24.05.2017 - 08:18
|
Actualització: 24.05.2017 - 09:36
La reintroducció del cabirol, que els anys 80 estava en regressió, ha tingut èxit i des de la dècada dels 90, aquesta espècie ha anat proliferant i conquerint gairebé tot el territori català. Segons dades del departament d’Agricultura, la població de cabirol s’ha multiplicat per cinc en els últims deu anys. A la Catalunya Central, aquest augment ha posat en alerta els pagesos del territori, que adverteixen que la presència d’aquests animals és cada cop més gran i posa en perill les seves pastures i bestiar. És el cas del Ricard Torras, d’Avinyó, un pagès que es dedica a la ramaderia en extensió i que, en declaracions a l’ACN, ha assegurat haver perdut un 30% de la producció de farratge per culpa del cabirol i el porc senglar. Tot i això, la seva màxima preocupació és la transmissió de malalties, ja que el cabirol és sensible a la tuberculosi i brucel·losi. ‘Estan menjant al costat de les meves vaques i, si algun dia hi ha un contagi, tenim molt a perdre. Si et fan un buit sanitari i et fan sacrificar tots els animals, estàs acabat i destruït’, ha lamentat.
El cabirol, un ungulat d’entre 15 i 30 quilograms, es va començar a reintroduir a la dècada dels 90 per restaurar les poblacions que havien desaparegut. La reintroducció va funcionar bé i ara aquest animal s’ha estès per gairebé tot el territori català. Des del departament d’Agricultura, es calcula que actualment hi ha 21.555 exemplars a tot Catalunya. Segons dades del mateix departament, 9 de cada 10 cabirols viuen als Pirineus, i més de 60% es concentra a quatre comarques: el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya i la Vall d’Aran.
Tanmateix, la presència d’aquest animal a la Catalunya Central és cada cop més nombrosa i els pagesos del territori alerten que aquest any ‘està sent fora del normal’ i en comencen a patir les conseqüències. Aquestes darreres setmanes han iniciat la campanya de recollida de farratge i els pagesos alerten que les pèrdues són considerables. El pagès Josep Mas, de Santa Maria d’Oló, ha explicat que, a camps on normalment es recullen entre dues i tres bales de farratge, ara només en recullen mitja, i hi ha camps on ni tan sols val la pena passar amb el tractor. ‘He arribat a veure fins a vuit cabirols menjant dins d’un camp diàriament i això és molt bèstia’, ha explicat un altre pagès, en Ricard Torras.
Els pagesos també expliquen que els cabirols fan malbé filats elèctrics, però una de les qüestions que més els preocupa, segons han explicat, és la transmissió de malalties al seu bestiar, ja que el cabirol és sensible a malalties com la tuberculosi i la brucel·losi i asseguren que, ‘si estan en contacte amb els nostres animals, és fàcil que es contagiïn’.
‘Els cabirols mengen i crien als nostres camps, l’altre dia va parir una femella al mig d’aquest camp, amb tota la sang i fluids. Si aquesta femella està malalta, pot contagiar fàcilment les meves vaques’, ha explicat un dels pagesos, Ricard Torras.
Cap cas de brucel·losi i tuberculosi relacionat amb la fauna salvatge
El departament d’Agricultura ha puntualitzat que el cabirol no és necessàriament portador de brucel·losi i tuberculosi, i ha indicat que els resultats obtinguts arran d’un programa de vigilància de la fauna salvatge demostren que els cabirols no tenen cap paper en la transmissió d’aquestes malalties a Catalunya.
Pel que fa a la brucel·losi, tots els resultats obtinguts han donat negatiu i, segons el departament d’Agricultura, Catalunya és a punt de declarar-se oficialment indemne tant de brucel·losi bovina com de brucel·losi ovina i caprina, ja que fa més de cinc anys que no hi ha cap cas de brucel·losi bovina i dos que no hi ha cap cas de brucel·losi ovina i caprina.
Pel que fa la tuberculosi, durant el 2015 hi van haver deu noves explotacions positives respecte l’any anterior i es van realitzar dos buidats sanitaris. De les deu explotacions positives n’hi va haver quatre que es van infectar en una pastura del Berguedà, però segons el departament, l’origen d’aquest brot no va ser la fauna salvatge. L’any 2016 hi van haver vuit noves explotacions que van obtenir resultats positius al sanejament i es van haver de realitzar tres buidats sanitaris. Pel departament, cap cas es pot relacionar amb la fauna salvatge.
Danys a la vinya
La presència del cabirol a la Catalunya Central també està fent mal al sector vitivinícola. El celler Solergibert, d’Artés, ha decidit tancar amb filat elèctric gran part de les vinyes que té i ho continuarà fent aquest any per tal d’evitar les conseqüències de la proliferació d’aquest animal a la seva zona. El seu gerent, Josep Solergibert, ha explicat que ha decidit fer-ho després que, fa dos anys, tres cabirols acabessin amb la producció d’una vinya centenària que té ubicada al mig del bosc. ‘En aquest cas, el filat va funcionar perquè els animals es van enrampar i van decidir no tornar, però si volen tornar ho poden fer perquè és fàcil que saltin els tancats. Són animals salvatges’, ha afegit.
El cost de tancar una vinya és d’uns 1.000 euros per parcel·la. Així doncs, Solergibert ha explicat que ha hagut de fer front a una inversió superior als 10.000 euros per tal de poder posar un filat que tampoc sap si funcionarà del tot.
Accidents de trànsit
Per altra banda, un altre dels problemes que comporta la presència d’aquests animals són els accidents de trànsit. Tot i que el porc senglar continua sent l’animal salvatge que ocasiona més accidents, la proporció de cabirols implicats creix ràpidament i, segons el departament d’Agricultura, ja representa un 10% dels accidents de trànsit provocats per fauna salvatge. El departament alerta que aquesta xifra continuarà creixent en el futur.
Un estudi per valorar les conseqüències
Per fer front a totes les conseqüències que està comportant aquest creixement desmesurat del cabirol, el departament de Medi Ambient ha encarregat un estudi al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per conèixer els danys reals que provoca i quins són els conreus més afectats. L’estudi, que es tindrà llest a partir de la tardor, haurà de servir al departament per fixar les mesures de control necessàries per tal de buscar l’equilibri.
La directora general de Forests, Montse Barniol, ha explicat que al departament d’Agricultura li interessa una fauna salvatge que, en la mesura del possible, estigui controlada. Tanmateix, ha explicat que ‘cal ser molt prudent per tal de no prendre decisions que, al cap de 20 o 30 anys, ens en puguem penedir’.
Ara per ara, segons Barniol, la mesura més eficient a curt termini és la caça. Fruit d’aquestes actuacions, la temporada 2015-2016 a Catalunya es van capturar 3.531 exemplars. Les dues temporades anteriors, 2013-2014 i 2014-2015 es van capturar, respectivament, 1.995 i 2.386.
