Laura Borràs: “Continuaré treballant en la posició que he parlat amb el president Puigdemont”

Manquen pocs dies per al congrés de Junts per Catalunya i Laura Borràs parla del seu futur polític en aquesta entrevista. Diu que treballarà per al país en la posició que ha pactat amb Carles Puigdemont i admet una entesa que se sabrà aviat. Durant la conversa, mantinguda dijous a la tarda a la redacció de VilaWeb, també aborda la polèmica per una hipotètica moció de censura contra Pedro Sánchez, les negociacions amb el PSOE i el paper d’oposició que vol fer Junts al parlament. Denuncia que el Tribunal Suprem fa política mentre deixa sense resoldre el recurs que va presentar contra la seva condemna i revela que la fiscalia li va oferir un pacte per a evitar la presó.

—Hi ha hagut polèmica per unes declaracions vostres sobre la possibilitat d’una moció de censura contra Pedro Sánchez amb el PP i Vox, que es va interpretar que no descartàveu. Jordi Turull va dir després que era una fantasia. Vau ser desautoritzada?
—No hi ha polèmica perquè no hi ha moció de censura i no hi ha desautorització. Jo mateixa, just després de veure com s’havia interpretat –acostumo a ser bastant clara, les interpretacions sempre són lliures i a vegades són intencionades–, m’ho van demanar a Televisió Espanyola i vaig fer una piulada claríssima: no hi ha polèmica perquè no hi ha moció de censura.

—Com va la relació amb el PSOE? Si no arribeu a un pacte per a concretar la llei del traspàs de les competències integrals en immigració abans de final d’any, no donareu suport al pressupost espanyol?
—Som molt rigorosos, molt exigents i complim. I, per tant, esperem que aquells pactes que subscrivim també siguin complerts. El PSOE té una tècnica que ja sabem, i precisament per això hem de prendre totes les precaucions. No contraurem acords nous si no hi ha un compliment garantit dels previs. Hem de remetre’ns una vegada més a l’acord de Brussel·les i remarcar que va ser un acord d’investidura, no pas de legislatura. No poden donar per garantits els nostres vots, en cap cas. Les competències en immigració formen part de l’acord de Brussel·les, com també parlar del finançament de Catalunya, la sobirania fiscal, i del problema polític. Quan sembla que Salvador Illa insisteix tant per sobresaturar el discurs mediàtic de normalitat, és evident que la realitat confirma que hi ha una situació d’anormalitat democràtica a Catalunya. Intenta d’obviar el conflicte polític i els conflictes polítics no es resolen obviant-los, es resolen abordant-los, negociant-los i posant-hi solucions.

—Per tant, la concreció per llei del traspàs d’immigració és condició sine qua non?
—Forma part dels acords que hem adquirit i que encara no s’han satisfet. El pressupost general de l’estat significa adquirir un nou compromís que, fins que no hàgim vist com s’han complert els acords que ja hem subscrit, no abordarem.

—Junts també provarà de pactar un nou finançament al marge del que ha acordat ERC amb el PSC?
—Volem la independència del nostre país, volem totes les competències per exercir-les i disposar de tots els recursos. Només ets sobirà quan pots decidir a què dediques els teus diners. S’ha parlat d’uns altres conceptes, que han sortit a la premsa, però que no surten als documents, i després apareixen ministres del PSOE que posen aigua al vi i parlen d’un finançament singular, tan singular que resulta que és el mateix per a tots els territoris de l’estat espanyol. No participem en aquesta lògica, sinó en la sobirania fiscal.

—Carles Puigdemont va dir en campanya electoral que un pacte sobre el concert econòmic era imprescindible per a donar suport a aquest pressupost. Ho manteniu, a hores d’ara?
—És que aquestes qüestions queden recollides a l’acord de Brussel·les. En el debat de política general, hem afegit encara que som nosaltres els qui hem d’establir la quota de solidaritat, perquè quan te l’estableixen els altres, no tens cap capacitat de decidir.

—Però llavors és realment imprescindible per a donar suport al pressupost espanyol?
—És imprescindible que es compleixin els acords que s’han contret. Si encara no s’han complert, Junts difícilment pot començar a adquirir nous compromisos, perquè sabem com es comporta el PSOE, que no acaba complint mai allò que promet. Per nosaltres aquest nivell de compliment és fonamental perquè llavors ja no seria un acord d’investidura, seria de legislatura, perquè un pressupost podria donar oxigen perquè fos una legislatura completa.

—Perquè Sánchez els podria prorrogar i arribar al final de la legislatura? Però l’acord de Brussel·les diu que Junts reivindica el concert econòmic, no que hi hagi un acord sobre això.
—Junts es planteja d’abordar amb l’estat espanyol aquestes qüestions que són fonamentals per a Catalunya, perquè al final Junts treballa per aconseguir el bo i millor per a Catalunya. És important que es compleixin els acords per poder-ne contreure de nous.

—S’acosta el congrés de Junts. Us sentiríeu còmoda presidint la nova fundació de Junts? Us agradaria?
—La convocatòria del congrés ha estat fruit de les circumstàncies de país. L’independentisme és en un moment complicat a conseqüència de la investidura d’un president espanyolista, a instàncies d’un partit independentista. L’independentisme de carrer se sent desorientat moltes vegades. Nosaltres volem ser referents. Per tant, no és per un ball de cadires ni és per un ball de bastons, és si de cas per a fer un ball d’idees i per a ser més, per a ser més forts i més determinats. El que importa és la feina, no importen els càrrecs. Aquests darrers set anys sempre he prioritzat les qüestions col·lectives a les qüestions personals. No es tracta de si a mi m’agradaria més això o allò, sinó quina feina podré fer. Em sento amb força, ganes i determinació i ho faré dins Junts per Catalunya.

—Dins aquesta fundació que intentarà ampliar la base de Junts, potser?
—Aquesta setmana toca parlar de la fundació, la passada parlàvem de la presidència del consell nacional, l’anterior d’una vice-presidència única o una primera vice-presidència. Han sortit molts noms a la premsa. Precisament perquè la figura que ocupo ara és la de la presidència, i s’ha parlat també de si el president seria el president de Junts o no, en el moment en què hàgim de fer aquest anunci, el farem. Sóc clara: no seré mai un obstacle a Junts per Catalunya. Treballo per ser part de la solució, sempre. Treballo per tirar endavant el projecte i el país, obrint-nos, com ara dèiem, i acostant-nos per ser el referent de l’independentisme. Perquè volem recuperar tots els vots dels independentistes que havien confiat en nosaltres i ara no.

—Tot esperant que Carles Puigdemont faci públic si vol ser el president de Junts, espereu de mantenir-vos a l’executiva?
—El president i jo hem parlat sobre aquesta qüestió des del moment en què es va convocar el congrés. Insisteixo: no són els llocs o els càrrecs, sinó la feina a fer i els encàrrecs. I, per tant, per treballar pel país hi seré sempre i des de la posició que el president i jo hem parlat, hem acordat i farem pública. Com que no és una qüestió que només m’afecti a mi, esperarem. Ara, la incògnita durarà molt poc perquè ja som al damunt del congrés, però espero que es pugui entendre, que fins i tot és per un respecte escrupolós que jo he mirat de tenir sempre per tots i cadascun dels afiliats del partit.

—Per tant, heu arribat a un acord amb Carles Puigdemont i no és previst que hi hagi cap conflicte amb aquesta qüestió.
—El congrés el duem a terme no pas perquè hi hagi ni cap mal resultat electoral ni cap conflicte. Ens preocupa fer aquest debat d’idees, poder ser una alternativa i, naturalment, jo sóc a Junts per Catalunya perquè crec que és la millor eina per a poder avançar cap a la independència i continuaré treballant aquí, en la posició que he parlat amb el president Puigdemont i que farem pública per poder fer que aquesta feina sigui tan efectiva com sigui possible al servei del país.

—La proposta de ponència organitzativa estableix que les candidatures siguin de llistes tancades i blocades. Seria una manera d’evitar els vots de càstig que van tenir alguns dirigents afins vostres a Argelers. Esteu d’acord amb la proposta?
—En això m’he sotmès sempre a la radicalitat democràtica. Crec en la democràcia interna dels partits. Quan vam convocar unes primàries, va ser com una gran revolució perquè ningú en feia en el sentit radicalment democràtic i és un fet del qual em sento molt orgullosa. Perquè penso que les millors decisions són les avalades amb la força de la militància. Junts ha tingut sempre llistes tancades i desblocades. Vull desfer aquesta idea que hi va haver vots de càstig a candidats que no fossin afins. Tots els candidats que es van presentar a la candidatura eren els meus candidats perquè es presentaven a la llista d’un acord al qual vam arribar amb Jordi Turull. És cert que hi ha hagut moltes esmenes, estem en ple procés, fins i tot de transacció. Si n’hi havia més de dues mil d’escrites, n’hi ha hagut encara la mateixa quantitat in voce, fetes a les assemblees aquests dies. Sóc la presidenta dels proponents i dels esmenants. Vull desmentir que en qualsevol cas això pugui ser per evitar cap mena de vot de càstig. La democràcia interna i la radicalitat democràtica són pilars que considero fonamentals a Junts. Els delegats que seran al congrés acabaran decidint si és d’una manera o d’una altra i la solució serà la millor perquè l’haurà decidida la militància.

—La mateixa ponència preveu la doble militància i no caldrà una antiguitat de sis mesos d’afiliat per a entrar a l’executiva. Confieu que Demòcrates es pugui integrar a Junts?
—En la candidatura després de les primàries de les eleccions del 2021 vam fer aquest esforç d’obertura. No és una qüestió que aparegui ara com un bolet, ve d’enrere. És una ampliació que respon a l’esperit fundacional de Junts i que pensem que hem de fer créixer més. Per aconseguir la independència hem de ser molts, determinats i hem d’estar junts. Confio, espero, desitjo que Junts continuï en el camí d’aquesta transversalitat i això es visualitzi amb la incorporació de persones que vénen de fora.

—Confieu que Carles Puigdemont podrà tornar al parlament perquè el Tribunal Constitucional espanyol haurà dictaminat que se li ha d’aplicar la llei d’amnistia?
—Això és com dir que confiarem en la justícia espanyola. Li ho pregunta a algú que té un nivell de confiança en la justícia espanyola més aviat baix, després d’una sentència injusta, i no ajustada a dret, per lawfare. I això a Junts i ateses les circumstàncies és força habitual. Hauríem d’esperar que aquesta normalitat de la qual es parla fos una normalitat real i que a algú que pogués beneficiar-se d’una llei se li acabés aplicant. Per tant, que s’acabés l’exili. Confiem que aquesta llei haurà d’acabar aplicant-se i que l’exili s’acabarà.

—I què passa si no és així? Junts pot fer oposició al parlament sense poder-hi exhibir un lideratge alternatiu al de Salvador Illa?
—Hem deixat vacant la figura de cap de l’oposició perquè no volem normalitzar el que no és normal. El nostre cap de files és el president Puigdemont. Es pot presentar a les eleccions? La resposta és que sí. Hauria de poder exercir de cap de l’oposició al Parlament de Catalunya? La resposta és que sí. Que no ho pugui fer és una profunda anormalitat democràtica. No podem trobar subterfugis per ocupar aquest espai, per exemple, via pantalla. Ja es va presentar a les eleccions fent campanya des de l’exili, ara també haurà de fer de cap de l’oposició des de l’exili? I substituir és fer evident el que volen: quin era el missatge que ja rebíem des del 2017? “Els escapçarem tots els lideratges.” Si el substituïm, també l’escapcem. I qui vol escapçar lideratges és l’estat. No contribuirem a fer aquesta feina.

—Veiem aquesta oposició personalitzada en Albert Batet. En el fons, aquesta funció ja ha estat delegada, però no en un lideratge amb recorregut electoral. No pot ser difícil per a la ciutadania posar rostre a l’oposició?
—La gent de Junts per Catalunya té molt clar qui és Carles Puigdemont, el paper que representa a Junts, i la figura de cap de l’oposició l’hauria d’ocupar la persona a qui les urnes l’han donada. Farem la nostra feina de control parlamentari, som l’alternativa i ens hi proposem, com també vam fer d’oposició i d’alternativa a un govern en què qui era cap de l’oposició va fer més de cap de la col·laboració amb el govern d’ERC.

—Això vol dir que Junts no vol fer de “cap de la col·laboració” de Salvador Illa?
—És bastant poc probable que Junts pugui fer de cap de la col·laboració. Fem una oposició ferma per al país i propositiva, no una oposició de queixa, de denúncia o de lament. Oferim una solució a cada problema.

—Solucions alternatives o pactistes amb el govern?
—Treballem per Catalunya, volem que les coses vagin bé. Quan vam fer propostes en l’àmbit de la sequera, en una emergència important, moltes van tirar endavant al parlament i es van començar a aplicar. Exactament igual amb la pagesia i l’educació. Continuarem fent aquestes propostes.

—En el debat de política general, Junts es va abstenir en una resolució d’Aliança Catalana sobre la reactivació de la independència. Per què?
—Mònica Sales, la nostra portaveu, va ser molt clara i vam treballar-ho en privat amb Esquerra. Pensem que la situació en què es troba l’independentisme és de pèrdua de la majoria absoluta, és una dada. L’U d’Octubre és un patrimoni col·lectiu. Alguns no volem devaluar el que va representar aquest referèndum i també com a moviment col·lectiu a Catalunya. Sabíem que qualsevol proposta en aquesta direcció no obtindria la majoria que no tenim. Els vam demanar que la retiressin, perquè, quin benefici traiem que l’unionisme voti en bloc en contra del que vam fer, que va costar tant, i de què alguns en mantenim tota la fermesa del llegat? Era una qüestió que no podia ser utilitzada en una mena de batalla partidista. Havíem de preservar-ho. No va ser possible. Davant d’això, ens vam abstenir.

—Però vau trencar el pacte amb la majoria de partits de votar contra les propostes d’Aliança Catalana. L’anomenat cordó sanitari.
—Sí, i sobre això hi ha hagut reunions i el grup parlamentari ja hi treballa. No tenia sentit, era impossible que pogués prosperar. Era un element més de què la ciutadania també està molt cansada, que ens tirem els plats pel cap. Ara que ens tirem l’U d’Octubre pel cap. Hem de treballar per no cometre errors. Provocar-los és un error per al conjunt del moviment independentista.

—Però Junts es manté en el cordó contra Aliança Catalana o se’n desvincula?
—Junts va signar l’acord d’aquest pacte antifeixista. Aquesta mateixa setmana hi ha hagut reunions. El grup parlamentari no ha parlat encara d’aquestes qüestions i en parlarà aviat. Per tant, jo li he respost específicament sobre els motius de la nostra abstenció. Permetrà que sigui el grup parlamentari que ha tingut la reunió amb el grup antifeixista qui doni les informacions que treballen en aquests moments també en privat.

—Hi ha qui diu que Puigdemont i Junqueras, que pot guanyar el congrés d’ERC, no seran capaços de refer la unitat independentista. Quim Torra va parlar-ne. Què en penseu?
—Precisament perquè l’estat ha volgut escapçar els lideratges a Catalunya, i els lideratges no es fabriquen d’un dia per un altre, ni es compren a Wallapop, penso que tothom que pot aportar en l’objectiu d’aconseguir la independència ho ha de poder fer. També crec que el paper dels lideratges ha de ser justament aquest: més enllà de qüestions personals, treballar sempre en pro del col·lectiu.

—Després de la investidura de Salvador Illa, els ponts entre Junts i Esquerra s’han esfondrat del tot?
—Bé, va ser un cop important perquè, en un procés d’alliberament nacional, no deixa de ser sorprenent que un partit independentista investeixi un president unionista. Això costa d’explicar i potser amb la perspectiva dels anys i la història veurem què representa i quina transcendència té. Vam treballar en tot moment perquè, un cop perduda la majoria independentista, hi pogués haver una unitat. Es va poder aconseguir amb la mesa del parlament. És un dels pocs exercicis de restitució política que hem fet i que a més té un punt de justícia no només política o històrica, sinó també poètica, si m’ho permet: que algú que havia estat foragitat, a qui havien pres l’escó que la ciutadania li havia donat, torna al parlament i, gràcies a l’acord de les forces independentistes, pot presidir-lo. Hem de treballar en aquesta lògica. Qualsevol de nosaltres tenim l’obligació de refer aquests ponts, treballar plegats i mantenir-nos al servei del conjunt del moviment.

—Quin balanç feu del temps a la presidència de Junts d’ençà del congrés d’Argelers?
—És un balanç incomplet, perquè quan vam fer l’acord per a la presidència i la secretaria general, era per a quatre anys. Ara som als dos anys. En circumstàncies normals, ara hauríem de fer el primer congrés. Perquè el primer era el fundacional i el vam fer en un plató de televisió perquè era en plena covid. Som un partit jove i sembla que volem anar cremant etapes i fent molts congressos. És una feina inconclusa des de la perspectiva temporal que se’ns havia assignat, però les circumstàncies són les que són. Sóc una persona molt exigent, també amb mi mateixa, i he treballat en tot moment per ser la presidenta de tothom. He recorregut el país de dalt a baix incansablement per ser al costat de la gent, des del poble més petit fins a la capital del país.

—Fins ara el tàndem amb Jordi Turull ha funcionat o hi ha hagut més tensions entre sectors que no us esperàveu?
—Hem dit això dels dos anys, però quins dos anys! Hi ha hagut una sortida de govern, que és una decisió absolutament tectònica per a qualsevol partit, hem tingut judicis, sentències, una negociació amb el PSOE a Madrid, una llei d’amnistia treta amb fòrceps. Hem tingut fets que, objectivament, són turbulents per si mateixos. A tot això, hi hem d’afegir que hem viscut quatre eleccions. Totes les eleccions possibles. Ha estat una feinada ingent en aquests dos anys. I ens n’hem sortit d’una manera satisfactòria. El balanç, encara que el període sigui inconclús, és positiu, però evidentment hi han estat, aquestes turbulències. Sobre la qüestió de les ànimes o dels sectors, Junts és molt plural des d’un punt de vista ideològic. La riquesa de la diversitat, però, naturalment és més complexa de gestionar. He treballat per ser la presidenta amb aquest esperit de mantenir-me fidel a la lletra i a l’esperit de l’acord que vam contraure. Me’n vaig a dormir amb la consciència molt tranquil·la. De vegades molt cansada, perquè no és fàcil, però amb la sensació d’haver treballat per fer una bona feina.

—Teniu alguna previsió de quan es pot pronunciar el Tribunal Suprem sobre la vostra condemna?
—No hi ha perspectiva, perquè els jutges també fan política d’aquesta manera. No hi ha una sentència ferma. Vam presentar un recurs amb més de dotze vulneracions de drets fonamentals. Això vol dir que també haurà d’anar al Constitucional i hi ha el recorregut europeu, que és on confiem que aquesta causa es desmunti en els termes de lawfare amb què s’ha produït. No fer la sentència ferma impedeix aquest recorregut i jo estic condemnada, per aquesta sentència infame, amb un vot particular i una petició d’indult –­que és un acte surrealista dins les sentències­­–, a quatre anys i mig de presó i a tretze d’inhabilitació. És la inhabilitació més llarga dels independentistes jutjats i amb sentència. Han volgut inhabilitar-me políticament per aquesta via judicial, però no poden inhabilitar el meu compromís amb el país. Continuaré fent-ho sigui quina sigui la sentència, perquè no hem aconseguit l’objectiu. Davant la possibilitat de la pèrdua de llibertat, els pactes que t’ofereixen perquè no la perdis són un element de coacció molt fort.

—La fiscalia també us va oferir un pacte per a no entrar a la presó?
—Hi va haver unes altres persones en el judici que van acceptar pactes i que no han tingut determinades penes. Jo no he acceptat pactes i he tingut determinades penes. Són les maneres amb què treballa la cúpula judicial espanyola. Davant la repressió que busca que ens rendim, que ens agenollem, cal fermesa i determinació i estic en això.