Laura Borràs reapareix a Prada i defensa la seva presidència

Ho ha dit Jordi Casassas en el seu discurs de comiat de la Universitat Catalana d’Estiu d’enguany: “Les circumstàncies han volgut que convidéssim una presidenta del parlament per parlar dels límits del parlamentarisme i, finalment, ha vingut una presidenta suspesa fa un parell de setmanes.”

Laura Borràs ha arribat a peu al cinema Lido de Prada, on s’ha clausurat el curs. L’acompanyava el diputat Jaume Alonso-Cuevillas i l’esperaven unes quantes persones, no més de nou o deu, que l’han rebuda amb crits de “presidenta, presidenta!”. Borràs, com sempre, s’ha deixat fotografiar i ha agraït les mostres de solidaritat. Alguns, fins i tot, portaven una pancarta amb la frase: “Amb Puigdemont i Laura Borràs cap a una Catalunya lliure!”. “És espontani”, deien.

Al començament del discurs, Borràs ha recordat que l’any passat hi havia vingut amb el president Quim Torra. Conscient de l’expectació que havia aixecat aquesta presència a la Universitat Catalana d’Estiu, Laura Borràs ha recordat que la d’avui era la primera intervenció pública que feia d’ençà del 28 de juliol, quan va ser suspesa del parlament. “Són els altres, que han parlat de mi, fins i tot han interpretat els meus gestos i les meves presències”, ha dit, en referència a l’assistència a l’acte d’homenatge a les víctimes dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils.

Parlar del seu cas sense parlar-ne

Borràs ha advertit que no aprofitaria el faristol de l’UCE per parlar de la suspensió, sinó que parlaria dels límits del parlamentarisme, que era l’enunciat de la conferència. “Parlar de parlamentarisme és parlar de drets i de llibertats i de la seva defensa, mai del contrari.”

La presidenta suspesa del parlament ha fet un repàs a algunes de les accions i canvis de funcionament a la cambra que ha implementat durant els setze mesos que ha exercit la presidència del Parlament de Catalunya. Els permisos per edat, les dietes dels parlamentaris, l’aplicació estricta del reglament. Fins i tot, ha fet referència paròdica a la frase que ha fet famosa: “Per quin article del reglament em demana la paraula?”

I també ha remarcat la tasca que ha fet per a garantir el dret de vot de Lluís Puig. L’ha citat unes quantes vegades, Puig, que aquests dies s’ha deixat veure sovint per la Universitat d’Estiu de Prada, tot i que avui no era a l’auditori.

Quant als límits del parlamentarisme, Laura Borràs s’ha referit especialment als que posen els partits polítics. Limitacions en forma de blocatge, per exemple.

Les limitacions judicials

S’ha referit al paper dels jutges. “Són els qui decideixen qui pot ser diputat, qui president de la Generalitat i, fins i tot, de quins temes es pot parlar al nostre parlament.” Borràs ha lamentat que hi hagi partits polítics i diputats que ho trobin normal. “Avui el Parlament de Catalunya no és una cambra lliure i sobirana, i no hem de tenir por de dir-ho per denunciar-ho. El Parlament de Catalunya només serà sobirà quan sigui una nació lliure i independent. Ens hem de dir la veritat, no l’hem d’emmascarar per por de decebre o desanimar”.

Laura Borràs, que està pendent que s’assenyali la data del judici oral, s’ha demanat en veu alta fins a on estan disposats a anar per aturar la deriva autoritària i excessiva de la judicatura espanyola. “No podem resignar-nos. No podem dir que no podem fer res davant la voracitat centralista de l’estat espanyol.”

Missatges a Aragonès i a Esquerra

La presidenta suspesa ha recordat que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, es va comprometre a fer possible la culminació del procés d’independència, i ha explicat que voltant pel país copsava el desconcert i la desolació de les persones que volien veure que el país caminava cap a la independència.

Ha culpat els partits polítics de no haver reflexionat prou després de les eleccions del 14 de febrer. S’ha demanat per què hi havia 700.000 persones que volien la independència però que no volien els partits polítics. “Han deixat de confiar en nosaltres.” I, sobre els partits, ha continuat fent retrets: “Hi ha gent que diu que vol una Catalunya independent, però només si és d’esquerres, o si és ecologista o feminista, o només si la presideix el meu partit.” Segons Borràs, els partits han de ser una eina per a convertir en realitat els anhels de la gent.

Sense citar-lo, Borràs ha deixat anar una crítica a Esquerra Republicana. “Diuen que la gent està desanimada, que la muntanya és alta, que l’estat és poderós o que la independència no és possible. Això és fals. De tant de dir-ho, volen que sigui una profecia acomplerta, per això molesta tothom qui es rebel·la”, ha dit Borràs. Tampoc no ha citat la taula de diàleg expressament, però s’hi ha referit: “Ha deixat de ser estèril per passar a ser contraproduent per a l’independentisme.”

Per acabar la intervenció, Laura Borràs ha admès que no havia aconseguit que el Parlament de Catalunya fos exemplar en la defensa dels drets dels diputats. “Em reca”, ha confessat.

I encara ha refermat la seva intenció de continuar al capdavant de la institució: “Els drets i els deures ens els poden suspendre, però el compromís depèn de la voluntat íntima de cadascú, i ningú no els pot suspendre. Els límits personals se’ls marca cadascú”, ha dit.