10.06.2018 - 22:00
Les dècades primeres del segle passat van ser turbulentes i explosives en tots els sentits. S’hi van produir fets polítics i socials de primera magnitud: la Setmana Tràgica, l’anarcosindicalisme i les grans lluites obreres, com la vaga de la Canadenca que va aconseguir la jornada de vuit hores, el pistolerisme de la patronal, la república, la sublevació franquista, o la victòria contra el feixisme als carrers de Barcelona.
La guerra, la derrota, els quaranta anys de dictadura i la censura han motivat, lògicament, que potser coneixem més els grans fets polítics que la petita història de la vida social, popular i cultural. Però l’iceberg visible dels grans esdeveniments se sosté sobre un món, tal vegada, no prou conegut, una societat efervescent, imaginativa, contradictòria, radical, cràpula i llançada que encara avui pot ser redescoberta davant l’admiració i la sorpresa de molts de nosaltres.
Aquest és el cas de Joan Sanxo Farrerons, àlies Laura Brunet o Víctor Ripalta , editor, artífex de la Impremta Layetana, escriptor i editor de mil registres i estils, de sardanes i obres teatrals fins a literatura infantil i juvenil, passant per tebeos, guions cinematogràfics i novel·les eròtiques. Era un paio versàtil, anticlerical, naturista, erotòman, promotor de boxa, pornògraf, i, sobretot, un grafòman desbocat, lletraferit i emprenedor, espavilat i d’imaginació desbordant, tot un exemple de la vitalitat i empenta que tenia la cultura popular barcelonina en trànsit cap a la cultura de masses.
El meu descobriment de l’enigmàtica Laura Brunet
Fa unes setmanes vaig rebre un correu electrònic de Jean-Louis Guereña, catedràtic emèrit de Civilització de l’Espanya contemporània de la Universitat François-Rabelais de Tours. Com que s’havia assabentat que jo havia escrit un llibre sobre el boxejador cubà Kid Tunero, ara en premsa a França, em preguntava què sabia jo de Joan Sanxo, àlies Laura Brunet, editor i escriptor que tingué relació amb el boxejador cubà a través de l’empresa ‘Spectacles Barcino Star’.
Jean-Louis Guereña , de pare espanyol i de mare francesa, s’ha dedicat durant quaranta anys a l’estudi de la història social i cultural espanyola dels segles XIX i XX. L’editorial Cátedra acaba de publicar la seva obra Detrás de la cortina. El sexo en España (1790-1950), presentada a Barcelona fa pocs dies. És una investigació rigorosa i àmplia sobre la història de la sexualitat a l’estat espanyol, des de finals del XVIII fins a mitjans del XX. Hi estudia de les col·leccions populars d’educació sexual i els orígens del preservatiu fins a la prostitució i el sistema mèdic i policial per controlar-la, el bordell com a espai social, la literatura eròtica i la censura, les col·leccions eròtiques i pornogràfiques clandestines, i, també, les populars o de quiosc, l’erotisme gràfic, i les polèmiques intel·lectuals sobre sexe als anys trenta.
Poca cosa he pogut aportar jo al professor Guereña sobre Joan Sanxo, a banda de confirmar-li la seva relació amb Kid Tunero a la Barcelona dels anys trenta, detall que jo no vaig estudiar gaire més perquè no va ser fonamental per a la important carrera posterior del cubà a París. Això no obstant, sí que recordava molt bé com m’havien sobtat els imaginatius articles d’una tal Laura Brunet a la revista Boxeo, tant sobre Kid Tunero com el nudisme. A banda de constatar que el nom era un pseudònim, no em vaig endinsar més en el misteri, per no desviar-me de l’objectiu principal de la meva recerca.
Un cop descobert que Joan Sanxo i Laura Brunet eren la mateixa persona, i que a més de l’afecció per la boxa i el nudisme, s’hi afegien l’erotisme, l’anticlericalisme, la pornografia, el republicanisme, i, aparentment, un cert esperit anarquista, el meu interès va anar en augment. La història em va atrapar.
Dec a l’amabilitat de Jean-Louis Guereña, al seu llibre erudit, i a una ampliació inèdita que m’ha proporcionat, gran part de la qual he descobert i que explicaré, i també als materials que he pogut arrodonir personalment fent recerca a hemeroteques i biblioteques de Barcelona.
Les mil cares i les mil obres de Laura Brunet
Afirma Guereña que així com la importància de la Impremta Layetana (Bou de Sant Pere núm. 9, Barcelona) que funda Joan Sanxo a principis dels anys vint, destaca en la producció eròtica de l’època per la seva importància i varietat, en canvi, la personalitat de l’artífex, fundador i escriptor, roman pràcticament a l’ombra. Es dedueix que va néixer el 1887, que es va casar i tingué fills, però la seva pista es perd, com la de tants, a la guerra del 1936-1939. El 1939 va ser sotmès a un procés sumaríssim militar sense conseqüències penals, per com sembla.
Sí que se sap, però, que va començar en el món sardanista, essent autor de lletres, que participà en aplecs i en el món del teatre català, com a autor i actor afeccionat, per a dedicar-se, després, de ple a la producció de novel·les eròtiques, principalment en castellà, que signava amb pseudònims com Laura Brunet o Victor Ripalda. Algú ha apuntat que l’home patia una sordera important, que intentava solucionar ajudant-se d’una trompeta acústica, la qual cosa potser el deuria haver allunyat, entre més raons, del món sardanístic i teatral.
També va publicar tebeos i publicacions infantils i juvenils, almanacs i cartells. Fou promotor de boxa amb ‘Spectacles Barcino Star’, i gran afeccionat al cinema. Va col·laborar com a guionista a Más allá de la muerte, del pioner director Benito Perojo. I obtingué la representació de la productora cinematogràfica alemanya UFA Films per a l’edició de novel·les basades en les seves pel·lícules. Així fou com Laura Brunet escriví, per exemple, La montaña sagrada, sobre el film d’Arnold Frank protagonitzat per Leni Riefenstahl.
Joan Sanxo era un gran emprenedor. Va crear un grup editorial potent i molt divers. Principalment però no únicament, va publicar més de vint-i-cinc col·leccions eròtiques periòdiques en divuit anys, amb algunes desenes de fascicles cadascuna , i tota mena d’obres vinculades al tema en el seu sentit més ampli: La Novela Galante, Biblioteca Fauno, La Novela Deliciosa, Narraciones històrico-galantes, El amor en la historia y en la leyenda, Literatura afrodisíaca, Ensayos sexuales, Los altares del deseo, Biblioteca Lesbos, Biblioteca parisién, etc… Per citar-ne algunes, perquè la seva producció editorial depassa de llarg les possibilitats d’aquest reportatge.
Va ser tan prolífica la producció de Joan Sanxo que, en una de les obres de Laura Brunet, Desnudismo integral, l’autor especifica que ha escrit moltíssim i que ha utilitzat tants pseudònims, que prefereix no recordar-los. ‘La major part’ escriu,’són quartilles que anaven lligades a les humanes realitats i van ser redactades d’acord amb les exigències del moment, sobre les mateixes caixes de la impremta mentre el linotipista anava teclejant’. No obstant això, afirma, els treballs signats per Laura Brunet són especialment acurats i els reivindica.
Joan Sanxo es va definir inequívocament republicà i antimonàrquic. En el pròleg de Desnudo integral, afirma que ‘l’obra ha estat escrita i corregida durant l’agonia del règim borbònic i en els primers dies de la proclamació de la gloriosa república’.
En origen, com hem dit, Sanxo ve del món catalanista popular, teatral i sardanista. Fundà juntament amb Francesc Curet i alguns més la revista El Teatre Català (1912-1927). Participà en aplecs i escriví paraules de sardanes, com ‘Pàtria jove’, estrenada com a ‘Sardana de les Garlandes’:
«Què deu tenir aquesta terra/que tant bé ens sab fer sentir?/Què deu tenir aquesta terra/que tan endins se’ns aferra/i el cor ens sab fer glatir.» (sic.)
La Dictadura de Primo de Rivera aturà el sardanisme i més manifestacions del catalanisme, la qual cosa, entre més raons, apunta Guereña, potser van orientar l’activitat professional de Sanxo vers nous horitzons. Això no obstant, Sanxo patí la repressió policial, unes quantes detencions, multes i judicis per ‘escàndol públic’ a causa de les seves publicacions eròtiques.
De la factoria editorial de Joan Sanxo també van sortir algunes peces de caràcter polític d’orientació anarquista, com Estampas de la Revolución, Barcelona con el puño en alto, i la Biblioteca Rojo y Negro. També va editar el cartell ‘Liberta Hispania! La nueva Marsellesa’, amb lletra de Laura Brunet, i un calendari, el Bloc Jaca, el ‘primer calendari republicà’, dedicat als màrtirs de la sublevació de Jaca (1930), els capitans Galán i García Hernández, que li causà un incident amb el Governador Civil de Barcelona. Posteriorment, segons la revista Boxeo, que també editava ell, va lliurar els diners de la venda a Niceto Alcalá Zamora, president de la República, perquè els fes arribar a les seves famíliies, el qual, a més de fer-ho, el va felicitar personalment.
Però Joan Sanxo no feia escarafalls a cap encàrrec editorial. L’any 1935, va sortir de la Impremta Layetana la primera edició espanyola del Mein Kampf d’Adolf Hitler.
El nudisme, una nova visió de la vida
Malgrat que gran part de la seva ingent bibliografia és difícil de trobar o ha desaparegut, algunes obres de Laura Brunet poden consultar-se avui a les biblioteques públiques.
L’any 1931, Laura Brunet publica Desnudismo integral. Una nueva visión de la vida a l’impremta de Joan Sanxo. Segons que informa la contraportada de la segona edició, se’n feren tres que sumaven un tiratge total considerable: quaranta mil exemplars. També publicà, com ja hem dit, algun reportatge sobre el tema a la revista Boxeo, on s’anunciava el llibre com a ‘l’obra de l’esportista modern’.
En tornar a repassar la col·lecció de Boxeo, m’he adonat de la constant presència, com sovint passava, d’anuncis com ‘Erotyl’, manca de vigor sexual, específic de l’astènia genital (impotència); ‘Gonocideol’, contra la blenorràgia (purgacions) o ‘Antiluéticos’, contra la sífilis.
El llibre Desnudismo integral és ben curiós. En el pròleg l’autora afirma que es proposa iniciar ‘una croada contra el vestidisme moral, més que un apostolat en pro del desnudisme material’ o que ‘el pudor i la vergonya del cos nu no són preservadors del pecat, sinó que en són una conseqüència’.
L’obra té una primera part de caràcter històrico-assagístic, amb làmines desplegables sobre l’evolució del vestit en la història. I una segona part, titulada ‘Quince días con la piel al sol’, qualificat de reportatge novel·lat. Al final del llibre, l’autor es veu obligat a confessar que el pseudònim de ‘Laura Brunet’ no correspon al seu sexe. No en tenia cap altre remei, car el reportatge novel·lat narra –o imagina– les impressions de l’autor a Berlín, on entra en contacte amb el món naturista i fa diverses estades en campaments nudistes. Les sensacions inicials i les dificultats ‘tècniques’ de l’autor en haver-se de despullar i viure entre homes i dones a pèl són pròpies d’un home, i Laura Brunet, per això que sabem, era un pseudònim, no un travesti. El reportatge s’il·lustra amb fotos d’escenes bucòliques de la vida nudista, amb especial predilecció pels cossos de joves i adolescents d’ambdós sexes.
Les sectes sexuals russes o les arrels de Rasputin
L’any 1932, l’Editorial Sanxo (Impremta Layetana), en la col·lecció ‘Los altares del deseo’, publica Las sectas sexuales rusas, amb un sots-títol que enfoca el tema en ‘les aberracions sexuals a través dels temps, les races i les religions’. Segons consta en l’edició, és una obra original d’A.Uraloff-Gorsky, ex-director del Museu Regional d’Uralks, i membre honorari de la comissió imperial d’arxius, en col·laboració amb Laura Brunet i amb il·lustracions d’Alloza.
La versatilitat del polièdric Joan Sanxo era, com veiem, exuberant i summament imaginativa.
Es tracta d’un recorregut suposadament històrico-mitològic pels misteris sexuals del poble rus, dels mites originaris, la bruixeria sexual, el misticisme, els jocs sexuals i les sectes, per arribar a la figura inquietant de Rasputín, qui, segons Laura Brunet, va ser ‘l’expressió més perfecta del misticisme sexual del poble rus’.
‘Ja va essent hora que els governs de tots els països s’adonin que tot allò que afecta l’imperatiu sexual, és l’individu, no l’estat qui ho ha de resoldre’, assevera Laura Brunet en la introducció. I, més endavant, conclou: ‘El dia que la satisfacció sexual i el seu estímul racional siguin considerats per l’estat com una necessitat natural de l’individu, aquell dia haurà desaparegut l’espantaocells que hem anomenat “problema sexual”‘.
A la contraportada s’anuncien publicacions futures com ara la col·lecció ‘Nuevo Surco’, dirigida per Laura Brunet, una ‘profunda biblioteca en què s’estudia la vida turmentada del poble rus’ amb tres primeres obres dedicades a analitzar ‘els problemes sexuals i instintius d’aquesta raça’: Los Salvajes, sobre el salvatgisme sexual dels mugics, La tumba de las vírgenes, sobre degeneracions sexuals a les grans ciutats russes i la vida de les prostitutes sota l’imperi dels tsars, o La vida sexual en Rusia, sobre la ‘nova organització sexual’ a la Rússia Soviètica. Tot i això ignoro si es van arribar a publicar i si són localitzables.
De quan els monjos de Montserrat escrivien cartes d’amor
L’obra de Joan Sanxo, Laura Brunet o Victor Ripalda, va ser monumental i, en comparació, sembla poca la que, fins ara, s’ha pogut trobar. En la seva desaparició, incineració, o ocultació, de ben segur que hi ha influït la censura, o la por d’ella, el caràcter efímer d’aquelles publicacions i el poc valor que el món de la cultura en majúscula ha concedit a l’estudi i conservació d’aquestes produccions populars.
Laura Brunet era tan sàvia i misteriosa que podríem seguir-ne el rastre i l’impacte del talent analitzant quins llibres seus han sobreviscut i on són.
La meva darrera descoberta ha estat a la Biblioteca del Monestir de Montserrat, la qual diuen que té fama, curiosament, d’atresorar molta bibliografia anarquista.
Allà, com era de suposar, no hi he trobat erotisme, ni pornografia, sinó amor.
Els monjos de Montserrat en conserven l’obra: De com s’escriuen les cartes d’amor. Amb el llenguatge més senzill i més planer que he sapigut trobar (sic), editat per J.Sanxo, a Barcelona.
Si l’anticlerical Joan Sanxo aixequés el cap, quins arguments eròtics no imaginaria en saber que els consells filologico-amorosos de la Laura Brunet han hivernat tots aquests anys a la muntanya sagrada de la Moreneta, sota la custòdia benedictina, entre creus, ciris, cilicis, ex-vots, sotanes, virolais, els nens de l’escolania, el de la bola i les aromes de Montserrat.
