L’Audiència espanyola va donar per feta la mort d’es-Satti quan els forenses no la podien confirmar

Els metges forenses que han declarat avui al judici del 17-A a l’Audiència espanyola han estat clars: no podien afirmar a qui corresponia un dels dos perfils genètics que es van trobar en les restes humanes que hi havia enmig de la runa de la casa d’Alcanar. Un d’aquests perfils sí que el van identificar: era de Ioussef Aalla, un dels joves de Ripoll, perquè coincidia amb els dels seus germans Mohamed i Saïd. L’altre perfil genètic es va donar per fet que corresponia a l’ex-imam de Ripoll i capdavanter del grup, Abdelbaki es-Satti, perquè aquell ADN coincidia amb unes mostres obtingudes en objectes trobats al domicili d’es-Satti i a la seva furgoneta. Ara, tal com han dit els facultatius de Toxicologia de Barcelona, “coincideixen entre si, però no sabem la identitat de la persona a qui pertanyen”.

I aquest dubte els biòlegs el mantenien mesos després dels atemptats, el 19 de desembre del 2017, segons que han dit avui al judici, en la declaració que han fet com a experts. I és significatiu perquè només cinc dies després de l’atemptat, el 22 d’agost, el jutge instructor d’aquesta causa a l’Audiència espanyola, Fernando Andreu, va donar per feta la mort de l’imam a la casa d’Alcanar quan encara no en tenia proves concloents. Quatre mesos després aquests biòlegs diuen en l’informe final, a petició de la jutgessa d’Amposta, que encara no poden adjudicar a ningú el segon perfil genètic trobat a Alcanar. I tot plegat es fa sota secret de sumari, que no es va aixecar fins força mesos més endavant.

Per a poder comprovar que aquelles restes corresponien a es-Satti calia comparar-les amb algú de la seva família. Perquè fins aquell moment només hi havia unes coincidències amb un retall de la part interior del coll d’una gel·laba de color gris clar trobada al pis d’es-Satti, amb uns pèls foscos i curts trobats en una manta del mateix pis i amb una llauna de Coca-cola que van localitzar a la furgoneta blanca que habitualment conduïa l’imam i que van trobar a Sant Carles de la Ràpita dies després dels atemptats. Però es pot afirmar que aquests objectes pertanyien o havien estat usats només per l’imam?

Per això precisament el jutge va acceptar que es fes una comissió rogatòria al Marroc, demanant l’ADN dels familiars d’es-Satti, perquè se’n poguessin fer comparacions. Aquelles mostres s’havien d’haver enviat a Madrid, però en canvi es van quedar al Marroc, i uns biòlegs d’aquell país van fer per iniciativa pròpia una anàlisi comparativa de les mostres obtingudes dels familiars amb una mostra agafada entre la runa de la casa d’Alcanar que ningú no ha sabut explicar fins ara com va anar a parar al Marroc. La conclusió d’aquells biòlegs és que les mostres coincidien, però la cadena de custòdia d’aquell ADN s’havia perdut, s’havia trencat, i tampoc no corresponia al Marroc de resoldre-ho.