09.06.2021 - 21:50
|
Actualització: 10.06.2021 - 10:57
La setmana passada el Comitè de Drets Humans del Consell d’Europa va demanar l’alliberament dels presos polítics i la caiguda de les euroordres contra els exiliats en aquest informe. També va ser crítica amb Turquia. El dia 21 de juny l’assemblea d’aquest ens prescriptor de drets humans, format per quaranta-set estats (els de la UE més una vintena més) haurà de votar en el ple aquesta posició. Els membres del Consell d’Europa són enviats pels estats, i de l’estat espanyol només hi ha una representant independentista catalana. És la senadora d’ERC Laura Castel. Hi hem parlat per a valorar la posició del Consell d’Europa. I per a saber com va anar la deliberació.
—Per a qui no ho sàpiga, que és el Consell d’Europa?
—És una organització prescriptora de drets humans i dels estàndards democràtics, formada per quaranta-set estats membres representats. No tan sols els de la Unió Europea. Emet resolucions que haurien de ser d’obligat compliment pels estats membres. Hi ha 220 convencions o tractats internacionals sota el paraigua del Consell d’Europa: la Carta Europea de Llengües Regionals o la Convenció Europea de Drets Humans, la més coneguda.
—Com és que hi sou, dins el Consell d’Europa?
—Perquè ho hem negociat. Cada estat hi envia els seus representants, i no ens ho volien donar. Tot i que ens tocaria, per pes al parlament espanyol. Sempre feien el ronsa. No podia ser que sempre hi hagués el PNB i nosaltres no. Però al final, vam fer valer els nostres vots. Sóc l’única independentista catalana de l’estat espanyol, allà dins. També hi ha diputats i senadors del PP, PSOE, Podem, PNB, i Vox.
—I dins el comitè de drets humans, també hi sou?
—No en formo part. No en sóc membre titular. No ens ho van permetre, que aquesta comissió, i la de democràcia, són les comissions que es reserven el PP i el PSOE. Però tot i no tenir dret de vot, com a membres de l’assemblea podem seguir les comissions, intervenir en la paraula. És el que he fet.
—Quina és la cosa important de l’informe?
—Doncs que diu que els presos són presos polítics i s’han d’alliberar. I que les extradicions i euroordres dels exiliats han de decaure. I que reben persecució política.
—I com va anar la deliberació, vós que hi éreu?
—El PP va fer unes divuit esmenes. El PSOE, una i l’Esquerra Unitària Europea, una. Van caure gairebé totes. El relator va atonyinar ben atonyinat el PP, rebutjant les esmenes, l’una darrere l’altra. I amb grans majories. No va prosperar cap esmena, excepte una que no canvia el sentit del text. Tant els socialistes com el PP van anunciar un vot particular.
—L’Esquerra Unida Europea també va presentar esmena?
—Sí. Una esmena que diu que el Consell d’Europa respecta l’ordre constitucional espanyol. Va ser un grec de Syriza. Giorgos Katrougalos. Aquesta es va aprovar.
—Com comença el procés? Qui el duu endavant?
—Un comitè o vint membres de l’assemblea demanen que una qüestió es debati i hi hagi una presa de posició. En aquest cas van ser vint-i-quatre membres del Consell d’Europa que volien respondre a aquesta pregunta: s’han de perseguir polítics per declaracions fetes durant l’exercici del seu mandat? El relator ha estat Boriss Cilevičs.
—Intervencions positives que recordeu?
—Recordo un membre del Partit Popular Europeu, de Perpinyà, molt a favor nostre. Independentista i amic. I dins els socialistes alguns tancaran els ulls, però en general el suport serà important. Per això crec que el dia que es porti al ple de l’assemblea es guanyarà. Hi ha possibilitats que es guanyi bé. Aquests temps he vist intervencions a favor de Catalunya d’alemanys, belgues, escocesos i molts altres.
—L’informe no és de compliment obligat?
—Sí que ho és. Quan hi entres, firmes que els tractats i convencions que surten s’han de complir. Ara, l’assemblea parlamentària no té mitjans coercitius. Tampoc no en té el TEDH. No té l’exèrcit per dir a Turquia que compleixi. Cert. Però ara quan la comissària de Drets Humans comenci a fer alguna mena de declaració, es podrà basar en aquesta resolució. Com nosaltres ens hem basat en la resolució 1900 que defineix què és un pres polític, i no ho discuteix ningú. Aquestes resolucions tenen un pes que conformen l’opinió de la comissària de drets humans, per exemple. O de la Comissió de Venècia. És important.
—Tesi: Pedro Sánchez (PSOE) parla a favor dels indults perquè la pressió europea és insuportable. Si no, no ho faria.
—Potser sí. Potser sí. Fa temps que això és remena. I al Consell d’Europa s’ha guanyat de golejada. Hi ha un representant permanent que és ambaixador i segur que li arriben veus. Alerta que això va per aquí. Passarà un any, o dos, fins que el Tribunal Europeu de Drets Humans es pronunciï, i no sabem si poden passar tres anys a la presó, però ja tens l’assemblea parlamentària dient que són presos polítics i que els has de deixar lliures. I que hi ha vulneracions de drets humans. I això s’hi afegeixen el grup de treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides. Que s’afegeix als informes que parlen de minories nacionals i a uns altres que diuen que són presos polítics i que han estat discriminats. Ells ja ho veuen, que això no els va bé. De l’amnistia no en volen ni sentir parlar, i suposo que els indults ho veuen una cosa fàcil, ràpida i indolora.
—Coses que no us esperàveu de l’informe?
—Hi ha coses que jo milloraria. Quan parla de referèndum il·legal, per exemple. L’informe ja diu que el 2005 es despenalitza el referèndum, però després parla de referèndum il·legal. Per tant, sí, jo hi milloraria coses. Per exemple, hi posaria la paraula ‘amnistia’. De la mateixa manera que el text suggereix indults “o qualsevol altra manera d’alliberar els presos”, i de la mateixa manera que el relator, Cilevičs, va dir que això incloïa l’amnistia, ho posaria al text. Ara no hi surt, i a mi m’agradaria que hi fos per escrit.
—Per què el tenim tant a favor el president del comitè Boriss Cilevičs? Perquè és letó?
—Perquè hi ha presos polítics. O no n’hi ha? Ens van apallissar el Primer d’Octubre. O no ho van fer? És delicte ficar vots en una urna i votar? Fins ara la UE sempre ha estat un grup d’estats. I quan demanes sobre Catalunya respon que és un afer intern. Però ara ja no ho podran dir. Si la UE va contra Rússia, Turquia, Polònia i Hongria perquè hi ha presos polítics com Navalni, vol dir que no hi ha afers interns. Doncs a partir d’ara Espanya tampoc no pot dir que sigui un afer intern, perquè ara sabem que hi ha presos polítics. Per això és tan important. És un canvi, aquest informe. Un canvi molt important.
—Pagaran el preu i no en faran cas. Com els turcs.
—Potser sí. Però veient com reaccionen… No se’ls pot dir res que ja munten l’espectacle. Ho hem vist ara, que tot just és un primer esborrany. Imagineu-vos com reaccionaran si el ple ho aprova.