L’Audiència espanyola va ordenar d’instal·lar un programari espia a David Fernàndez

Els ex-diputats de la CUP David Fernàndez i Quim Arrufat van ser espiats per la Guàrdia Civil entre el desembre del 2019 i el març del 2020 en la investigació per terrorisme contra el Tsunami Democràtic oberta per l’Audiència espanyola, segons consta en el sumari de la causa al qual ha tingut accés VilaWeb. Durant aquest temps van tenir punxats els telèfons i els van intervenir unes quantes converses telefòniques, algunes de caràcter personal, amb l’autorització del magistrat Alejandro Abascal, que feia de reforç de Manuel García-Castellón en el jutjat central número 6 de l’Audiència. I no solament això: en el cas de David Fernàndez, el jutge va arribar a autoritzar que fos espiat amb un programari del qual no es diu el nom però que té les mateixes característiques tècniques que Pegasus. Segons els informes de la Guàrdia Civil, no se’n van sortir “per raons tècniques alienes a la investigació”, tot i que l’informe de Citizen Lab sobre el Catalangate indica que Fernàndez no va ser infectat amb Pegasus, però era un objectiu. I les escoltes telefòniques van continuar, i van intervenir més converses privades. El motiu: que tant ell com Arrufat eren sospitosos de ser ideòlegs i coordinadors del Tsunami.

Per arribar a aquesta conclusió la Guàrdia Civil es basava, en l’informe del 16 de desembre del 2019, sobretot en el fet que tots dos eren molt actius a les xarxes i als carrers donant suport a les accions que d’ençà del 14 d’octubre d’aquell any havia convocat el Tsunami com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els dirigents polítics i socials del procés. I al fet que tenien molts seguidors a la xarxa i molta capacitat d’influència. És el mateix raonament que els va portar a espiar, amb punxades telefòniques i la intervenció de gairebé dues-centes converses de tota mena, l’ex-diputat de Podem Albano-Dante Fachin, juntament amb Marta Sibina, creadors i impulsors de la plataforma Octuvre.

Captures de piulets i declaracions

A més, en el cas de David Fernàndez, la Guàrdia Civil deia que havia de ser un ideòleg de Tsunami perquè “ja el novembre del 2014 utilitzava el concepte de Tsunami Democràtic a propòsit de la primera consulta il·legal del 9-N” i que expressava el suport públic a Jordi Cuixart en el judici contra el procés el febrer del 2019 amb els piulets: “Tsunami democràtic sempre” i “com s’atura un tsunami?”. I vinculaven aquestes expressions de feia temps amb el fet que Fernàndez va participar de manera molt activa en les mobilitzacions del Tsunami.

Trobaven destacable que anés a una concentració a la plaça de Catalunya i a la marxa cap a l’aeroport, i com a prova, per demostrar-ho, incloïen en l’informe captures de pantalla de piulets de David Fernàndez amb fotografies de les protestes. I presentaven com a evidència que repiulés piulets del Tsunami, que es fes ressò de diverses accions de protesta: com ara la de davant de la delegació del govern espanyol per impedir que hi accedís Pedro Sánchez; la del dia de reflexió de les eleccions espanyoles del 9 de novembre, la protesta a la AP-7 al Pertús amb el blocatge de la frontera, sobre el possible boicot del Barça-Madrid al Camp Nou… I emfasitzant sempre que tenia un gran nombre de seguidors a Twitter i que això li donava molta visibilitat.

En Peu de Pau i Otegi

I en aquest context els agents de la unitat investigadora de la Guàrdia Civil trobaven especialment greu que estigués vinculat a En Peu de Pau, una iniciativa per a poder coordinar manifestacions pacífiques de desobediència, i que fos “una persona destacada en organització i entrenament per a la realització de mobilitzacions de resistència”.

Més encara: la Guàrdia Civil recordava la relació de David Fernàndez amb el dirigent de l’esquerra abertzale Arnaldo Otegi, a qui va visitar a la presó de Logroño acompanyat de Joan Tardà quatre anys enrere, i que de les seves “vinculacions polítiques amb el País Basc” n’acabés sortint una protesta al País Basc simultània a la del Tsunami en què es va blocar la frontera d’Irun.

En el cas de Quim Arrufat, l’informe del 16 de desembre deia que va participar en una reunió a Ginebra el juliol d’aquell any amb el president Quim Torra, el president Carles Puigdemont, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel, l’ex-presidenta de l’ANC Elisenda Paluzie, entre més gent. I que ell tenia influència a la CUP, que participava en accions de protesta del Tsunami i que tenia molts seguidors a Twitter.

Telèfons punxats

Per tot plegat, el comandant de la Guàrdia Civil considerava justificat de demanar al jutge l’autorització per a intervenir els telèfons mòbils de Fernàndez, Arrufat i Fachin, entre més persones. En aquell moment demanen de disposar de “totes les dades associades a la intervenció telefònica, a més de l’enviament i recepció de les dades GPRS i UMTS”, i que d’aquesta intervenció se’n pugui obtenir “el registre i gravació del contingut de la comunicació, el coneixement del seu origen o destinació en el moment en què es fa la comunicació, la localització geogràfica de l’origen o destí de la comunicació i el coneixement d’unes altres dades de trànsit”, de manera que es pugui tenir una llista de totes les trucades i tots missatges alfanumèrics tant d’entrada com de sortida. Per un període de dos mesos prorrogable. És una informació que es demana a les operadores de telefonia i que tenen l’obligació de lliurar si hi ha l’ordre judicial.

I l’ordre judicial arriba un parell de dies després, previ informe favorable de la fiscalia de l’Audiència espanyola. El jutge està d’acord a intervenir-los els telèfons pel seu paper de dinamitzadors i ideòlegs del Tsunami, perquè Fernàndez ja feia temps que havia parlat de “tsunami democràtic” i perquè estava vinculat a En Peu de Pau, perquè és molt actiu a les xarxes, on té molts seguidors, i perquè havia participat en les mobilitzacions del Tsunami. Compra tots els arguments de la Guàrdia Civil, que qualifica de “indicis sòlids” per autoritzar les punxades telefòniques. I recorda que el fet que s’investiga és un cas sospitós de terrorisme i, per la gravetat, fa que la mesura estigui més que justificada. I per a poder fer seguiment de tot aquest espionatge obre una peça separada i secreta.

En aquesta peça la Guàrdia Civil informa sobre l’avenç de la investigació, i en un informe del 10 de gener diu que cal anar més enllà. Perquè el Tsunami va tornar a fer una acció d’una repercussió important, la protesta en el partit Barça-Madrid al Camp Nou del 18 de desembre, perquè Fernàndez i Arrufat continuen actius políticament i perquè durant un mes d’escoltes telefòniques no han aconseguit pràcticament res. A David Fernàndez li intervenen converses privades amb el seu entorn més íntim, amb la parella i la mare, que inclouen amb tot detall en l’informe però que no tenen cap mena de rellevància. I de Quim Arrufat en destaquen una trucada en què parla sobre la preparació del moviment Sobiranies que va impulsar conjuntament amb Xavier Domènech.

Un pas més enllà: Software espia al telèfon

Com que no troben res, i arran de “l’escassetat de converses” de tots dos, demanen una pròrroga en la intervenció dels telèfons. I en el cas de David Fernàndez, com que constaten que es comunica principalment amb aplicacions de missatgeria segura com Signal, demanen d’instal·lar-li un programari espia al telèfon, per poder-hi entrar sense que ell ho sàpiga i controlar totalment tot el que hi ha dins el dispositiu.

La fiscalia hi està d’acord, i el jutge Alejandro Abascal el 16 de gener ho autoritza durant un mes. Perquè veu que Fernàndez es comunica per uns altres canals que no poden ser intervinguts amb els mètodes “convencionals”, i amb aquest propòsit: “[Per a] continuar investigant els dinamitzadors i coordinadors de Tsunami Democràtic, per a aconseguir el total esclariment dels fets, és necessària la instal·lació d’un software que permeti, de manera remota i telemàtica, l’examen a distància i sense coneixement del titular o usuari del contingut dels terminals.”

Ni la Guàrdia Civil ni el jutge no diuen quin nom té el programari, sempre parlen “d’un software”, però en detallen les prestacions, la capacitat de tenir un control pràcticament total del mòbil de manera remota: “Permetrà d’accedir a la informació següent: accés a l’agenda de contactes, accés al registre de videotrucades o trucades IP, compte de correu associat al terminal, accés a les comunicacions mitjançant els comptes esmentats, historial de navegació web, comunicacions en xarxes socials, aplicacions de missatgeria i xats, arbre d’arxius […], possibilitat d’activació del micròfon instal·lat en el dispositiu amb la finalitat de captar i enregistrar les comunicacions orals.”

Problemes tècnics i l’alto de la fiscalia

Però un mes després, el 13 de febrer de 2020, la Guàrdia Civil informa que no han pogut instal·lar-l’hi per raons tècniques i demana una pròrroga d’un mes més per a poder accedir a totes les comunicacions que David Fernàndez deu tenir amb missatgeria segura. La punxada telefònica es prorroga i es manté activa, però no dóna fruits a ulls de la Guàrdia Civil. I passa un altre mes i les dificultats tècniques per a instal·lar el programari espia al seu mòbil continuen, de manera que el 13 de març demanen una nova pròrroga d’un altre mes. En aquell moment el Tsunami Democràtic és inactiu, i s’atansa l’esclat de la pandèmia. El 16 de març el fiscal Miguel Ángel Carballo diu que ja n’hi ha prou, i s’acaba (aparentment) l’espionatge de les comunicacions de David Fernàndez, Quim Arrufat i Albano-Dante Fachin, que havien tingut encara els telèfons intervinguts.

L’argument del fiscal és que no hi havia prou informació sobre la possible comissió d’un fet tan greu com els delictes de terrorisme que justifiqués una mesura tan invasiva com aquesta: “Calen indicis, que són alguna cosa més que simples sospites.” Hi havia manca “de dades objectives”.

VilaWeb s’ha posat en contacte amb David Fernàndez, que sobre aquest fet vol destacar que és la fiscalia mateixa que adverteix la Guàrdia Civil que allò que pretén ja voreja la inconstitucionalitat. Les paraules emprades pel fiscal en l’informe del 16 de març de 2020 eren que una resolució que autoritzés de prorrogar aquell espionatge “difícilment podria complir el requisit constitucional de la motivació”.

Tanmateix, la investigació secreta sobre l’organització del Tsunami va continuar, i també l’espionatge infectant el mòbil d’uns quants afectats. La causa es va mantenir secreta fins a començament d’enguany, quan la fiscalia es va plantejar de continuar-la no pas per terrorisme sinó per desordres públics. Però amb el resultat de les eleccions del 23-J i la possibilitat d’una amnistia, el jutge García-Castellón va fer una maniobra de bracet de l’extrema dreta per retenir la causa a l’Audiència espanyola per terrorisme, i hi va acabar implicant el president Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira.