30.03.2023 - 15:03
La condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a Laura Borràs a quatre anys i mig de presó podria implicar l’entrada a la presó de la presidenta suspesa del Parlament de Catalunya. Es tracta d’un escenari probable, però no segur, perquè els jutges Jesús María Barrientos i Fernando Lacaba (la tercera magistrada, María Jesús Manzano, ha fet un vot discrepant) inclouen una petició d’indult parcial en la sentència, de dos anys i mig, perquè la pena quedi en dos anys i Borràs s’estalviï l’entrada immediata a la presó en cas de sentència ferma. És a dir, que Borràs s’estalviarà la presó o bé si el Suprem revoca la condemna de presó o bé si el govern espanyol aprova l’indult demanat. El jutge Barrientos torna a barrejar l’àmbit polític en una causa contra una dirigent independentista, per més que en aquest cas els fets jutjats no estiguin relacionats directament amb el procés d’independència. L’admissió de l’indult dependrà molt dels ritmes, tant judicials com polítics, i determinarà la possibilitat real de l’empresonament.
La sentència explica la petició d’indult perquè considera que la condemna que li apliquen és “desproporcionada i excessiva” per la realitat del delicte. Diu que ho considera excessiu, que “la ineludible mètrica penal vigent”, és a dir, la suma de penes que preveu el codi penal, és aquesta. “Tot i que les conductes sotmeses al nostre coneixement imposen la qualificació jurídica desenvolupada i porten fixades penes a les quals condueix de manera ineludible la mètrica penal vigent, considerem ara que les concretes activitats falsàries desplegades pels acusats, a més de no estar orientades a l’obtenció d’un lucre personal, trobaven el seu únic sentit o raó de ser en l’emmascarament davant els organismes de control de la conducta prevaricadora inicial, per la qual la senyora Borràs i Castanyer ja rep la conseqüència de pena prevista per al citat il·lícit en tota la seva dimensió”. I els magistrats Jesús María Barrientos i Fernando Lacaba conclouen que la durada de la pena de presó és excessiva “perquè no admet cap possibilitat que pugui acollir-se a les fórmules substitutives de compliment”.
Aquesta petició d’indult no és massa habitual, però és prevista legalment, tant al codi penal com en la llei de l’indult, i els jutges hi poden recórrer quan constaten que el dany provocat per l’acció delictiva és de baixa intensitat.
Aquesta petició d’indult parcial perquè la condemna no superi els dos anys i així no hagi d’entrar a presó, no s’activarà fins que el Tribunal Suprem no declari ferma la sentència emesa avui pel TSJC. Això no passarà fins d’aquí a uns mesos. En el supòsit que l’última instància judicial espanyola mantingui la pena de quatre anys i mig de presó per a Borràs, serà aleshores quan el govern espanyol hagi d’estudiar si concedeix o no l’indult.
Un procés llarg i incert
La tramitació no és pas àgil, tal com van evidenciar els indults concedits per Pedro Sánchez als nou presos polítics del procés. Les primeres peticions es van fer el desembre del 2019; no fou fins a final de setembre del 2020 que el govern espanyol va enviar les peticions al Tribunal Suprem; i la seva aprovació no va arribar fins al juny del 2021. La diferència en el cas de Borràs és que la petició de l’indult que rebrà el ministeri de Justícia prové d’un tribunal i a ulls del govern espanyol, això pot implicar un plus de legitimitat i de diligència.
Perquè un aspecte molt important a tenir en compte és qui hi haurà a la Moncloa un cop el Suprem hagi dictat sentència ferma. Les últimes eleccions al govern espanyol es van celebrar el 10 de novembre de 2019, per la qual cosa les properes se celebraran no més tard del 10 de desembre d’enguany. Així doncs, és molt probable que la consideració de l’indult no es decideixi fins al 2024, quan ja hi hagi una nova presidència. I ara per ara no és pas gens clar qui hi governarà, si el PSOE o el PP i l’extrema dreta.
