L’Audiència espanyola, l’últim graó per a Franciso Camps

L’any 2009, quan Francisco Camps va ser imputat per primera volta, va declarar que tot allò de què l’acusaven acabaria en un no res, i que li mancaven dos escalonets perquè allò que ell va qualificar de qüestió estranya i estrafolària formàs part del passat. En certa manera tenia raó, però els graons s’han allargassat molt. Fa prop de catorze anys que és imputat i ha estat en deu causes. Algunes han arribat a judici, i unes altres no. Sempre ha resultat absolt, o el cas s’ha arxivat, o s’ha sobresegut. Amb tot, consellers, col·laboradors o membres destacats del PP que l’envoltaven sí que han estat condemnats en diferents causes. Començant per la dels vestits. Ell, no. En el rerefons, hi ha sempre el finançament irregular del PP i l’afavoriment de persones i d’empreses del seu cercle més pròxim.

Demà, l’ex-president Camps haurà de pujar l’escaló que fa deu d’aquesta escala que va començar a pujar ara fa catorze anys. Serà a Madrid, a l’Audiència espanyola. S’hi jutjarà la darrera peça del cas Gürtel. La contractació de l’estand a la fira turística Fitur del 2009 i uns quants contractes menors per valor d’un milió vuit-cents mil euros entre els anys 2004 i 2009.

Amb ell, seuran al banc dels acusats vint-i-sis encausats més. Entre els quals, Álvaro Pérez, conegut com el Bigotis, i els ex-consellers Alicia de Miguel, Luís Rosado i Manuel Cervera.

La petició fiscal

La fiscalia anticorrupció demana una pena de dos anys i mig de presó i deu d’inhabilitació per a ocupar un càrrec públic per a l’ex-president de la Generalitat.

El fiscal escriu que la trama Gürtel, encapçalada per Francisco Correa, es va instal·lar al País Valencià a partir del 2003 atreta per les possibilitats de negoci que Francisco Camps els va oferir. Tant per a organitzar actes del partit, incloses les eleccions del 2003, com per a aconseguir una posició d’avantatge quan es convocaren adjudicacions de contractes públics.

El fiscal deixa anar l’observació que aquests esdeveniments que va acabant organitzant Orange Market els hauria pogut fer i organitzar l’administració pública valenciana de manera directa. En compte de fer-ho, el paper de Francisco Camps va ser obrir les portes a Álvaro Pérez perquè accedís a alts càrrecs de l’administració: els qui tenien poder de decisió i d’intervenció en l’adjudicació i tramitació els expedients de contractació de Fitur i més fires.

A l’acta, la fiscalia anticorrupció diu que Francisco Camps va donar instruccions que van possibilitar a la trama Gürtel d’obtenir il·lícitament contractes de publicitat, i organització de fires i congressos.

Les confessions del Bigotis

Durant la instrucció del cas hi ha hagut diverses confessions per a acordar conformitats amb la fiscalia. La més sorollosa és la del Bigotis. Álvaro Pérez insisteix en l’estreta amistat que l’unia a l’ex-president, i, en canvi, Camps continua negant-la i renegant d’aquesta proximitat. En la confessió, Pérez va incloure fins i tot fotografies en què apareixien plegats en actituds de bona companyonia.

El mes de novembre va transcendir una part d’aquesta confessió. Els anys que ha passat a la presó l’han fet reflexionar sobre algunes conductes –diu– que potser semblaven normals, però no ho eren. Pérez diu que va començar a treballar amb Francisco Correa l’any 2000 i que el 2005 el va fer responsable d’Orange Market a València. Diu que cobrava en B, perquè tenia deutes amb Hisenda, i per això no estava donat d’alta.

També diu que feia anys que Gürtel s’alimentava del PP madrileny, però que ja els havien tancat l’aixeta. Com que al País Valencià Francisco Camps començava a ser un dirigent destacat, es va oferir a ajudar-lo a consolidar la seua imatge com a president. Un aire fresc, dinàmic i modern. I diu que Camps va admetre que sí, que l’únic que podia ajudar-lo en aquest sentit era ell. Pérez s’atribueix el fet que la imatge de Francisco Camps durant gran part del seu mandat va ser la d’un home íntegre i impecable. “Per això va venir al meu casament, per això allò d’amiguet de l’ànima, per això les passejades interminables després dels mítings o les trobades de nit en el portal de sa casa o les abraçades i les besades de felicitació després d’un acte”, confessa el Bigotis, que després es mostra dolgut que ara l’ex-president renegue d’ell.

Els altres judicis de Camps

El cas Fitur ja va ser jutjat per separat, i l’ex-consellera i ex-presidenta de les Corts, Milagrosa Martínez, va ser condemnada a nou anys de presó.

L’any 2012, Francisco Camps va ser absolt pel cas dels vestits. Va ser el primer judici, que es va fer l’any 2011, i la primera exoneració. Un tribunal popular el va absoldre. Es va creure que ell es pagava els vestits. Malgrat que el vice-president de la Generalitat, Víctor Campos i el responsable de turisme, Rafael Betoret, també receptors dels regals d’Orange Market, havien signat la conformitat i, per tant, es declaraven culpables. Van acceptar el pagament d’una multa. Hi havia un pacte perquè Francisco Camps i Ricardo Costa fessen el mateix per evitar el judici, però a última hora l’ex-president va canviar d’opinió.

Va estar imputat per l’organització de la Fórmula 1 a València els anys 2008 i 2012. En un cas pels contractes de la construcció del circuit urbà i en l’altre pel suposat aval que l’executiu valencià va donar a l’empresa que l’organitzava. Es va arxivar. La causa per la visita del papa va ser sobreseguda.

Vol tornar a la primera línia política

Aquesta de les absolucions, arxius o sobreseïments, és la bandera que Francisco Camps enarbora de fa anys. Manté l’espina clavada.

Camps va dimitir el 20 de juliol de 2011, poques setmanes després d’haver assolit la tercera majoria absoluta. És el president de la Generalitat més votat de la història. Ja estava imputat pel cas dels vestits i la crisi econòmica era un corc que consumia la societat valenciana a còpia de retallades. Els analistes van dir aquells dies que la fase “tan sols són quatre vestits” havia fet tanta saó en l’opinió pública que, lluny de perjudicar-lo, el va beneficiar. Aquella acusació de rebre vestits com a agraïment pels negocis i adjudicacions aconseguides per la trama Gürtel el va convertir en un personatge simpàtic.

Va ser Mariano Rajoy qui el va empènyer a plegar. Francisco Camps encara no ho ha paït i ha defensat la seua innocència a tort i a dret. Al llarg d’aquests anys, ha mantingut un lloc reservat per a ex-presidents en el Consell Jurídic Consultiu, amb sou, cotxe i secretària. Fa molt poc que hi va renunciar per incorporar-se com a lletrat al despatx del seu advocat defensor.

No ha deixat mai de reivindicar la seua obra com a president. S’ha obert un compte de Twitter en què apareix fotografiat al costat de Rita Barberà, de qui diu que fou la millor batllessa de la història. Ien aquest compte ha fet campanya perquè volia ser ell el candidat a les eleccions del mes de maig. El Partit Popular actual no en vol ni sentir a parlar. Els fets consumats i la proclamació de María José Català com a candidata li van fer embutxacar les ànsies. Per això va flirtejar amb Vox, però tampoc no li van fer cas.

Ara sembla que ha tornat a la disciplina del partit, del partit antic que va ajudar a dur als punts més alts de notorietat. Però no perd la il·lusió de tornar a la primera línia que va haver d’abandonar precipitadament. Somnia que si l’Audiència espanyola l’absol, el PP l’haurà de rehabilitar. De moment, els dirigents actuals l’han esborrat de les agendes. Dimarts va fer una conferència organitzada pel grupuscle Foro Populares 2020 que dirigeixen un Pedro Agramunt crepuscular i Camps mateix. No hi havia cap diputat a les Corts ni cap nom actual, en aquell saló del Casino d’Agricultura de València.

A la conferència va disparar contra tot aquell que es movia. Va fer retrocedir la moviola fins al jutge Baltasar Garzón, secretari d’estat del govern de Felipe González. Va ser una investigació de Garzón que va destapar la trama Gürtel. Va passar per Zapatero, per Sánchez, per Ximo Puig… Pels periodistes, pel gabinet de premsa del TSJ valencià, per l’UCO i per la UDEF. Però allà on va afinar la punteria va ser contra la fiscalia anticorrupció. Va dir que l’haurien d’auditar perquè s’estudie què fa i perquè tots els processos que ha obert contra dirigents del PP podrien haver costat més de vint milions d’euros en pagaments a les defenses, segons els comptes que fa.

Les andanades semblaven una mena de marcatge del territori, una mena de “sé qui ets i on vius”. Potser un posar la bena abans de rebre la ferida o un pretext per un “jo ja us deia que era innocent i tot va ser un muntatge dels rojos, separatistes i etarres per a traure’m del poder” si resulta absolt d’aquest desè combat amb la justícia.