Laura Borràs agafa aire amb els primers testimonis exculpatoris

Avui, per primera vegada d’ençà que va començar el judici al TSJC, Laura Borràs ha anat assentint amb el cap repetidament a mesura que declaraven els testimonis, perquè ha pogut escoltar arguments exculpatoris de les acusacions que li fa la fiscalia de prevaricació i falsedat de document en les contractacions a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre el 2013 i el 2017. Avui era el torn dels testimonis proposats per la defensa de Borràs, començant pels consellers de Cultura que van dirigir el departament mentre ella era la responsable de la ILC, tret de Lluís Puig, que el tribunal presidit per Jesús María Barrientos no ha acceptat perquè és a l’exili i perquè, com que considera que es troba en rebel·lia, no està qualificat per exercir de testimoni. De manera que hi han comparegut Ferran Mascarell i Santi Vila, i tots dos han dit clarament que no van tenir mai cap coneixement d’irregularitats en la contractació a la Institució. Però el testimoni més important avui per a Borràs ha estat el d’Oriol Ponsatí-Murlà, que va dirigir la ILC després d’ella, entre el 2019 i el 2021, per les afirmacions que ha fet sobre la contractació.

Els consellers tenien una informació limitada o relativa sobre els detalls del funcionament intern de la ILC, perquè per més que penja del Departament de Cultura és una institució amb un funcionament autònom. “Hi ha un sistema reglat sobre la contractació, són els interventors de la Generalitat els que vetllen perquè es faci bé”, ha dit Ferran Mascarell. La fiscal li ha demanat si s’havia mirat els informes que feia anualment la intervenció sobre la contractació de la ILC, i ha respost que sí, però que no recordava haver llegit cap advertiment sobre un possible fraccionament de contractes. “Ningú no em va advertir mai de res que fos incorrecte”, ha dit l’ex-conseller. I el seu successor, Santi Vila, en una declaració molt breu, també ha dit que ningú no l’havia advertit mai que hi pogués haver irregularitats sobre la contractació.

Això sembla que desacreditaria la testimoni de càrrec contra Borràs més important, l’ex-responsable de contractació de la ILC Assumpta Pagespetit, que ahir va fer un relat detallat de tots els advertiments que havia fet a Borràs sobre la manera com s’adjudicaven, sistemàticament, a Isaías Herrero tots els contractes sobre la renovació del portal de la ILC. Si més no, durant l’any 2013, el primer de Borràs com a directora de la institució. Però per més que Mascarell no llegís advertiments en els informes de la intervenció de la Generalitat, sí que n’hi va haver, en l’informe que van fer les interventores el 2014 sobre com s’havia fet la contractació el 2013.

En aquell informe hi havia un avís sobre el fet que hi hagués set adjudicacions que anaven a parar a una mateixa persona, i sobre un mateix projecte, i que això podia constituir una irregularitat per fraccionament que calia corregir. Per això era important la declaració d’Oriol Ponsatí-Murlà, perquè ell sí que coneixia aquest informe, i n’ha parlat durant la seva llarga declaració a preguntes de Gonzalo Boye. L’ex-director de la ILC ha dit que tots els contractes que es fan a la institució són menors, que gairebé no fan mai contractes negociats o per concurs. “La ILC va contractant en funció de les necessitats i especificitats que li calen, dels projectes que sorgeixen, no de manera arbitrària”, ha declarat.

La manera de fiscalitzar aquesta contractació, doncs, era mitjançat la intervenció de la Generalitat amb un control posterior, no pas previ. D’entrada, perquè “per cadascun dels contractes menors hi ha d’haver un document d’autorització de pagament signat per un interventor delegat”, segons que ha explicat. I sobretot perquè “després hi ha informes de control posteriors, anuals, on l’interventor ha d’avisar dels indicis de fraccionament”. I ha recordat que “el del 2014 apuntava la possibilitat de fórmules millors que no la contractació menor”. Però que en els informes del 2015, 2016, 2017 i 2018 “no hi va haver res”.

La fiscal Assumpta Pujol ha seguit una línia ben clara quan li ha arribat el torn d’interrogar-lo: desqualificar-lo; desacreditar les seves afirmacions sobre contractació menor o sobre els criteris amb què la intervenció decideix si hi ha un risc de fraccionament de contractes o no. “Havia tingut mai cap experiència en càrrecs amb responsabilitat en contractació?” “No.” I una altra pregunta: “Sap quins són els indicis de fraccionament?” Ponsatí-Murlà ha mirat d’explicar els criteris sobre l’acumulació de contractes en un sol proveïdor durant un mateix exercicis pressupostari, però Barrientos l’ha tallat –i és això que cercava la fiscal. L’ha tallat per dir-li que ell només podia saber els criteris tenint en compte que durant un temps va haver de signar contractes, però no pas perquè tingués coneixements sobre la intervenció.

Laura Borràs ha respirat més avui, amb uns testimonis favorables que han aportat uns arguments exculpatoris que no ha semblat que el tribunal acabés d’assumir. Abans d’ells, han testificat encara uns agents dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Civil que van participar en les investigacions prèvies contra Borràs. I Gonzalo Boye n’ha aconseguit algunes pinzellades d’allò que serà important en la pròxima sessió, dilluns, quan es discutirà si les proves contra l’ex-presidenta de la ILC es van obtenir adequadament. I si hi va haver una investigació prospectiva contra Laura Borràs per ser qui era. Són les bones cartes que encara té la seva defensa en un judici que se li ha complicat molt.