Laura Vilagrà, a la corda fluixa

La figura política de Laura Vilagrà va agafar una nova dimensió després de la sortida de Junts del govern. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va agafar competències d’algunes altres conselleries per donar-les a la seva mà dreta i que no hi hagués dubtes sobre qui era el seu número dos. En la seva macroconselleria de Presidència, Vilagrà s’ha encarregat d’entomar alguns dels grans envits del govern català, com la taula de diàleg i la preparació dels Jocs Olímpics d’Hivern. A mesura que aquests projectes no arribaven a bon port, el seu protagonisme polític s’ha anat desfent, fins que ha arribat l’escàndol de les oposicions d’estabilització, que també és competència de la seva conselleria. El govern ha provat de salvar la figura de Vilagrà, tot fulminant la directora general de Funció Pública, Marta Martorell, però l’oposició en bloc diu que no n’hi ha prou i el cap de la consellera de Vilagrà perilla més que mai.

El desgavell de les oposicions va aconseguint de posar tota l’oposició d’acord, cosa poc habitual en la política catalana. També els sindicats, que han estat els primers de demanar el cap de Vilagrà i els primers de tenir coneixement del caos per les queixes dels seus afiliats. Els partits polítics acusen el govern de fer una destitució falsa perquè Martorell, tot i que era la màxima responsable de Funció Pública, havia estat nomenada tot just fa quatre mesos. Va assumir el càrrec després de ser expulsada de la batllia de Tiana per una moció de censura preparada entre Junts i el PSC. Per tant, quan va arribar al Departament de Presidència, la Generalitat ja havia adjudicat l’organització de les oposicions a l’empresa Cegos España. Concretament, el concurs d’externalització es va publicar el mes de setembre i es va adjudicar al novembre; i el contracte es va formalitzar al desembre. Martorell no va entrar al departament fins un mes després, al gener.

El govern es defensa tot atribuint a Martorell la responsabilitat de no haver fet el control pertinent per assegurar-se que l’empresa contractada arribava al dia de l’examen en plenes condicions. Segons la portaveu del govern, Patrícia Plaja, Martorell ha fet arribar una carta de renúncia al govern en què “assumeix les conseqüències que ha tingut el mal desenvolupament de les proves”.

El PSC i els comuns diuen que abans de demanar més responsabilitats polítiques esperaran a escoltar les explicacions de la consellera Vilagrà, que compareixerà a petició pròpia divendres en comissió parlamentària, segons que ha assegurat aquest matí el president Aragonès. Però ja han avisat que amb la destitució de Martorell no “s’acaba la responsabilitat” del govern. Junts diu que no amb la destitució de Martorell no n’hi ha prou i ja avança que si no troba satisfactòries les explicacions de Vilagrà, en demanaran la dimissió. Si aquest afer acabés en una reprovació, el govern d’Aragonès ja en tindria tres. Primer va ser el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, amonestat pels canvis a la cúpula dels Mossos; i fa poc va ser el torn de Carles Campuzano, reprovat per la polèmica de la residència de gent gran a Santa Coloma de Gramenet.

Una figura en declivi

La destitució de la directora general de Funció Pública és un tallafoc amb què el govern vol evitar de cremar la dona que havia de ser una de les seves principals figures polítiques. Vilagrà ha admès que la seva conselleria “és la sala de màquines del govern” i té com a principal valedor el president Aragonès, que la va convertir en la seva consellera de confiança quan va dissenyar l’executiu. Per això Vilagrà ha estat la cara visible de la Generalitat en les negociacions amb el govern espanyol, tant en la comissió bilateral com en la taula de diàleg. Però, després de dos anys, els fruits assolits per aquests dos espais han estat discrets. La taula de diàleg no té data de represa i no ha aportat consecucions tangibles després de la concessió dels indults. La comissió Generalitat-estat espanyol no s’ha reunit de fa més d’un any i, en paraules de Vilagrà, els resultats van ser “minsos”. També va ser la responsable de demanar explicacions al govern espanyol quan es va destapar el Catalangate, una demanda que no va obtenir cap reconeixement ni cap compromís.

Menys èxit va tenir un dels seus projectes estrella, els Jocs Olímpics d’Hivern, que s’havien d’organitzar juntament amb l’Aragó i el Comitè Olímpic Espanyol (COE). Vilagrà es va fer càrrec personalment d’aquest esdeveniment, malgrat tenir una part de la població en contra, i fins i tot va prometre unes consultes vinculants al Pirineu. Però la discordança amb l’Aragó sobre el repartiment de proves va portar el COE a enterrar la candidatura. Arran d’això, la CUP li va demanar la dimissió. Tot i el desgast polític, Vilagrà no ha abandonat el propòsit de portar els jocs al Pirineu i el govern va presentar al comitè una proposta de candidatura de Catalunya tota sola. Fins i tot, segons que va publicar en exclusiva Nació Digital, la consellera s’ha continuat reunint amb el president del COE, Alejandro Blanco.

Ara com ara, el Departament de Presidència segueix el mateix manual que va seguir el de Treball, Afers Socials i Famílies arran de la crisi de les ajudes als autònoms durant la pandèmia. En lloc de defenestrar el conseller, Chakir el Homrani, es va optar per tallar el cap de dos secretaris generals. Ara, després de la destitució de Marta Martorell, el govern encara podria sacrificar la secretària d’Administració i Funció Pública, Alícia Corral, abans d’arribar a la consellera. Correa va ser la primera responsable de la Generalitat que va reconèixer les incidències i va demanar disculpes als examinands. Només la pressió de l’oposició política dictarà la fi d’una crisi que, ben segur, marcarà l’actualitat política d’aquests dies.