguretat Social.
Cal recordar que el motiu de la seva creació fa esment al fet que ‘els esdeveniments que han tingut lloc a Catalunya, especialment durant el seu segon semestre fan aconsellable el desenvolupament i implementació d’un model economètric que permeti quantificar de forma objectiva i en temps real l’impacte de la inestabilitat política i institucional sobre el creixement del PIB de Catalunya…’.
Pel caire que han pres els fets al món de la política la setmana posterior a les eleccions, tot fa pensar que seguirem en la mateixa línia dels últims mesos, provant de fustigar a fons l’economia. El cas de l’IVA en TV3 és simptomàtic, el pas de rosca en la intervenció de l’economia, també. No haurà d’estranyar, doncs, si el càstig a l’economia es tracta de dur a terme amb tots els mitjans possibles. Uns, reals, com els comentats i altres d’encaminats a afectar les decisions de consum a força de presentar una situació catastròfica que espanti la ciutadania. Caldrà fer un esforç per no caure en la trampa i cenyir-nos a les xifres més fiables de les quals es disposi. I actuar en conseqüència. I, per descomptat, tenir el cap ben clar i mantenir l’ànim a prova d’ensurts.
