‘Lawfare’ o corrupció: Laura Borràs pot quedar en minoria en la comissió de garanties de Junts

“Si fos jo, dimitiria”, va dir l’advocada Magda Oranich sobre la presidenta suspesa del parlament en una entrevista al programa Cafè d’idees. Oranich, que és membre de la comissió de garanties de Junts per Catalunya, ha estat el primer càrrec orgànic que ha discrepat públicament de la defensa que ha fet fins ara la direcció del partit que el cas de Borràs és lawfare: “No ho tinc clar”, va dir. Però tot fa pensar que la seva veu no és l’única veu discrepant dins la comissió de garanties de Junts. Si s’analitza la composició de la comissió, els afins a Borràs hi tenen minoria, de manera que la comissió es pot convertir també en un espai de disputa entre les posicions enfrontades que conviuen en el partit: només un membre és afí a la presidenta del partit, n’hi ha dos més que han seguit la línia oficial de la direcció i dos de l’anomenat sector pragmàtic, que podrien qüestionar que hi hagi lawfare en el cas de Borràs, a més d’Oranich. La presidenta de la comissió ja ha fet saber que, quan arribi el moment de decidir, ella s’abstindrà. Això és important, perquè aquest és l’ens que haurà d’avaluar si el cas de Borràs constitueix una persecució política o no. Els estatuts de Junts preveuen que ho determini quan hi hagi sentència ferma, però podria fer-ho abans si li demanen formalment un pronunciament. L’excepció de la lawfare es va introduir en la ponència organitzativa aprovada en el congrés de Junts del juliol, seguint el pacte tancat per Jordi Turull i Borràs.

Segons fonts coneixedores del funcionament de la comissió, els seus membres estan en contacte permanent i, si no hi ha cap petició formal, no és previst que, abans d’haver-hi sentència ferma, es reuneixin per determinar si el procés a Borràs constitueix persecució política o mala praxi. S’ha de tenir en compte que la comissió no actua d’ofici, sinó sempre que li sigui requerit formalment, i en acabat eleva les conclusions a l’executiva. Segons alguns fonts consultades, no s’ha fet cap requeriment a la comissió respecte del cas de Borràs, malgrat que Turull va instar Oranich a convocar la comissió passat Setmana Santa. El secretari general de Junts li ho va demanar en la reunió que van tenir dimarts, en què també li va reclamar silenci mediàtic després del malestar que van produir internament les seves declaracions. Tanmateix, no es preveu cap moviment: si una cosa tenen clara els sectors de Junts és que al partit no li convé d’obrir formalment aquest debat abans de les eleccions municipals, que és l’objectiu que ara mateix més els cohesiona internament. Si es destapa la capsa de Pandora, el risc de trencament és real.

Sense suspensió cautelar

La comissió de garanties, teòricament, hauria pogut moure fitxa sobre Borràs molt abans. Els estatuts també fixen que s’ha d’acordar la suspensió cautelar automàtica dels drets d’afiliat d’aquells a qui s’hagi dictat una interlocutòria d’obertura de judici oral fins que no s’hagi acabat el procediment, per un delicte relacionat amb la corrupció que no sigui lawfare. Diverses fonts assenyalen que la direcció del partit ja considera lawfare el cas de Borràs i ningú no n’ha sol·licitat la suspensió a la comissió de garanties. Per això no hi ha intervingut fins ara. A més, Borràs ja ha estat condemnada per prevaricació i falsedat documental pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de manera que el moment processal és un altre.

El codi ètic del partit també estableix la suspensió cautelar de l’afiliat quan s’hagi obert judici oral per un delicte relacionat amb la corrupció i l’expulsió dels que hagin estat condemnats, però atribueix aquesta decisió a l’executiva, que també podrà refusar aquest imperatiu general si hi ha una persecució política impulsada d’acord amb els principis de la lawfare. D’una altra banda, la comissió de garanties hauria de tenir un reglament propi de funcionament, però ara com ara no se n’ha aprovat cap. Els membres de la comissió tenen un mandat de dos anys.

Una composició que podria perjudicar Borràs

Els sis membres de la comissió de garanties van ser elegits en el darrer congrés, el juliol de l’any passat. Oranich, que és qui va obtenir més vots, exerceix a la pràctica de presidenta, tot i que formalment aquest càrrec no existeix. Ella ja ha deixat clar que s’abstindrà. Dos membres que també podrien qüestionar la situació de Borràs són Joaquim Jubert, diputat al parlament i afí a l’ex-secretari general Jordi Sànchez, i Mercè Alegre Roca-Ribas, que algunes fonts consideren afí a Jubert. També n’és membre Maria Antònia Batlle, diputada al parlament i que sembla que se situa en el sector de Turull. Batlle, per exemple, no ha donat suport a Borràs a les xarxes socials després de la sentència, a diferència d’alguns altres dirigents. Un membre de la comissió que sí que li n’ha donat, d’acord amb la línia oficial del partit, és el diputat al congrés espanyol Josep Pagès. L’únic membre enquadrat en el sector de la presidenta suspesa del parlament és Hèctor López-Bofill.

La composició de la comissió ha estat qüestionada per l’entorn de Borràs perquè, en el congrés, Jubert va quedar per darrere de dues candidates: les advocades Sandra de la Iglesia i Carme Sayós. De la Iglesia, afí al sector de la presidenta del partit, no va ser inclosa en la comissió perquè la mesa del congrés va determinar que, d’acord amb el reglament, la composició paritària implicava que hi hagués tres homes i tres dones. Segons fonts coneixedores dels fets, De la Iglesia va demanar dues vegades a la mesa del congrés que reconsiderés la decisió, perquè legalment la paritat és de 40% i 60%. Finalment, després de reclamar-ho verbalment a diverses instàncies, va adreçar-se formalment a l’executiva, que encara no li ha respost.

Un litigi sense tancar

Això és clau, perquè la composició de la comissió de garanties ja va ser qüestionada pel sector de Borràs quan va esclatar l’anomenat cas Dalmases. Després de la filtració de l’informe d’Oranich sobre el cas, Francesc de Dalmases va denunciar a l’executiva que el document s’havia compartit dins la comissió de garanties i això incloïa Jubert, que Dalmases considera que té animadversió envers ell i que no hauria de ser-ne membre perquè va quedar en vuitè lloc en la votació en el congrés. No és una batalla menor, perquè si Jubert sortís de la comissió i hi entrés De la Iglesia els equilibris interns canviarien. Fonts del sector de Borràs apunten que no consideren perduda aquesta batalla i, fins i tot, no descarten de recórrer a la justícia ordinària. També hi ha hagut territorials que han demanat que Oranich plegui o sigui destituïda després de les seves declaracions, però aquesta no és la intenció de Turull, que s’esforça per intentar que no es desboqui una tempesta abans del 28-M.

La comissió de garanties torna a situar-se, doncs, en l’ull de l’huracà. Si es compleixen les previsions, tanmateix, abans que aquest ens es pronunciï sobre el cas de Borràs el partit haurà d’haver resolt un altre debat clau que també tindrà conseqüències: com actuar quan la Junta Electoral ordeni al parlament de retirar l’escó de Borràs, en aplicació de l’article 6.2 de la llei electoral espanyola. És a dir, si proposaran un nom alternatiu o no en cas d’una previsible falta d’acord polític amb ERC i la CUP. Tanmateix, caldrà veure en quin moment la Junta Electoral s’adreça al parlament i si el PSC aconsegueix prou suport per a reformar el reglament per la via ràpida. L’objectiu d’aquesta reforma seria que la cambra destituís Borràs per majoria absoluta fins i tot abans que la Junta li retirés l’escó, com ja va es va fer amb el president Quim Torra i l’ex-diputat de la CUP Pau Juvillà. De fet, el Tribunal Suprem va desestimar ahir el recurs contenciós-administratiu presentat per Juvillà contra els acords de la Junta Electoral espanyola i això encara aplana més el camí a la retirada ràpida de l’escó. La pilota continua, de moment, a la teulada de la direcció de Junts.