28.04.2023 - 11:11
|
Actualització: 28.04.2023 - 16:25
La defensa de la presidenta del parlament suspesa, Laura Borràs, ha presentat al·legacions a la Junta Electoral espanyola (JEC), en què argumenta que aquest òrgan electoral no pot decidir sobre la seva condició de diputada i el declara “manifestament incompetent”. En el seu escrit, que ha estat avançat per l’agència EFE i al qual ha tingut accés VilaWeb, els seus advocats també consideren que li han vulnerat drets fonamentals, entre els quals, la presumpció d’innocència, els drets de participació política i la tutela judicial efectiva. Diuen que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que la va condemnar per prevaricació i falsedat en document públic, “no desvirtua ni pot desvirtuar” el seu dret de la presumpció d’innocència, alhora que insisteixen que no ha comès cap delicte. Tant Borràs com el Parlament de Catalunya s’han pronunciat dins del termini que els havia donat la JEC i, ara, caldrà veure com respon l’administració electoral. Segons fonts de la JEC, és previst que es reuneixi dimecres de la setmana vinent però a hores d’ara no és segur que el cas de Borràs entri a l’ordre del dia.
El Tribunal Suprem ja va habilitar la JEC per a actuar en els casos d’inelegibilitat sobrevinguda en els casos de Quim Torra i Pau Juvillà. Però la defensa de Borràs –representada per Isabel Elbal i Gonzalo Boye– manté que és incompetent per diferents raons. Una és que les juntes electorals només estan habilitades legalment a determinar si hi ha una causa d’inelegibilitat durant el procés electoral en què actuen, i no pot ser que ho facin sobre candidats que ja han estat votats i en exercici del seu càrrec. “Ningú que ja hagi estat elegit pot esdevenir inelegible respecte del procés electoral en què ha resultat electe”, diuen. Asseguren que es confon la inelegibilitat amb la incompatibilitat. I en l’àmbit de la incompatibilitat, l’administració electoral no hi pot actuar. De fet, treuen suc a la divisió que hi va haver en la JEC en el cas de Torra, la primera vegada que es van haver de pronunciar en un cas així.
El 3 de gener de 2020, la JEC va decidir prendre l’escó a l’ex-president de la Generalitat per un sol vot: 6 dels seus 13 membres s’hi van oposar i van redactar un vot particular. En l’escrit, van assenyalar que hi havia un malentès sobre les competències de les juntes electorals perquè el fet que la JEC sigui un òrgan permanent de l’administració electoral no significa que hagi de conèixer “tota qüestió regulada en la legislació electoral”.
Boye i Elbal també diuen que Vox, Ciutadans i el PP no tenen la condició d’interessats per engegar el procediment davant la JEC. A més, subratllen com a qüestió prèvia, que Borràs va patir indefensió en la causa perquè no van rebre cap resposta a una sol·licitud de suspensió del termini perquè la defensa no havia rebut l’expedient a temps.
Les al·legacions de Borràs i el parlament davant de la JEC són un primer pas en la defensa de l’escó que pot continuar després en forma de recursos contenciosos-administratius al Tribunal Suprem si, com es preveu, l’administració electoral l’hi pren. La mesa del parlament va decidir moure fitxa la setmana passada. La majoria independentista de va aprovar, amb el vot en contra del PSC, de presentar també al·legacions amb l’argument que el reglament del parlament determina que solament es pot retirar un escó en cas d’inhabilitació per sentència ferma. En l’escrit del parlament, els serveis jurídics de la cambra recorden que Borràs va ser suspensa el 28 de juliol dels seus drets i deures com a diputada, i que prendre-li l’escó seria “innecessari i desproporcionat”.
