L’avís de Borràs: “Jo, com la pols, m’acabo alçant”

“Gràcies a la vostra força, jo m’alço”, ha dit Laura Borràs en l’acte de suport que li han fet a l’Ateneu Barcelonès, després de recitar uns versos d’un poema de Maya Angelou, traduït per Anna Pena. “Em podeu degradar en la història / amb mentides inquietants. / Tractar-me com si fos escòria. / Però jo, com la pols, m’acabo alçant.” Borràs ha triat uns versos que, per si no hagués quedat clar amb la posada en escena de l’acte, són un avís i tota una declaració d’intencions. Ho va dir dimarts des del Despatx d’Audiències del parlament: no dimitirà, per molt que li demanin alguns partits. I avui s’ha envoltat de mostres d’escalf i afecte de persones del seu entorn, gent del món de la cultura i el nucli dur de JxCat per deixar clar que pensa resistir fins al final. I no tan sols això, sinó que sembla que Borràs intentarà capgirar com un mitjó el procés judicial que l’espera per sortir-ne reforçada políticament, malgrat la incertesa de les possibles penes de presó i més causes que li puguin obrir, com la que es pugui derivar per la delegació de vot de Lluís Puig al parlament.

Diu Borràs que s’alça com la pols i més d’un –també del seu partit– ja es va sorprendre de com va sobreviure políticament a la gestió del cas Juvillà. Què pugui passar a partir d’ara és una incògnita, però sembla que Borràs batallarà per continuar a la primera línia política, bo i mobilitzant també quan calgui aquells que li donen suport. De moment, arriba a l’esperada obertura de judici oral al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) des de la presidència de Junts i mantenint-se com a segona autoritat institucional del Principat, i enmig de l’intent de preservar efectivament el vot delegat de Lluís Puig malgrat el Tribunal Constitucional. Aquest matí, a primera fila, l’acompanyaven el secretari general de JxCat, Jordi Turull; el president del grup parlamentari, Albert Batet; dirigents com ara Francesc de Dalmases, Aurora Madaula, David Torrents i Esther Vallès; i el president Quim Torra. El president Carles Puigdemont ha donat suport a Borràs amb un vídeo. No hi ha estat el president Artur Mas, que sí que ha signat el manifest de suport, com vuit  mil persones més. Entre més signants, segons que ha explicat la mateixa Borràs, hi ha els membres de Junts al govern, que avui tampoc no han assistit a l’acte.

La idea de tot plegat, ha explicat Borràs, va sorgir d’una conversa sota uns lledoners amb Torra i Carola Miró dissabte passat. “I si féssim alguna cosa?”, va dir el president, en un moment d’“acarnissament”. El Grup de Suport a Laura Borràs es va mobilitzar. Unes quatre-centes persones s’han acostat a l’Ateneu –que ha habilitat la sala Pompeu Fabra per a qui no cabia a la sala Oriol Bohigas– per escoltar músics, poetes i escriptors d’arreu dels Països Catalans que han intervingut presencialment o en vídeo per expressar el seu suport a la presidenta del parlament abans no esclati finalment la tempesta política per la possible suspensió dels seus drets i deures com a diputada, en aplicació de l’article 25.4 del reglament. Ha estat unànime la defensa de la seva feina al capdavant de la ILC i una defensa indirecta de la seva innocència. El cas, segons que ha reblat Puigdemont, s’emmarca en un intent d’eliminar la dissidència que es defineix amb una paraula: lawfare (guerra judicial). “Que li caigui a sobre la paraula corrupta és la cosa més injusta del món. És un atac contra una trajectòria i una reputació”, hi ha afegit Torra, molt pròxim a Borràs des de l’etapa que van compartir despatx al parlament amb Dalmases i Josep Costa. “Si no aprenem d’una vegada que una claveguera és una claveguera, no ens en sortirem mai en aquest país”, ha afirmat.

També han parlat els dos consellers de Cultura que la van precedir. Lluís Puig, des de l’exili, tot reiterant que quan represalien una persona represalien tot l’independentisme. I Ferran Mascarell, que és qui li va proposar de dirigir la ILC. “Li vaig dir, mira’t bé aquest despatx que aviat seràs consellera”, ha explicat l’ex-conseller, que estava convençut que Borràs també seria presidenta de la Generalitat. La majoria d’intervencions han estat de poetes, programadors culturals, escriptors i músics, que han coincidit a lloar la feina de Borràs al capdavant de la institució, feina per la qual ara és qüestionada judicialment : Pere Camps, Anna Maria Villalonga, Borja Penalba, Rosa Fabregat, Biel Mesquida, Maria del Mar Bonet, Vicenç Altaió, Margarida Aritzeta, Maria Antònia Massanet i Joan-Elies Adell.

Durant l’acte, conduït per Lloll Bertran, s’han repetit els crits d’independència, s’hi han desplegat unes quantes estelades i han cantat Els Segadors. També hi ha actuat la soprano Eulàlia Ara –amb Esther Vela al piano– vestida tota de groc. I en acabar, li ha regalat a Borràs una rosa groga. Simbolismes evidents que insistien en el mateix missatge que es propagava des de l’escenari: que la presidenta del Parlament de Catalunya és una represaliada més del procés. A la sortida, desenes de persones que han seguit l’acte es manifestaven al carrer Canuda. I en això, de fet, consisteix tot. Perquè per al futur polític de Borràs no serà tan determinant què diguin els tribunals, malgrat l’impediment evident de les possibles penes de presó, com què cregui l’electorat. Sembla que Borràs no tan sols treballa a curt termini, sinó a llarg també. La seva campanya va començar fa temps, però ara es reactiva amb l’objectiu de generar un estat definitiu d’opinió per arrossegament.