15.04.2020 - 20:30
|
Actualització: 15.04.2020 - 20:54
TEMA DEL DIA
Gestió. El govern espanyol va optar per la recentralització de competències per a encarar la crisi del coronavirus, amb l’argument que milloraria l’eficàcia. Per això va segrestar les competències de sanitat i interior. Un mes després s’ha vist que la gestió centralitzada no ha dut cap millora de la gestió de la crisi, en el cas de sanitat, i ha originat un endarreriment en els subministraments que encara s’arrossega. Les comunitats autònomes han optat per sortir al mercat internacional a cercar material, competint amb el govern espanyol, que ha perdut diners comprant material defectuós, com ara les proves del coronavirus adquirits a la Xina.
Com que l’argument de l’eficàcia ja no s’aguanta per enlloc, els ministres espanyols recorren a arguments populistes o demagògics, que fins i tot denoten el menyspreu cap a les comunitats autònomes. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha justificat al congrés la retirada dels fons de les polítiques actives d’ocupació a les comunitats, tot dient que ‘la gent ha de menjar’. Un argument lamentable d’una ministra de Podem, perquè si fan falta diners, en lloc de retallar els diners de les autonomies podria retallar el pressupost de la casa reial espanyola, tenint en compte que es considera republicana; o el de l’exèrcit, com a representant d’una formació pacifista. Però s’estima més retallar polítiques actives d’ocupació en un moment que són més necessàries que mai.
Només a Catalunya, segons dades del Departament de Treball, ja s’han registrat 89.584 ERTO, que afecten 662.152 treballadors, i la desocupació continua augmentant. El mes de març es va tancar amb 128.583 desocupats més, que sumen un total de 417.047. Amb la decisió de la ministra de Treball espanyola, el govern català deixarà d’ingressar 215 milions d’euros que anaven destinats precisament a combatre la desocupació. La coordinació del govern espanyol amb les autonomies és simplement imposició, i passa en tots els sectors, no únicament amb sanitat i interior, cosa que demostra que s’aprofita la crisi del coronavirus per reforçar l’estat.
La tesi del govern espanyol per a recentralitzar recupera un menysteniment de la capacitat de les comunitats autònomes propi del jacobinisme més ranci, tal com va evidenciar el ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luís Escrivà, que va dir que els epidemiòlegs que assessoren la Generalitat no tenen tant coneixement de la situació com el govern espanyol. Un menyspreu per a justificar un aixecament del confinament total que refusa fins i tot l’OMS i que situa Espanya en els països que no compleixen les seves recomanacions. El president Quim Torra va demanar al ministre espanyol que es disculpés, però evidentment Escrivà l’ha menystingut.
El govern català es troba que li van retallant competències i a la vegada li imposen decisions que no comparteix sobre la manera de lluitar contra la pandèmia. Torra es queixa dia rere dia, envia cartes a tot arreu, però el govern acata totes les decisions de l’executiu espanyol, perquè ha decidit d’evitar la confrontació amb l’estat. És una decisió política sorprenent quan governen partits polítics independentistes a la Generalitat; no és acceptable si aquestes actuacions del govern espanyol fan perillar la vida de la gent o obren la porta a un rebrot de la pandèmia. No s’entén que es desobeeixi per una pancarta i s’acati en aspectes molt més importants, com ho és la salut de la gent. Entre més raons, perquè si alguna cosa ha demostrat la pandèmia és que els primers a no respectar l’autogovern són els que es proclamen autonomistes o, fins i tot, federalistes. Els qui s’omplen la boca reclamant que es resolguin els problemes de la gent són els que posen tots els impediments per aconseguir-ho.
MÉS QÜESTIONS
Puig demana de comparèixer a les Corts per explicar la gestió de la crisi del coronavirus. El govern valencià se sent fort a l’hora de defensar la seva gestió en la crisi del coronavirus, que resulta bastant més efectiva que la d’algunes altres comunitats autònomes, tal com demostren les xifres. Per aquest motiu, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha sol·licitat de comparèixer a les Corts per informar sobre la situació sanitària i les actuacions del Consell contra la pandèmia de la Covid-19. Divendres es farà a les Corts una junta de síndics en què es concretarà el format i la data de la compareixença, que es vol fer la setmana que ve. L’oposició ja havia demanat la compareixença del president, i també les de la vice-presidenta Mónica Oltra i la consellera de Sanitat, Ana Barceló. Puig ha dit que, a més de les reunions setmanals amb els portaveus parlamentaris, ha arribat el moment d’anar a les Corts a explicar l’actuació de la Generalitat i a escoltar les consideracions dels altres grups. Ha reiterat que s’ha assumit la responsabilitat en la presa de decisions ràpides i que s’ha procurat de mantenir la màxima transparència i qualitat democràtica. Tot i evitar la confrontació amb el govern espanyol, Puig no ha dubtat a compensar la manca de subministrament de material sanitari anant-lo a comprar directament a la Xina. De moment, ja ha aconseguit que arribin cinc avions plens al País Valencià.
Un regidor del PP amenaça els militants d’Arran desitjant-los que segueixin el camí de Guillem Agulló. Compromís i PSPV han demanat l’expulsió del portaveu municipal del PP de Càlig (Baix Maestrat), Óscar Robles Collell, després de fer un comentari al mur de Facebook d’Arran del Sénia en què desitjava que els seus militants ‘amb un poc de sort, seguiran el camí de Guillem Agulló‘. Robles ha mirat de disculpar-se i ha publicat al seu compte de Facebook que lamenta haver pogut ser ‘malinterpretat’ i que no desitja pas la mort de ningú. Tot i això, la regidora i secretària socialista de l’agrupació local de Càlig, Ruth Sanz, considera intolerables els comentaris del portaveu popular. Per una altra banda, el portaveu de Compromís al senat espanyol, Carles Mulet, ha exigit al PP que expulsi fulminantment el regidor perquè ‘ha desitjat literalment l’assassinat dels joves d’Arran’. Dissabte es van complir els vint-i-set anys de l’assassinat de Guillem Agulló a Montanejos a mans d’un grup d’extrema dreta. L’autor confés del crim, Pedro Cuevas, va ser condemnat a catorze anys de presó, dels quals només va complir quatre.
Ciutadella decidirà divendres si suspèn les festes de Sant Joan. Divendres l’Ajuntament de Ciutadella decidirà si se suspenen les festes de Sant Joan 2020 o si s’ajornen, arran de la crisi sanitària originada pel coronavirus. El setmanari local El Iris ha avançat que aquesta setmana la batllessa de Ciutadella, Joana Gomila, es posarà en contacte amb el caixer senyor del bienni 2020-2021, Borja Saura, per a prendre aquesta decisió. En el cas que es decideixi d’ajornar, segons El Iris es podria fer a l’agost o al setembre, sempre tenint en compte totes les garanties sanitàries possibles. No seria la primera vegada que s’anul·len les festes santjoaneres. El musicòleg ciutadellenc Xavi Segui ha explicat que els anys 1654 i 1655 tampoc no es van fer a causa de l’epidèmia del còlera. I la vegada més recent, els anys 1937 i 1938, per la guerra.
La comunitat educativa nord-catalana refusa de reobrir les escoles l’11 de maig. El món educatiu ha manifestat inquietud arran de l’anunci d’Emmanuel Macron de reobrir progressivament les escoles a partir de l’11 de maig. El sindicat de professors d’escola Snuipp-FSU considera que no és seriós de tornar a obrir escoles quan diversos llocs públics encara seran tancats. Diu que les escoles són un lloc d’alt risc per la transmissió de la Covid-19 i que els professors no volen ser víctimes d’una eventual revifalla del virus. La Federació del Consell de Pares d’Alumnes (FCPE 66) també considera que és una decisió irresponsable. La FCPE diu que entre els pares d’alumnes hi ha qui no pensa portar els fills a l’escola fins que no s’hagi eradicat totalment el virus. Però també hi ha famílies que esperen que les escoles reobrin com més aviat millor per evitar la fractura social i el distanciament entre els alumnes i l’escola.
LA XIFRA
158.000 proves ràpides per a detectar contagiats de la Covid-19 ha comprat el govern d’Andorra, amb un cost 1,5 milions d’euros, segons que publica el butlletí oficial.
TAL DIA COM AVUI
El 15 d’abril de 2019 la basílica de Notre-Dame de París s’incendia i acaba pràcticament destruïda. Les obres de reconstrucció requeriran una forta inversió pública, que ha estat qüestionada enmig de la pandèmia del coronavirus. Malgrat això, el president francès, Emmanuel Macron, ha refermat el compromís de l’estat de reconstruir-la.
