04.07.2017 - 17:26
El tribunal creu que sí existeix risc de fugida perquè l’expresident del Barça no gaudeix de notorietat en tot el planeta
MADRID, 4 (EUROPA PRESS)
La Secció Tercera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional ha rebutjat els recursos presentats per les defenses de l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell i el seu presumpte testaferro a Andorra Joan Besolí contra la presó incondicional dictada per la jutge Carmen Lamela, de manera que tots dos seguiran a la presó.
La titular del Jutjat Central d’Instrucció número 3 acusa tots dos de formar una organització criminal dedicada a blanquejar diners procedents de comissions il·lícites derivades de la venda dels drets de la selecció brasilera de futbol a una mercantil àrab amb seu a les illes Caiman, la denominació social del qual és International Sports Events (ISE). Tot això a través d’un entramat de societats i comptes principalment al Principat d’Andorra.
En la seva ordre d’empresonament, la magistrada va decretar presó per a Rosell i Besolí davant el risc de destrucció de proves, de fugida i de reiteració delictiva i després que tots dos prestessin declaració en dependències judicials.
L’expresident del Barça va al·legar en el seu recurs, entre d’altres, que no pot escapar perquè és conegut “en àmbit planetari”.
A això, la Sala contesta que la seva “notorietat” li podria “dificultar el sostreure’s de l’acció de la justícia a Espanya, però no en altres països on no gaudeixi” d’ella, “sense oblidar que també hi ha moltes persones que no estan interessades per l’esport i desconeixen els qui es dediquen a això”.
En tot cas, el tribunal afirma que “la notorietat de l’apel·lant no li impediria poder cercar refugi en països on no hagi una cooperació policial i judicial fluïda amb Espanya que dificultarien la seva posada a disposició de la justícia espanyola en el cas de ser localitzat allà”.
FUGIR NO TÉ PER QUÈ RESULTAR-LI “INASSOLIBLE”
A més, destaca que Rosell és una “persona acostumada a moure’s per tot el món, que desenvolupa negocis i té contactes amb nombrosos països i que no és un obstacle per a ell situar-se fora d’Espanya”, de manera que “sostreure’s a l’acció de la justícia no sembla que hagi de resultar-li inassolible i ni tan sols difícil”.
L’arrelament familiar a Espanya que va invocar la defensa de l’exdirectiu del Barça en el seu recurs com a motiu de la inexistència de risc de fugida també ha estat rebutjat pel tribunal perquè la seva dona, Marta Pineda, també està investigada en aquesta causa i “pot traslladar-se la família amb ell” a un altre país, com ja ha succeït, ja que una de les seves filles va néixer al Brasil “i no hi ha constància que fos una estada ocasional”.
Quant al risc de reiteració delictiva esgrimit per la jutge Lamela, la Sala es mostra d’acord i, com ja va fer ella, esmenta que l’exdirectiu del Barça té obert un altre procediment en l’Audiència Nacional, el del fitxatge del davanter Neymar, pel qual serà jutjat pròximament.
En el seu recurs davant la Sala, la defensa de Rosell va al·legar que la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) no pot ser part perjudicada i que no ha pogut haver-hi en aquest un cas corrupció entre particulars, perquè al Brasil no existeix aquest delicte, ni corrupció pública, perquè es tracta d’una entitat privada.
SERVEIS QUE NO PRESTEN
En opinió de la Sala, els fets pels quals s’acusa Rosell i Besolí “tenen aparença de delicte” perquè “es descriu un concert entre persones per apropiar-se de quantitats de diners que no els pertanyen ni els corresponen, doncs justifiquen la seva recepció en la prestació de serveis que no presten i en perjudici d’un tercer, la CBF, que no té per què ser conscient perquè el delicte es produeixi”.
“El perjudici s’arriba a veure mentre que CBF va vendre alguna cosa que el comprador va comprar per molt més diners del que ella va percebre i aquesta diferència l’hi van apropiar uns altres sense el seu coneixement. Que la CBF rebés per la venda dels seus drets que va vendre ISE més del que havia estat rebent fins llavors no significa que no fos perjudicada”, explica.
Així mateix, el tribunal apunta que “tractar d’ocultar la procedència il·lícita d’aquests diners a través d’operacions mercantils aparentment lícites però que no obeïen una realitat contractual pot qualificar-se com un delicte de blanqueig de capitals”.
La Sala està d’acord amb Lamela que els imputats formaven part d’una organització criminal perquè “el concert de persones per delinquir amb vocació de continuïtat en el temps es posa de manifest quan l’organització s’adapta a les circumstàncies concretes de cada moment per seguir amb el seu designi criminal”.
ACTUACIÓ TRANSCENDENT
Sobre Joan Besolí, el tribunal considera que “tenia una funció determinant en l’entramat d’empreses” de la suposada organització criminal: “La seva actuació es revela realment transcendent”, explica.
Sobre la “lamentable situació familiar” que al·legava en el seu recurs, la Sala opina que “no és un obstacle per mantenir la situació de presó d’una persona”, alhora que recorda que l’investigat no ha desmentit els arguments de la Fiscalia sobre el fet que les visites a l’hospital on es troba ingressat el seu fill “no es produeixen amb periodicitat diària i les seves constants sortides i entrades a Espanya no s’ajusten a un patró previsible, tenint nacionalitat del Principat d’Andorra”.
Davant la proposta de la defensa de Besolí de renunciar a aquesta nacionalitat i adquirir l’espanyola, la Sala afirma que aquesta decisió no tindria “cap conseqüència jurídica”. Al seu parer, “ni tan sols mereix cap comentari, sent una pretensió estranya que no pot ser tinguda en consideració”.
