Gautier Sabrià: “Tothom se centra en Le Pen i ningú no es fixa que Aliot se’n surt molt bé, de tot això”

El Tribunal Penal de París ha declarat batlle de Perpinyà, Louis Aliot, culpable de malversació de fons de la Unió Europea per haver pagat assistents d’eurodiputats que, en realitat, treballaven per al partit, juntament amb la màxima dirigent de l’extrema dreta francesa, Marine Le Pen, i més dirigents de Rassemblement National. La condemna de Le Pen implica una inhabilitació immediata i li barra el pas per a presentar-se a les eleccions presidencials del 2027, però molt probablement Aliot podrà mantenir la batllia i concórrer a les pròximes eleccions municipals. El sociòleg perpinyanenc Gautier Sabrià reflexiona en aquesta entrevista sobre què pot passar a partir d’ara. A parer seu, l’extrema dreta en pot sortir reforçada.

—Com ha rebut Perpinyà la notícia de la condemna del batlle Aliot?
—He dedicat molta estona a entendre la sentència. La de la resta de condemnats és molt clara, però la d’ell, no tant. Fins i tot, mitjans locals importants n’han informat amb contradiccions. Hi ha una mica de confusió. Hem anat rebent la informació a poc a poc. D’entrada, tothom estava condemnat a inhabilitacions immediates, però Aliot, no. És molt confús, perquè ningú no acaba d’entendre quan serà finalment inhabilitat. De moment, sabem que es podrà quedar fins que s’acabi el mandat. Tothom se centra en Marine Le Pen i queda la percepció que ha estat un judici molt dur, i ningú no es fixa que Aliot serveix una mica de contrapès. La cosa terrible és que ell se’n surt molt bé, de tot això.

—Contrapès en quin sentit?
—L’únic que tenia el perill de trobar-se sense càrrec era ell, i la justícia francesa ha fet una excepció amb l’argument de no atacar les llibertats dels electors de Perpinyà. No ha de patir gaire, perquè a més a més podrà aprofitar-se de la ràbia que sentirà l’electorat d’extrema dreta per aquesta sentència. Crec que, si la inhabilitació d’Aliot també hagués estat immediata, tot hauria agafat un color diferent. Le Pen hauria comparegut dient: “Mireu com el fan fora tot i haver estat elegit democràticament.”

—He llegit que fèieu servir el concepte “pau social”.
—Sí. Crec que és això que ha fet la sentència. Una inhabilitació automàtica d’Aliot hauria tingut conseqüències encara més grosses i la justícia ha comprat una mica de pau social. Cal tenir en compte que la justícia ha rebut molta pressió. Mediàtica i gairebé de tot l’eix polític francès. Fins i tot, Jean-Luc Mélenchon ha dit avui, grosso modo, que qui havia de decidir si Le Pen es podia presentar, o no, era el poble i no pas la justícia. Crec que ens equivoquem, a mi em sembla una sentència justa. Molts polítics pateixen perquè, si la justícia comença a condemnar dirigents com ho han fet amb Le Pen, poden ser els següents.

—D’altra banda, el sud ha quedat molt escarmentat, durant el procés, quant a les inhabilitacions de polítics en exercici. Pot tenir una certa lògica, preservar els drets dels electors mantenint-lo al càrrec, malgrat tot.
—Sí, però el cas és diferent i especial. Ha estat un judici per malversació. És gent que ha agafat diners públics que havien de servir per a pagar assistents parlamentaris a Brussel·les i els ha fet servir per al partit. La lògica de les sentències d’inhabilitacions immediates és d’evitar que puguin fer el mateix. L’únic a qui no inhabiliten immediatament és l’únic que ha de gestionar el pressupost d’una vila de més de cent mil habitants. És una mica sorprenent.

—Creieu que canviarà res en la manera de governar d’Aliot?
—No ho sé. En la manera de comunicar, segur. Fa molts anys que Aliot és el vice-president del partit. És molt mediàtic, el polític més influent de Catalunya Nord, un dels més influents de l’estat francès. Fins ara, s’ha imposat una forma de disciplina personal. Altres batlles d’extrema dreta, com el de Besiers, s’han fet coneguts per dir animalades. Aliot sempre ha mirat de tenir un discurs polit. Després de la sentència, ha comparegut molt enfadat. Encara no sabem si es podrà presentar l’any que ve, podem suposar que sí, però en tot cas això el posa en una posició de víctima. Sembla que la justícia li hagi donat una raó per a radicalitzar-se. Tot i això, crec que hauria passat igualment: hi ha una part de l’electorat una mica encesa i el projecte d’Aliot ja era d’anar una mica més lluny a partir de les pròximes eleccions.

—Creieu que hi ha un cert perill que molta gent percebi que la democràcia no funciona i que han adulterat el procés electoral?
—Sí, un estat d’ànim semblant al dels republicans als Estats Units l’any 2020, salvant les distàncies. Molta gent pensarà que els han robat la candidata que sembla més ben posicionada per a guanyar les pròximes eleccions presidencials. Ja és la música que s’ha començat a sentir. No tan sols a Rassemblement National. S’estén la sensació que la justícia no és tan imparcial o tan independent com ens pensem. Fa poc, es va publicar un sondatge en un mitjà –d’extrema dreta, això sí– que donava a Le Pen un 35% d’intenció de vot en la primera volta. Això dóna arguments als seus votants per a dir: “Aquesta dona hauria de ser la nostra presidenta i no ho és perquè li ho ha impedit la justícia.” Tant Aliot com Le Pen sempre han venut que ells ajuden el poble, que estan en contra de les elits i que volen canviar el sistema de casta. Ara la justícia els dóna una excusa per a estirar més aquest fil.

—Això que ha passat avui, doncs, reforça el candidat de Rassemblement National a les presidencials del 2027, sigui qui sigui?
—Del tot, sí, és clar. Sigui qui sigui, la primera cosa que dirà aquesta persona el 2027 serà: “Sóc el candidat per defecte perquè han impedit que la nostra candidata natural es presenti.” Cal tenir en compte que a l’estat francès la gent no té una visió gaire positiva del sistema judicial. Per a ells, serà molt positiu. El discurs d’oposició entre el poble i les elits del sistema els anirà molt bé. Alimentaran durant dos anys el victimisme. A Perpinyà, igual. A Aliot això l’impulsarà. Hi ha batlles a l’estat francès que han estat reelegits després d’haver sortit de la presó. A Perpinyà, en les municipals del 2008, després de l’afer “dels mitjons”, com es va anomenar, perquè hi havia un president de mesa amb butlletes amagades als mitjons, la justícia va fer repetir les eleccions i va tornar a guanyar el mateix batlle. Aliot farà un discurs de victimització total: “Em volen fer callar des de París”. I la gent, aquí, l’hi comprarà.

—I, en la vida orgànica del Rassemblement National, això reforça la posició d’Aliot o la debilita?
—El problema d’Aliot dins el partit és un altre. No fa pas tant, en representava la joventut, una nova cara. Va ser ell qui va ajudar Le Pen a la desdemonització de la marca, a emblanquir el partit. Ara hi ha una generació encara més jove, la de Jordan Bardella o la neboda de Le Pen, Marion Maréchal, que se’n va anar i ara sembla que vulgui tornar. Crec que Aliot està una mica aïllat. L’última vegada va perdre les primàries contra Bardella per a dirigir el partit. Fa l’efecte que ja ha deixat passar la seva oportunitat, però potser això li’n donarà una altra, si aconsegueix de presentar-se com un heroi o un màrtir del partit.

—També dèieu que és un bon moment per a analitzar les relacions entre Barcelona i Perpinyà. Per què?
—La comprensió de la realitat de Catalunya Nord per part dels mitjans del Principat sempre és una qüestió delicada. Tota la informació de la nostra realitat, generalment, ha de passar pel filtre de Barcelona. De vegades, hi ha una actualitat a la carta d’allò que passa a Catalunya Nord. Interessa l’actualitat nord-catalana quan serveix per a il·lustrar alguna cosa que passa al Principat. Em sembla que, molt sovint, als mitjans del Principat els costa de mostrar la realitat. Si demanéssim a una intel·ligència artificial que fes un dibuix de Catalunya Nord basant-se només en informacions periodístiques del sud, dibuixaria una realitat que no existeix. Les coses no es poden mesurar de la mateixa manera. Potser al Principat, si votes Vox, és impossible que siguis catalanista; a casa nostra pots ser la persona més catalanista del món i, per unes altres raons, votar l’extrema dreta. De vegades és frustrant que tot hagi de passar pel filtre barceloní.