Laura Borràs demana l’amnistia pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes

La defensa de Laura Borràs, encara presidenta de Junts per Catalunya i ex-presidenta del parlament, ha demanat al Tribunal Suprem espanyol que li apliqués l’amnistia en la causa en què va ser condemnada per la gestió a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Així ho ha avançat el diari Ara i ho ha confirmat VilaWeb de fonts pròximes a Borràs, que atribueixen el moviment a una estratègia general de defensa i pensant en el recorregut que pot tenir a Europa. Borràs fou sentenciada a quatre anys i mig de presó i tretze d’inhabilitació per prevaricació i falsedat documental, tot i que la sentència del TSJC va demanar un indult parcial perquè la pena de presó no excedís els dos anys i Borràs no hagués d’entrar a la presó, tenint en compte que no hi havia hagut enriquiment personal.

L’advocat de Borràs, Gonzalo Boye, ha argumentat que l’actuació de Borràs al capdavant de la ILC va tenir per objectiu promoure la llengua i cultura catalanes dins un govern amb una “vocació netament processista”. Sobre això, defensa que la persecució judicial va anar augmentant a mesura que Borràs assolia més visibilitat política, especialment a partir de la seva elecció com a diputada el 2017 i posterior nomenament com a consellera de Cultura el 2018. Aquesta trajectòria, diu Boye, es produí en un context de repressió contra els dirigents independentistes, cosa que justificaria l’aplicació de la llei.

La defensa diu que la llei d’amnistia inclou els actes “vinculats directament o indirectament” al procés sobiranista, i subratlla que la llei inclou els actes destinats a divulgar el projecte independentista, en què diu que encaixaria la gestió de Borràs a la ILC per la relació del projecte sobiranista amb la llengua catalana.

A més, l’escrit de Boye destaca que en el cas de Borràs no hi ha hagut cap enriquiment personal ni perjudici a les arques públiques, i considera que aplicar l’amnistia en aquest cas contribuiria a alliberar recursos judicials per a casos de “més rellevància per a la societat en general”.