05.07.2016 - 17:03
|
Actualització: 15.12.2016 - 05:24
Puig defensa que l’Acadèmia col·labore en la “plena llibertat de criteri” de la nova RTVV
VALÈNCIA, 5 (EUROPA PRESS)
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha celebrat este dimarts la presa de possessió dels primers acadèmics que han ingressat a l’ens normatiu valencià després d’un procés de debat intern i no a proposta de les Corts. D’esta manera, la institució creu que comença una nova etapa d'”independència” i “sense cap tipus de subordinació política”, en què aposta per la col·laboració amb altres entitats com l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), ja que veu “difícil d’entendre” que els dos organismes lingüístics treballen “d’esquenes”.
Els set nous membres de l’ens –Inma Cerdà, Josep Martínes, Carme Miquel, Joan Francesc Mira, Brauli Montoya, Rafael Ramos i Abelard Saragossà– han jurat el seu càrrec amb “consciència, honor i respecte a l’ordenament jurídic” de l’AVL al saló de Corts del Palau de la Generalitat.
En el seu discurs, el president de l’ens normatiu del valencià, Ramon Ferrer, ha assegurat que, amb este nomenament, l’AVL “posa fi a l’únic nexe de dependència política” que existia a través de la designació dels acadèmics per les Corts, mitjançant un procés d’elecció interna “impecable” i després d’un debat “intens”.
Per tant, considera que l’entrada dels nous membres “donaran un nou impuls a la tasca acadèmica i normativa” i “seran la garantia més absoluta i solvent del rumb clar” de l’ens. “El de hui no és un acte qualsevol, és un dia important en la curta vida de l’Acadèmia que representa el començament d’una nova etapa”, ha manifestat.
En els 15 anys d’història de l’AVL, el seu president ha subratllat que l’entitat “pot sentir-se orgullosa del camí recorregut” amb “més encerts que errors” i malgrat la retallada del 25% en el seu pressupost per la crisi econòmica que ha comportat un “esforç addicional”.
Com a institució de la Generalitat, Ferrer ha remarcat que l’ens normatiu “gaudix d’independència” i que els seus components “la salvaguardaran gelosament com fins ara”, dins de la potestat normativa que té sobre el valencià a l’ordenament jurídic de la Comunitat.
COL·LABORACIÓ “INSUFICIENT”
Tot i això, el responsable de l’AVL ha remarcat que esta independència “no significa que no puga col·laborar amb el Consell o amb altres entitats públiques o privades”, i, amb vista al futur, ha apuntat la conveniència d’aprofundir a la feina conjunt amb “institucions d’altres pobles dels antics territoris hispànics de la Corona d’Aragó”, ja que pensa que els passos abordats fins ara són “insuficients”.
Ramon Ferrer s’ha referit en concret a l’IEC per “tindre la sort i el goig de compartir una mateixa llengua, interessos comuns i una gran estima”. Per esta raó, ha lamentat que “és difícil d’entendre que dues entitats tan afins treballen l’una a esquena de l’una altra”.
Dins d’esta línia de col·laboració, ha destacat accions conjuntes abordades entre l’AVL i la Generalitat “tant en l’etapa anterior com en l’actual” i “per fomentar la llengua en molts àmbits”, amb la selecció de l’Escriptor de l’Any o la creació de l’Agència de Promoció del Valencià, així com convenis bilaterals amb ajuntaments i universitats.
Respecte a les seues iniciatives, Ferrer ha destacat la creació del ‘Diccionari normatiu valencià’, una “obra democràtica” amb més d’11,5 milions de visites des de 2014, i la ‘Gramàtica normativa valenciana’ fa poc publicada en paper. Amb elles, entén que l’AVL ha “acabat una primera etapa, però això no vol dir que la seua missió hi haja acabat: mantindre la llengua viva i dinàmica”.
RECLAMA “CONCÒRDIA” I UN DEBAT “SERÈ”
“Si volem que la llengua fructifique com el bé cultural més valuós dels valencians, ha d’imperar la concòrdia”, ha reivindicat el president de l’AVL, que creu que “si hi ha discòrdia la llengua perilla i mor”.
Per a aconseguir-ho, ha advocat per “desactivar el conflicte” estèril al voltant de la qüestió identitària i que el valencià se sostrega del “debat partidista” i es convertisca així en “objecte d’un debat serè”.
En quinze anys, considera que “s’ha aconseguit sembrar i recollir” estos fruits: “Enfortir el valencià garantix l’autogovern, debilitar-lo ens condemna a ser un poble subaltern”.
CONTRA LA “MANIPULACIÓ INTERESSADA”
En la mateixa línia, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha celebrada en la seua intervenció al terme de l’acte la “solidesa” de l’AVL i el seu primer procés de renovació “allunyat de controvèrsies”, de manera que pensa que “els valencians podem sentir-nos orgullosos” en “complir amb allò per al que ha estat creada”.
Després de dedicar unes paraules de record als acadèmics que han mort, Puig ha manifestat que “no és una jornada de dol” sinó “un dia de festa major” en entrar a l’ens “un grup de perfil consistent que revitalitzarà la institució”.
Puig ha expressat així la seua “absoluta confiança” que els nous integrants de l’ens “aconseguiran els objectius més urgents: que la recuperació del valencià arribe a tots els àmbits socials i que la ‘manipulació interessada’ de la llengua no siga mai més utilitzada com a motiu de discòrdia”.
Amb tot això, ha definit la trajectòria de l’AVL de “bona oportunitat per a superar els problemes dels valencians” i aconseguit “gràcies a un pacte positiu per la llengua entre l’expresident Eduardo Zaplana i l’exsecretari general socialista Joan Ignasi Pla”. “A vegades, als valencians ens costa reconèixer quan fem les coses bé”, ha postil·lat.
EL TANCAMENT DE RTVV, “ANACRONISME FLAGRANT”
D’altra banda, Puig ha ressaltat en el seu discurs que l’AVL haurà de contribuir a la “plena llibertat de criteri” de la nova radiotelevisió pública valenciana, i ha qualificat d'”anacronisme flagrant” que “una societat com la nostra no compti amb un mitjà de comunicació propi”.
“La seua recuperació és essencial per a fer atractiu i útil el valencià”, ha subratllat el ‘president’, que creu que el nou ens públic “arriba tarda perquè mai s’hauria d’haver tancat” i ha valorat positivament el procediment legal seguit perquè “la nova llei s’aprove en les pròximes setmanes”.
A partir d’ací, ha defensat que “els nous gestors posen en marxa la televisió com més prompte millor” amb “un nou relat i organització interna”.
