05.02.2019 - 21:50
No criticarem la consellera Laura Borràs en aquests moments en què la realitat democràtica que representa –pel cap baix, la meitat de la població catalana, però de demòcrates en som molts més a Catalunya– és assetjada pels aparells repressius de l’estat espanyol: la justícia, les policies i la política institucional.
Per tant, no criticarem la consellera perquè hem d’esperar que Catalunya no sigui un país amb presos i exiliats. Encara que el govern català del qual ella forma part i els partits polítics sobiranistes que tenen presos i exiliats diguin moltes paraules, però no facin res que se sàpiga per a combatre la ignomínia.
No criticarem la consellera Borràs per la seva inacció –i, fins i tot, la seva mudesa– davant tots els problemes culturals que arrossega Catalunya, davant la precarietat abusiva en què es mouen els treballadors en tots els registres, des de la literatura fins al teatre, des de la dansa fins a les arts visuals.
No criticarem la consellera de Cultura de la Generalitat perquè deu tenir els seus motius per a no convocar tots els treballadors culturals, els directius i els de peu d’obra, per a fer un pla de xoc que eviti l’ensulsiada general. L’ensulsiada dels grans equipaments (la Fundació Miró amb acomiadaments injustos, la Tàpies en un pou, però també tots aquells centres que ni poden créixer ni fan treball col·lectivitzador, com toca); però, pitjor i tot, la incapacitat de la seva conselleria d’anar als equipaments petits o emergents i aconseguir que la feina dels creadors de base es pugui socialitzar.
No criticarem la consellera Borràs per no impedir que la televisió nacional continuï menystenint la cultura que no sigui entretinguda i simpàtica (sic). I això que hi ha alternatives, hi ha televisions públiques que s’arrisquen amb programes valents; no cal anar a l’estranger: el programa ‘Territori contemporani’ és una producció de la Xarxa amb col·laboració de Vallès Oriental Televisió. Us convido que en veieu els episodis que ja s’han emès.
No criticarem la consellera Laura Borràs perquè al parlament rep repulses fortes per part dels diputats de Ciutadans i no podem coincidir amb aquells que porten llibres a les bancades parlamentàries, no per a llegir-los, sinó per a brandar-los com a armes de destrucció.
No criticarem la consellera Borràs encara que, al parlament, quan l’ataquen, en comptes de defensar-se amb mesures de planificació i gestió de la cultura catalana que ha de fer des del despatx, faci un recompte dels llocs on ha viatjat per tot el territori català per a actes socials prescindibles, ja sabeu, inauguracions i altres mandangues.
No la criticarem per la seva profusa presència a les xarxes socials perquè amb la seva vida privada pot fer allò que li plagui. Que no hem de confondre una cosa amb una altra.
No criticarem la consellera Borràs per no haver començat el mandat remodelant el seu departament, on hi ha molts treballadors que fa tants anys que són allà que s’han convertit en funcionaris temorencs, sense esperit crític dels qui manen, obedients dels qui passen per allà, siguin del color que siguin. No la criticarem perquè cal recordar que ella va ser un alt càrrec en l’època Ferran Mascarell i en l’època Santi Vila i no va dir mai res que no fossin paraules agradoses dels seus caps.
No criticarem la consellera per no buscar noves maneres d’entendre la cultura per a un país que vol ser un estat; i això només ho poden fer persones preparades, no cal que siguin amigues seves ni, encara menys, que provinguin de partits polítics.
No criticarem la consellera Laura Borràs…
Hi ha una figura retòrica que es diu preterició (o pretermissió). Consisteix a dir que no dius allò que realment dius. En algunes de les frases que constitueixen aquest article he emprat aquesta figura retòrica. En unes altres frases no, és a dir, allò que dic és allò que vull dir. Vosaltres podreu decidir quines frases són d’un tipus i quines són d’un altre. Segur que no us equivocareu perquè sóc molt transparent.
I més encara, si us interessa la cultura de debò, més enllà de les frases vàcues que genera entre polítics de tot l’espectre, haureu de decidir si no ha arribat l’hora de criticar vosaltres també les polítiques culturals de la Conselleria de la Generalitat, encapçalada per l’Honorable Laura Borràs. Perquè si hem d’esperar a ser independents, potser ja no hi serem a temps.
