Laura Borràs pot entrar a la presó de manera imminent?

Una volta el Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la condemna de quatre anys i mig de presó a Laura Borràs, la sentència ha passat a ser ferma. Arran d’això, ha requerit que es traslladi la resolució al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha d’executar l’entrada a la presó. Ara bé, això no significa que l’empresonament sigui imminent, perquè Borràs encara té a l’abast la possibilitat de presentar recursos al Tribunal Constitucional o, fins i tot, a la justícia europea, i demanar la suspensió cautelar del compliment de la condemna. I encara té una carta més a l’abast: la proposta d’indult que va fer el TSJC mateix quan la va condemnar.

En aquella sentència, el TSJC deia que, tenint en compte que la considerava culpable dels delictes de prevaricació i falsedat documental, i tal com estaven castigats aquests delictes al codi penal, no podia fer res més que condemnar-la a quatre anys i mig de presó. Però, alhora, ho considerava un càstig massa sever per la contractació irregular d’un col·laborador quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Arran d’això, a la sentència mateixa proposava al govern espanyol que fes un indult parcial perquè la pena no excedís els dos anys de presó, i no hi hagués d’entrar. Fins ara, el mecanisme de petició d’indult no s’havia pogut activar perquè la sentència no era ferma, però la decisió del Suprem activa el compte enrere d’un procés que, com es va veure amb els indults als presos polítics, pot ser llarg.

Tenint en compte que el TSJC ja s’hi va manifestar a favor, la defensa de Borràs s’inclina per esperar que sigui aquest tribunal mateix que faci el primer pas i ho demani al govern espanyol, segons les fonts consultades per VilaWeb. Que sigui el TSJC qui ho demani pot ser molt determinant per facilitar que, si l’indult arribés a la taula del consell de ministres, fos concedit. No és igual que un condemnat demani que el perdonin que si ho demana el mateix tribunal que li ha infligit el càstig. Si el TSJC no fes aquest primer pas, la defensa de Borràs podria considerar de demanar per escrit que es mogui.

O bé Borràs mateixa (o una tercera persona en nom d’ella) podria presentar la petició d’indult, en un primer moment o bé quan hagi exhaurit tots els recursos possibles al Tribunal Constitucional i al Tribunal d’Estrasburg. Mentre durés la tramitació de l’indult, l’execució de la sentència amb l’ingrés a presó podria quedar congelada, si així ho demana la persona afectada, en virtut de l’article 4.4 del codi penal espanyol.

El camí dels recursos

Però abans de jugar la carta de l’indult, Borràs també pot mirar d’evitar l’entrada a la presó presentant un recurs contra la condemna al Tribunal Constitucional, i que vagi acompanyat d’una petició de mesures cautelars perquè se suspengui provisionalment l’execució de la sentència amb l’entrada a la presó. En una restricció de drets fonamentals tan important com l’empresonament, seria raonable que un condemnat demanés de no entrar a la presó fins que no s’haguessin resolt totalment tots els recursos. A més, un argument de pes de Borràs davant el Constitucional seria, precisament, la proposta d’indult que va fer el TSJC quan la va condemnar.

I si no hi fes cabal, encara podria fer això mateix al Tribunal Europeu de Drets Humans, que també podria suspendre’n cautelarment l’entrada a la presó.