Laura Borràs reconeix la “violabilitat” del parlament: “No podem estar satisfets”

Laura Borràs arriba al primer any com a presidenta del Parlament de Catalunya blindant el seu equip, després de la pèrdua de l’escó de Pau Juvillà, i reivindicant el seu paper en l’intent d’extingir les llicències per edat. Aquestes són dues de les qüestions que han marcat el seu primer aniversari en el càrrec i que han centrat la compareixença en què n’ha fet balanç. Borràs ha culpat la repressió de la pèrdua de l’escó de l’ex-secretari tercer de la mesa i ha insistit en el relat dels fets que havia mantingut prèviament en dues entrevistes i en la compareixença que va fer davant la junta de portaveus: diu que va ser considerat diputat fins al 3 de febrer, també per ella mateixa encara que no acceptés el seu vot en el darrer ple en què teòricament hauria pogut votar. “No hi ha dubtes sobre la meva consideració sobre la seva condició de diputat: està signada del meu puny i lletra”, hi ha afegit.

“Estic convençuda que la manera de fer front a aquesta situació de violabilitat del parlament és amb unitat, sense retrets i refent les confiances trencades”, ha declarat la presidenta, que ha tornat a esmentar l’aprovació d’una llei electoral pròpia i la reforma del reglament del parlament com a possibles vies per a “enrobustir” una cambra que no ha impedit les ingerències de la Junta Electoral espanyola. “El cas Juvillà ens ha demostrat l’extrema vulnerabilitat de les institucions catalanes. Per això no puc ni podem estar satisfets amb el desenllaç que ha tingut aquest episodi”, ha admès. Al seu criteri, la cambra ha fet “tots els passos possibles” per a anar més enllà del precedent del president Quim Torra, però la repressió de l’estat també ha anat “molt més enllà”. “La qüestió és fins on estem disposats a anar en paràmetres polítics per aturar aquesta deriva autoritària de la judicatura espanyola”, ha dit.

Borràs també ha considerat injusta la percepció que es té dels treballadors de la cambra i ha assegurat que compta amb la confiança de l’actual secretària general, Esther Andreu, per a “contribuir a recosir les ferides que l’encadenament de tensions ha comportat”, malgrat que Andreu va acabar aplicant la retirada de l’escó de Juvillà seguint les ordres de la Junta Electoral espanyola, igual que ho va fer el seu antecessor en el càrrec, Xavier Muro, en aquest cas després que es pronunciés el Tribunal Suprem. El relleu del secretari general i del lletrat major va ser un canvi anunciat per Borràs des del començament, per a evitar que el parlament repetís el mateix patró que amb la retirada de l’escó de Torra. Però després del cas Juvillà, Borràs no farà més canvis.

El cost total de les llicències per edat: més de 14 milions

La presidenta del parlament també ha xifrat per primera vegada el cost de les llicències per edat des que es van aplicar, el 2009, fins el 2021. Són gairebé 14,4 milions, i s’hi han acollit 55 persones. Borràs no ha concretat què passarà amb els treballadors que les tenen concedides amb les condicions aprovades el desembre de l’any passat, tot esperant que la mesa disposi de tots els informes. Però ha volgut subratllar que els grups parlamentaris sabien de l’existència de les llicències d’ençà del 2009, quan es van publicar al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya i se’n va fer ressò la premsa del moment. “Ni grups polítics ni mitjans de comunicació no poden dir que en desconeixien l’existència”, ha dit, després d’haver constatat que l’“enrenou mediàtic” que va causar la informació del diari Ara, l’alarma social i la reacció d’alguns grups n’exigien l’eliminació immediata. Eliminar el privilegi adquirit, per tant, i anar més enllà de la reforma parcial que Borràs va promoure el desembre de l’any passat. Una modificació que, segons la presidenta, va voler fer “de manera pacífica: sense revolta interna i sense soroll mediàtic”. Tal com va explicar VilaWeb, el parlament també va validar les llicències el 2017 i tots els grups parlamentaris estaven informats de l’existència de les prerrogatives.

Borràs també ha reivindicat l’“estalvi” net que ha comportat la modificació dels triennis, que els acota als anys que s’hagin meritat al parlament, i no en altres administracions, i en la mateixa categoria professional. És un sistema que va permetre que hi hagi a hores d’ara 43 treballadors del parlament que cobren més diners corresponents a triennis que no pas al seu sou base, segons que va detallar l’ACN. També ha qualificat de “anomalia” el fet que els diputats tinguin dietes per desplaçament que no tributen i que es perceben amb independència de si es desplacen efectivament o no. “No és acceptable i per això calia corregir-ho”, ha dit Borràs, que defensa que se sotmetin a les retencions pertinents i que les dietes es cobrin si s’acrediten. Però els grups parlamentaris encara no han arribat a un acord per a canviar-ho, amb la disjuntiva de decidir si aquest cost l’assumiran els diputats o la cambra, malgrat que fa mesos que la qüestió és sobre la taula. Borràs, que preveia de comparèixer en un format sense preguntes, ha respost a algunes qüestions davant les demandes dels periodistes, tenint en compte que no va fer cap conferència de premsa pel cas Juvillà.