L’avís de Pérez Royo als advocats: és el moment d’intentar aturar el judici de l’1-O

El Tribunal Suprem espanyol ha obert judici oral aquesta setmana contra la vintena d’acusats en el judici de l’1-O, que podria començar el mes de gener vinent. Previsiblement, aquesta setmana entrant la fiscalia i l’advocacia de l’estat presentaran els seus escrits, i se sabrà de quins delictes acusa els presos polítics. De moment, el processament és per rebel·lió, malversació i desobediència, depenent dels acusats. Però aquest judici pot ser inconstitucional, segons que alerta des de fa mesos el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo. Avui hi insisteix amb aquest article a ElDiario.es, en què diu que és justament ara el moment en què els advocats dels presos haurien de presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional espanyol contra la interlocutòria d’obertura de judici oral que ha fet el Tribunal Suprem, ‘perquè és la possibilitat mateixa que es pugui obrir el judici el que s’ha d’examinar.’

Pérez Royo diu: ‘L’especial transcendència constitucional del recurs és evident, i la necessitat que el TC aclareixi la incògnita abans no comenci el judici, també. En la meva opinió, a més dels advocats dels consellers, la fiscalia mateixa hauria d’anar al TC perquè no hi hagués ni el més mínim dubte sobre la constitucionalitat de l’obertura d’un procés d’aquesta rellevància.’

I per què seria inconstitucional, aquest judici? Segons el catedràtic, el fet que en aquest judici no hi hagi Carles Puigdemont, perquè el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein va denegar-ne l’extradició per rebel·lió a Espanya, fa que jutjar els consellers del seu govern vulneri el principi de legitimitat democràtica descrit tant en l’estatut d’autonomia com en la constitució espanyola. Aquest judici, tal com és presentat, vulnera l’estatut i la constitució espanyola. ‘Sense acusació contra el president no es pot acusar els consellers per res relacionat amb la convocatòria i la realització del referèndum de l’1-O. No només pel delicte de rebel·lió, sinó per cap altre. L’obertura d’un judici penal com a conseqüència de la convocatòria d’un referèndum com el de l’1-O exigeix inexcusablement que Carles Puigdemont sigui un dels acusats. A partir de l’acusació contra ell, es pot acusar els altres. Però sense l’acusació contra ell, no es pot fer. El codi penal i la llei d’enjudiciament criminal han de ser interpretades de conformitat amb la constitució i l’estatut, sense que es pugui fer abstracció d’aquestes normes’, escriu Pérez Royo.

Ja fa mesos que uns quants juristes, entre els quals el professor Pérez Royo mateix, alerten que jutjar els consellers per rebel·lió és inconstitucional si Puigdemont no pot ser jutjat per aquest delicte després de la resolució del tribunal alemany. Efectivament, el nomenament dels consellers es fa constitucionalment per decisió de Puigdemont, i si qui els ha nomenat i indirectament ha fet que ara hagin estat acusats d’haver comès el delicte de rebel·lió no pot ser acusat ni jutjat per aquest mateix delicte, vol dir que som davant de tota una incoherència.

Més informació: Cap al judici a l’1-O: Totes les garanties que vulnera el Tribunal Suprem espanyol