Laura Castel: “La imatge d’Espanya es va anar degradant en la reunió”

La sessió del comitè d’afers jurídics i drets humans del Consell d’Europa de dimarts a la tarda va ser moguda. Els representants espanyols, del PP i del PSOE, van provar de silenciar l’informe de seguiment sobre la repressió contra l’independentisme català que havia elaborat el letó Boris Cilevics. La gran majoria dels diputats assistents ho va impedir: van votar a favor de la desclassificació del document, que és tan impactant o més que l’informe que va fer ara fa un any sobre els excessos de les autoritats espanyoles contra l’independentisme. Laura Castel, d’ERC, única diputada independentista a l’Assemblea de Representants, era a la reunió i hi va intervenir. En parla en aquesta entrevista.

—Hi ha hagut pressions espanyoles, abans?
—Sé que l’any passat n’hi va haver, no sé si prèviament també. Per part nostra hi ha hagut iniciatives per a fer complir la resolució i no s’ha complert. En la sessió del comitè sí que hi ha hagut pressions perquè no s’aprovés una declaració i perquè no es publiqués l’informe.

—Ho podeu explicar?
—Pablo Hispan, del PP, va sortir molt content de la reunió dient que no s’havia aprovat la declaració. Però aquesta declaració és un paper de vint-i-cinc línies en què es fa un resum de l’informe. Cilevics volia que aquesta declaració de resum la fes el comitè com a tal, i ho va sotmetre a debat. Però dels tres paràgrafs que hi havia, els espanyols volien esborrar-ne el darrer, que era el dedicat a Espanya, i va dir que no tenia cap sentit d’aprovar una declaració que no parlés d’Espanya, tenint en compte que la meitat de l’informe tractava sobre Espanya. Per això va retirar la declaració i va mantenir l’informe, que és molt potent, fins i tot més que no el de l’any passat.

—Però quin valor polític té la declaració que Cilevics va retirar?
—Allò important és l’informe, les dotze pàgines que destapen les vergonyes perquè Espanya no ha complert res, llevat dels indults i de manera parcial. I això sí que s’ha publicat.

—Es va aprovar la desclassificació de l’informe, doncs.
—Sí, per fer-lo públic.

—Es va votar?
—Sí. La primera votació, la de la declaració, es va retirar. I la següent, sobre la desclassificació de l’informe, es va guanyar per una gran majoria. Perquè en aquest cas molta gent que fins i tot s’alineava amb els espanyols en la qüestió de la declaració, com ara representants del PP europeu, se’n va desmarcar, en veient que volien mantenir en secret l’informe. Hi va haver intervencions importants que deien que era sorprenent que com a membres del parlament volguessin mantenir en secret un document, que s’omplissin la boca que eren una democràcia plena i després no volguessin fer públic un document de seguiment com aquest. I això ho va dir gent de nivell. La imatge d’Espanya es va anar degradant, tant pels socialistes com pel PP, perquè una cosa és no voler publicar una declaració i una altra és no voler desclassificar un document com aquest.

—Per què té tant de valor, aquest document?
—És molt transparent. Nosaltres hem treballat aquest any perquè quedés constància que el govern espanyol no té intenció de complir res d’això. Hem fet diverses iniciatives al congrés i al senat amb interpel·lacions a la ministra de Justícia, mocions, preguntes, sol·licituds de comissió de seguiment d’aquest informe… I ho hem fet perquè, després, hi ha un diari de sessions en què surt plasmat que el govern espanyol no té en l’agenda legislativa immediata la intenció d’incloure la reforma de la sedició. Quan teníem això, jo ho enviava bo i traduït, i ara veiem en l’informe moltes coses d’aquestes que nosaltres enviàvem. L’hem posat al dia del Tribunal de Comptes, quan va començar aquest assetjament econòmic. I més gent ho feia, com Òmnium i el síndic. Amb tot això ha fet un informe de seguiment del qual estic contenta.

—La sessió al comitè va ser tensa?
—Sí. Els espanyols, i fico al mateix sac PSOE i PP, es prenen així aquest tema… Tornen a parlar de referèndum il·legal, que la base sobre la qual s’ha fet l’informe és errònia, que no es persegueix la gent per les seves idees, que el síndic és un independentista… Ens critiquen a nosaltres, al síndic, a Cilevics, i és una cosa que no agrada. I per això, com va passar dimarts, han de recórrer a gent dels partits més ultradretans, polonesos, hongaresos i turcs, i els italians de la Lliga Nord, perquè són els qui els donen suport en això.

—Aquesta gent anava alineada amb els espanyols?
—Sí, com ja va passar en el debat de l’any passat. Aquests discursos es repetien amb gent molt i molt de dretes. Quins companys de viatge que es busquen, doncs, sobretot els socialistes.

—I qüestionaven fins i tot el ponent?
—Sí. I això que Cilevics és una persona molt respectada, que fa molts informes. És un dels més veterans. I el qüestionaven. Això no agrada aquí, i malbarata la imatge dels espanyols en general a l’Assemblea Parlamentària.

—Quina és la qüestió més potent d’aquest nou informe?
—El fet que és més exhaustiu que no l’anterior, hi ha més dades. Hi afegeix més detall. Diu que el codi penal s’ha de reformar sense més demora. També critica que hi hagi inhabilitacions per càrrec públic, i que els indults tornin a ser en mans del Suprem, cosa que diu que no s’entén. Critica que encara es mantinguin les euroordres, perquè no tenen sentit després dels indults, que hi hagi procediments oberts contra set-centes persones, que hi hagi la causa del Tribunal de Comptes… En l’informe de l’any passat no l’esmentava, parlava de les acusacions de malversació. Però li hem fet veure la politització que hi ha darrere d’aquest organisme, que és un òrgan administratiu que actua com un jutge sense les garanties d’un procediment penal. Explicar això a Cilevics és fer-li un informe i que ho pugui comprovar. Tot això surt de la feina que s’ha fet aquests mesos.

—L’impacta el cas d’Albert Royo.
—Sí, i també el cas dels bombers encausats per haver fet sonar la sirena per protestar contra la violència de la Guàrdia Civil l’1-O. Són coses absurdes. És clar que Turquia i Espanya no són el mateix, i això no ho diem en cap moment. Però surten al mateix informe. I aquí hi ha una multitud de batlles i de regidors, igual que passa amb l’HDP a Turquia. No és la mateixa quantitat, però anem pel camí. S’intenta arruïnar econòmicament i civilment la vida de les persones. Espanya no és Turquia, però fa coses similars. I Cilevics també critica la lentitud de la taula de diàleg; anuncien que es farà i aquí es queda. Li hem anat explicant tot això.

—I el Catalangate.
—Sí, a propòsit del Catalangate diu que Espanya continua en el mode de crisi. Que s’hi ha estancat, i espera que en pugui sortir. Per això els diu que facin una comissió d’investigació sobre el Catalangate al congrés.

—També parla del cas Vólkhov. Diu que és interessant i que, si es confirmés, justificaria la persecució de càrrecs polítics. Com ho enteneu?
—Això va sortir al debat, els espanyols van treure-ho per dir que els independentistes catalans tenen lligams amb Rússia. Van dir barbaritats, mentides. Ell ho ha recollit. És una línia, però l’informe és el que és.

—Voleu afegir res més?
—Em sembla que és un informe molt potent, que ha posat les vergonyes d’Espanya damunt la taula i, sobretot, la nul·la voluntat de complir els estàndards europeus.