17.12.2018 - 19:02
|
Actualització: 17.12.2018 - 19:55
L’Audiència espanyol ha refusat la recusació contra els tres magistrats de la sala d’apel·lació d’aquest tribunal presentada per sis dels condemnats pe una batalla amb dos guàrdies civils i les seves parelles a Altsasu (Navarra) el 2016. A més, ha condemnat sis dels condemnats a pagar multes de 600 euros més les despeses de recusació perquè, diuen, hi ha ‘mala fe’ i ‘falta de fonament’ en les recusacions.
La recusació anava dirigida al president de la sala d’apel·lació, José Ramón Navarro, que també és president de l’Audiència espanyola, i als magistrats Eloy Velasco i Enrique López, que han de revisar la sentència després que els condemnats la recorreguessin. Sis dels condemnats van presentar la recusació en considerar que la condecoració de la Guàrdia Civil a dos dels magistrats que han de revisar la sentència en posava ‘en entredit greument l’aparença d’imparcialitat’, ja que si bé el cos policial no forma part de la causa, sí que hi té un ‘paper essencial’, van argumentar.
A més, segons els recusants, en el cas del magistrat Eloy Velasco la possible pèrdua d’imparcialitat s’accentua en participar el 2017 com a convidat a un acte del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite), acusació popular en aquesta causa, i on va parlar de la ‘suposada existència d’uns joves ideologitzats que formarien part de la dissidència d’ETA’. Per als recusants, aquestes declaracions ‘revelen una contaminació incompatible amb l’aparença d’imparcialitat’, tenint en compte que Covite ja s’havia personat a la causa i Velasco ja era magistrat de la sala d’apel·lació, que acabaria rebent els recursos.
La recusació recollia unes altres declaracions del 2018, sobre ‘posicionaments apriorístics de qüestions referides al desconeixement jurídic del’Audiència Provincial de Navarra, que no va considerar indiciàriament que existís un delicte de terrorisme’. El fiscal va considerar que es tractava d’una ‘percepció subjectiva de falta d’imparcialitat’. En el seu escrit va argumentar que les condecoracions es troben previstes per la llei de l’Ordre del Mèrit de la Guàrdia Civil com una ‘recompensa moral i pública’ i que s’intenta ‘sembrar el dubte que en realitat es tracta d’una causa general de la Guàrdia Civil contra els condemnats, la qual cosa no és certa’. Sobre les declaracions de Velasco, el fiscal va assenyalar que responen al ‘fet de resultar essencial que jutges i magistrats tinguin opinions o criteris sobre temes que poden ser objecte d’un procediment’.
La sala especial de l’Audiència espanyola segueix la línia de la fiscalia i conclou que no hi ha ‘dades objectives’ més enllà de les ‘simples sospites, impressions o opinions personals’. Pel que fa a les declaracions de Velasco, la sala considera que es van realitzar ‘en termes absolutament generals i desconnectades per complet de l’assumpte concret que s’ha d’enjudiciar’ i que tampoc resulta rellevant que fossin en un acte de Covite, perquè es van fer sis mesos abans de l’inici del judici.
També sosté en la resolució que les declaracions aquest any en una conferència a Pamplona són de’ caràcter general’. Un dels arguments que aporta la sala, com va fer la fiscalia, és que quan se li va preguntar sobre el cas concret de si donar puntades a un agent havia de ser castigat amb 50 anys de presó, va respondre que no ho sabia i que no es mullava.
L’Audiència espanyola va condemnar el juny passat els acusats d’Altsasu a penes d’entre 2 i 13 anys de presó per l’agressió a dos agents de la Guàrdia Civil i les seves parelles el 15 d’octubre del 2016 en una discussió a la sortida d’un bar de la localitat. El tribunal va considerar provat els delictes d’atemptat contra els agents de l’autoritat, lesions, desordres públics i amenaces, i va afegir que els fets es van cometre per motius ideològics i per animadversió a la Guàrdia Civil. Per aquest motiu, va aplicar els agreujants d’abús de superioritat i d’odi i va imposar les penes màximes previstes al codi penal. En canvi, va rebutjar el delicte de terrorisme en considerar que no va quedar acreditat que en fos la finalitat ni que els acusats pertanyin a cap grup terrorista.
