Laura Huerga i Marta Nadal s’enfrontaran per presidir el PEN

El PEN català ha fet l’assemblea ordinària, on s’ha mostrat la confrontació entre diferents membres de la junta, presidida de fa un any per l’editora Laura Huerga, i que ha portat a la dimissió en bloc de set dels deu membres. Això ha desembocat en la convocatòria d’eleccions, que es faran el 13 de juliol. Dimecres es va tancar el termini de presentació de candidatures i programes i avui es presenten als socis.

A les eleccions per a conformar la nova junta del PEN s’han presentat dues candidatures, l’una encapçalada per Laura Huerga, la presidenta actual, i l’altra per Marta Nadal, filòloga i crítica literària. Nadal ha estat la sorpresa de la llista de la candidatura de dimissionaris, la majoria dels quals es presenten a la llista. Era un nom molt ben guardat fins al final. En primera instància, s’havia dit que la llista l’encapçalaria un escriptor de prestigi, però finalment és un perfil en l’àmbit més acadèmic.

La candidatura de Nadal conté sis membres dels set de la junta actual que l’han abandonada: Ricard Ripoll, Andreu Gomila, Àngels Gregori, Helena Pol, Tona Català i Manolo Gil. I també hi entren Vinyet Panyella, Blanca Llum Vidal i Susanna Rafart. 

La llista de Laura Huerga la conformen una majoria de noms nous, entre joves i consolidats: Dolors Udina, Aissata M’ballo, Víctor Garcia Tur, Josep Manuel Vidal-Illanes (actual vice-president per a les Illes Balears), Gustau Muñoz, Diana Rahmouni, Miquel Àngel Llauger (membre de la junta actual), Manuel Guerrero i Lourdes Toledo. 

A l’assemblea els socis s’han pronunciat  a favor del vot electrònic, tema polèmic perquè la candidatura de Marta Nadal, tot i estar-hi d’acord, considerava que era massa precipitat muntar-ho bé per a aquestes eleccions del 13 de juliol.

Com s’ha gestat la crisi actual que ha portat a convocar eleccions?

Tot i que els estatuts del PEN estipulen que cal convocar eleccions amb llistes tancades per a conformar les juntes de l’entitat, la dinàmica habitual i que fa anys que dura ha estat la d’anar cobrint les vacants de presidència, vice-presidències i vocalies sense convocar eleccions. L’origen d’aquesta darrera crisi al PEN sorgeix d’aquesta dinàmica. Fa un any, el 21 de juny de 2022, Laura Huerga va assumir la presidència en substitució d’Àngels Gregori, sense que hi hagués un acord per unanimitat de la junta. 

Explica Huerga: “Jo vaig entrar com a presidenta en una junta que no era la meva i des del primer moment em va costar molt fer-me-la meva. De fet, no ho he aconseguit mai. L’Àngels Gregori em va venir a buscar. En cap moment vaig postular per entrar a la junta. Havia treballat en el comitè d’escriptors perseguits i en el de traducció. L’Àngels em demanava que fos vice-presidenta per Catalunya, en substitució de Jaume Subirana, que deixava la vice-presidència. Quan ja havia acceptat la vice-presidència, l’Àngels em va dir que ella no volia continuar presidint l’entitat i que jo fes de presidenta. En un principi li vaig dir que no, que jo tenia molta feina. Però hi va insistir. Vaig dir que sí pensant que era una decisió de tota la junta i em vaig trobar que no ho era pas. I aquí comença a anar tot malament.”

Continua Huerga: “D’aquest origen, n’ha acabat una junta dividida, tot i que en els valors i les idees, en allò que és essencial, estem d’acord. Si preguntes a qualsevol membre de la junta et direm que hem d’impulsar els valors del PEN. Passa que tenim formes de treballar molt diferents. També hi ha hagut un tema de pressupost. Hem tingut un pressupost molt ajustat, fins al punt de discutir al detall, partida a partida, i potser això tampoc no ha facilitat les coses. Però saps què passa? Que hi deixem la pell, i quan treballes tant vols que hi hagi un bon ambient. I la situació ha estat molt tensa.”

Helena Pol, secretària de la junta i un dels set membres que va dimitir, preguntada per la crisi interna, en fa una lectura diferent: “Es va acceptar que Laura Huerga entrés, però tot just començar a caminar ja vam veure que la visió del PEN que teníem era diferent. Hi va haver juntes on uns proposàvem unes coses i ella unes altres i vèiem que no teníem la mateixa visió del PEN, dels seus objectius, del seu passat. La nostra visió del PEN és diferent. La nostra línia és la de treballar amb els socis, posant al centre la literatura catalana, sobretot. I ens hem trobat que teníem visions diferents i per això costava treballar junts.” 

Quan demanem a Helena Pol en què radica la diferència, explica: “La nostra línia és treballar per la literatura i, com a eix central, la llengua. Tenir molt en compte els socis i les sòcies, i creiem que no s’ha treballat prou en aquest sentit. Volem integrar-los més a les nostres activitats, que proposin activitats. Tenim un planter d’escriptors impressionant i els hem de tenir en compte. Hem de trobar un espai de debat, hem de tornar a trobar-nos i debatre i intercanviar opinions. Tenim molta il·lusió i creiem que és una oportunitat, que de totes les crisis en surten oportunitats. En la llista que presentem hi ha persones noves, joves, i persones vinculades al PEN de fa anys. Podem presentar un programa il·lusionant. La nova junta haurà de fer més territori, perquè no se’ns coneix prou, és un dels nostres objectius.”

Tot i que Pol no ho esmenta, un dels àmbits de discrepància ha estat la creació per part de Laura Huerga del nou comitè d’Emergència Climàtica, el qual ha impulsat el manifest “Crida per la terra des del món de les lletres”. Amb tot, el programa de Marta Nadal no desmantella el comitè, sinó que l’incorpora també al seu programa.

Per a Laura Huerga les prioritats i eixos del programa són els següents: “Hem de buscar més recursos econòmics i materials per al PEN. També tenim la batalla de la internacionalització, perquè el PEN català sempre ha estat un dels més forts i capdavanters internacionals en iniciatives i volem que torni a ser-ho i que els nostres socis ocupin llocs en aquest espai, sobretot de drets lingüístics, de denúncia de casos… Creiem que podem recuperar aquest esperit. També creiem que hem de buscar un diàleg intergeneracional, perquè el PEN s’ha envellit molt. Reivindicar els sèniors des de la feina feta i el llegat és important, i també posar-los en diàleg amb les noves veus, els autors més joves. I necessitem socis nous, perquè l’edat del PEN és molt alta. Enguany hem fet trenta-sis socis nous.”

En una cosa que sí que coincideixen Huerga i Pol és en el fet de valorar positivament la convocatòria d’eleccions: “Les eleccions les plantejo com un fet positiu. Surti la llista que surti serà bo per al PEN, perquè convocar eleccions ens ha obligat a fer un programa, una proposta als socis i seran ells, tots els socis, que triaran quin camí volen prendre. És una bona notícia”, diu Huerga. I Pol: “Sí, les eleccions tancaran la crisi, de debò. Fa molts anys que no es presentava una llista sencera. Les eleccions ens han portat a crear un equip que ja fa setmanes que treballem plegats. I presentar dues llistes per a encapçalar el PEN és molt positiu i democràtic. D’aquesta manera tots els socis podran participar en el programa i saber cap a on volem anar els uns i els altres.” 

L’any del centenari

Laura Huerga ha presidit aquest darrer any i en fa una valoració molt positiva: “Ha estat un any molt bo. Hem fet molta feina i estic contenta i orgullosa d’aquest any. Ens hem posat en contacte amb més entitats i institucions, hem buscat més recursos econòmics i materials per a l’entitat, l’hem enfortida, som més socis, les campanyes han tingut més difusió i les activitats més participants. He estat un any molt bo.”

En relació amb aquest darrer any, Helena Pol comenta: “Sí, s’han fet moltes coses, perquè era un any que ja s’havia organitzat prèviament. El mes de setembre i fins a final d’any es programen i pressuposten les activitats de l’any següent. L’any passat era un any preparat per a la celebració del centenari, en què hem tingut un pressupost més alt gràcies a la Institució de les Lletres Catalanes, sobretot, i hem pogut editar el catàleg del PEN català, hem pogut fer una exposició al Palau Robert, hem obtingut el Premi Nacional de Cultura que atorga el CoNCA i això ens ha visibilitzat. Per tant, ha estat un gran any del PEN català.”

Una crisi que no ha vingut sola

Tot i els èxits de la celebració del centenari, aquesta crisi actual del PEN català torna a remetre inevitablement a la crisi profunda que va sacsejar l’entitat el 2019, arran de l’acusació d’irregularitats econòmiques comeses per Carme Arenas durant la seva presidència i vice-presidència al llarg de més de deu anys. Va ser en la presidència d’Àngels Gregori que es va destapar l’escàndol i que els socis van decidir per majoria de portar a judici Carme Arenas i no arribar a cap acord. Aquesta crisi encara no s’ha tancat, perquè el judici s’ha de fer el gener del 2024. En el programa que encapçala Laura Huerga s’esmenta el litigi amb Carme Arenas i es diu que donaran seguiment al judici i suport a Àngels Gregori en aquesta causa que va iniciar. Es dóna el fet que Gregori va posar Laura Huerga de presidenta però en aquests moments forma part de l’altra candidatura. Potser per aquesta raó, la candidatura de Huerga ha volgut puntualitzar la seva posició sobre el litigi, que encara és obert i que haurà d’afrontar la junta que surti guanyadora de les eleccions.

Un PEN fort contra l’extrema dreta

De les eleccions a la junta del PEN n’ha de sortir un PEN fort, per fer front als embats de la dreta i l’extrema dreta que presidiran a partir d’ara les institucions del País Valencià i les Illes Balears. En això ambdues candidatures coincideixen. Explica Pol: “És una part important del nostre programa. Necessitem un PEN enfortit perquè els temps no són bons. Tampoc són bons a Catalunya pel que fa a l’ús social del català. I per això tenim socis importants a València i a Mallorca.” I Huerga: “Un dels eixos que hem proposat és enfortir les vice-presidències amb grups de treball locals, que ens permetin de fer més denúncia, més participació, més activitats i també més intercanvi.”