Laura Huerga o com donar suport a l’escriptor

Parlant recentment amb dos escriptors de gran solvència, Eduard Márquez i Manuel Baixauli, torna a fer-se molt present la necessitat de reconsiderar la importància de la figura de l’escriptor i de com un país ha de crear polítiques que sustentin la creació. També de com els editors han d’assumir una part de responsabilitat amb relació a contribuir a dotar de condicions als escriptors perquè puguin escriure.

Pel que fa al govern català, els pròxims anys sembla que el suport als creadors no pugui canviar gaire, si hem de fer cas de la partida del nou pressupost que s’ha posat sobre la taula per aprovar-se: el govern de la Generalitat de Catalunya torna a decebre en el seu compromís amb la cultura, presentant un pressupost que no augmenta la seva partida, de fa anys ridícula. Si fins ara s’adjudicava al departament de Cultura un 0,65% del pressupost total, en els pressupostos que es presenten ara, que el govern s’havia compromès públicament a arribar al ’1,1%, la realitat és que es perden unes centèsimes fins i tot. Com explica l’editor Joan Sala Torrent, si el pressupost total de la Generalitat és de 46.000 M i es destinen 287 M a Cultura, l’operació que en resulta és del 0,62%. L’incompliment és flagrant.

A aquesta falta de política pública de suport a la creació i a la cultura en general, i tornant al suport als escriptors, s’hi suma el fet que la majoria dels grups editorials, que són els que disposen de solvència econòmica, no tenen una política d’autor definida, amb un programa de suport a l’escriptor.

Tanmateix, sí que hi ha editors que es comprometen amb els autors que publiquen, perquè hi creuen. I alguns obren iniciatives noves, que semblen nous camins que podrien reeixir. És el cas de Club editor, que des de l’any passat impulsa un projecte de suport al creador, facilitant que un escriptor pugui dedicar-se a escriure durant uns mesos.

En aquest sentit, avui volem destacar la tasca de Laura Huerga, fundadora de l’editorial Raig Verd, una de les editorials més compromeses socialment i políticament, publicant els llibres d’Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de Literatura 2015; els llibres de l’escriptor kenià Ngũgĩ wa Thiong’o, premi internacional Catalunya; i títols com Humanitats en acció (un projecte dirigit per la filòsofa Marina Garcés); Tu, calla! Sobre el dret a la llibertat d’expressió i manifestació escrit per ella mateixa i Blanca Busquets; #Fake You. Fake news i desinformació (un programa dirigit per l’activista Simona Levi).

I de vegades, quan el tracte amb l’autor és exquisit i de gran empatia, arriben les recompenses (ni esperades ni, per descomptat, demanades). Precisament aquesta setmana, Laura Huerga ha donat a conèixer una entrevista que va fer un diari xilà a Ngũgĩ wa Thiong’o, en què parla sobre per què donar suport a una editorial com Raig Verd, i una carta del mateix autor, que és un text inèdit que Ngũgĩ wa Thiong’o dedica a l’edició independent, a partir de la feina de Raig Verd amb els seus llibres i, en particular, amb La revolució vertical (un conte traduït a totes les llengües de la península i coeditat amb diferents editorials). Laura Huerga l’ha volgut donar a conèixer ara, coincidint amb la publicació de Neix un teixidor de somnis, obra traduïda per Josefina Caball, que és la tercera part de la trilogia de les seves memòries.

Reproduïm la carta inèdita de Ngũgĩ wa Thiong’o:

Laura Huerga, Raig Verd i l’esperit independent. Un homenatge de Ngũgĩ wa Thiong’o

La desaparició creixent d’editors independents és el pitjor que podria passar a l’edició de qualitat i, per tant, a la literatura i la cultura. No els hem de deixar desaparèixer. Han de tenir suport. Permetin que ho posi en context.

Hi va haver un moment en què els editors corporatius van invertir temps i energia i paciència en els seus autors i llibres. No sempre es van guiar per la set de benefici instantani. Això va donar una bona oportunitat als autors i bons llibres al mercat. Alguns llibres aconsegueixen un reconeixement instantani com a clàssics. D’altres triguen molt a que la seva qualitat sigui apreciada pel públic lector.

Però la situació ha canviat dràsticament. Els editors corporatius solen obtenir beneficis instantanis. Al cap i a la fi han de respondre als seus accionistes. Això vol dir que no sempre poden tenir paciència per a un nou autor, o un autor d’altres cultures i idiomes, o per a un autor amb una perspectiva completament nova, que vagi en contra del gust actual.

Per això, necessitem editors independents. Per descomptat, també són empreses i han de guanyar diners, però sovint són una mica més tolerants amb el risc, sobretot quan es troben amb un nou autor, especialment un amb un talent únic. També estan més disposats a oferir una oportunitat a les traduccions. La gratificació instantània no és necessàriament la seva principal motivació per prendre decisions literàries.

Laura Huerga, de Raig Verd, és un gran exemple d’aquesta raça d’editors independents i del que encara poden fer per a llibres de qualitat. Aquí, només puc parlar en termes personals. Vinc de Kenya, però actualment sóc professor distingit d’anglès i literatura comparada de la Universitat de Califòrnia, Irvine. Però també sóc escriptor, principalment novel·lista. També componc memòries i narracions breus. Del 1962 al 1978, vaig escriure tots els meus llibres en anglès. Però a partir del 1978 escric tota la meva ficció, és a dir, novel·les i narracions breus, en kikuiu, un dels diversos idiomes de Kenya. Només són les meves memòries i llibres acadèmics els que escric encara en anglès.

He notat una diferència d’actituds envers els meus llibres en anglès i els de kikuiu. Els anglesos sovint són fàcilment acceptats. Els kikuiu, tot i que en traducció anglesa, són acceptats bé però després de moltes preguntes.

Raig Verd va ser diferent. Per descomptat, van publicar en castellà i català algunes de les meves memòries escrites en anglès, com A la Casa de l’Intèrpret i els Somnis en temps de guerra. Però, el més important, Raig Verd ha acollit igualment les traduccions de kikuiu.

Un exemple és el que ha fet amb la meva faula: Ituĩka rĩa Mũrũngarũ [La revolució vertical o per què els humans caminen drets]. Aquesta faula ha estat traduïda a 97 idiomes de tot el món. Però és la imaginació de Laura Huerga que va portar a l’edició impresa de la faula en sis idiomes d’Espanya la que fa destacar la seva feina i el seu compromís. Va encarregar il·lustracions originals; i després va convidar a Clara Peya a compondre música original per la cançó principal de la història, «The All Body Anthem». Totes sis edicions de La revolució vertical, en castellà, català, gallec, asturià, occità i èuscar, comparteixen les mateixes il·lustracions i el text en kikuiu. En conjunt és molt impactant, però implica temps, energia i imaginació. És evident que la motivació va més enllà dels beneficis, tot i que, per descomptat, els recursos financers són crucials per a la seva supervivència com a editorial independent.

A més, ella creu en la cooperació, i algunes editorials llatinoamericanes estan llançant les seves pròpies versions nacionals de la faula, totes elles acreditant Raig Verd. Com a editorial independent, ha permès així una conversa entre idiomes d’Àfrica, els d’Espanya i els de l’Amèrica Llatina.

Laura Huerga és la millor expressió d’una editorial independent i Raig Verd mereix tot el suport que puguin obtenir.