07.11.2016 - 15:49
|
Actualització: 07.11.2016 - 16:09
El magistrat de l’Audiència Nacional espanyola José de la Mata ha acordat enviar a judici el cas del fitxatge del davanter brasiler del Barça Neymar Jr arran d’una querella de l’empresa DIS i proposa que siguin jutjats per corrupció entre particulars i estafa impròpia el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, i el seu antecessor en el càrrec, Sandro Rosell, així com el mateix club català, a més del jugador i els seus pares per corrupció entre particulars.
En la interlocutòria per la qual s’acorda la transformació de les diligències en procediment abreujat i posa fi a la instrucció, el titular del Jutjat Central d’Instrucció 5 dóna deu dies a les acusacions perquè sol·licitin l’obertura de judici oral formulant escrit d’acusació o el sobreseïment de la causa.
De la Mata recorda en la seva resolució judicial que la Sala Penal va ordenar reobrir la causa el passat mes de setembre i continuar les diligències pel tràmit del procediment abreujat. Ara, executant aquesta interlocutòria de la Sala, l’instructor fixa els fets objecte del procediment i les persones contra les quals s’adreça.
Segons explica el magistrat, tal com estableix la Sala Penal, el contracte signat el 2011 pel qual Neymar rebria 40 milions d’euros per fitxar en el futur pel Barcelona ‘hauria alterat el lliure mercat de fitxatge de futbolistes, en impedir que el jugador entrés en el mercat d’acord amb les regles de la lliure competència, de manera que s’obtingués una major quantitat econòmica pel traspàs ‘, constituint el delicte de corrupció entre particulars.
‘Si l’objectiu i finalitat d’aquest contracte va ser directament alterar el mercat de fitxatges de futbolistes, segons estima la Sala (…) llavors és raonable pensar que els dos directius que van intervenir en la seva signatura’, en al·lusió a Rosell i Bartomeu, llavors president i vicepresident, respectivament, ‘van ser responsables d’aquesta decisió, de la signatura del contracte i conscients d’aquesta finalitat il·lícita’.
Segons el parer del magistrat, l’actuació de tots dos directius es va realitzar sense informar la Junta Directiva, ni al Santos, equip on jugava Neymar, ni a DIS com a empresa propietària del 40% dels drets federatius del jugador i, tot això, mentre el jugador tenia contracte en vigor amb el club brasiler. ‘Tots dos directius van conèixer òbviament cadascuna d’aquestes circumstàncies plenament quan van decidir signar aquest contracte. Circumstàncies que, a l’entendre de la Sala, són els indicis principals del delicte de corrupció entre particulars’ i ‘situen els dos directius com a responsables dels fets’.
Respecte a la sol·licitud del fiscal per a l’arxiu respecte de Bartomeu, De la Mata insisteix que va tenir ‘perfecte coneixement i va participar en tots els elements que la Sala considera que sustenten l’existència de delicte: participar de la decisió de signar aquest contracte il·lícit coneixent que s’infringien els reglaments FIFA i contribuint a mantenir al Santos i a DIS en la ignorància absoluta d’aquestes operacions contractuals’.
Igualment el jutge considera responsable dels fets a les parts contractants en aquests contractes, és a dir, Neymar da Silva JR i Neymar da Silva Santos, el seu pare.
En relació amb el mateix FC Barcelona i la societat N&N, propietat de pare i jugador, el titular del Jutjat Central d’Instrucció 5 considera que també són responsables, ja que els fets descrits van ser realitzats per representants legals de les dues entitats ‘sense que a més consti (de fet, l’acreditat és la situació contrària) que s’haguessin adoptat per l’òrgan d’administració de cadascuna de les entitats mecanismes o models d’organització i control per prevenir delicte d’aquesta naturalesa’.
En el cas del delicte d’estafa impròpia pels tres contractes subscrits el 2013 quan el FC Barcelona va anticipar la contractació de Neymar Jr –sense esperar que quedés lliure de compromisos amb el seu club, el Santos, a partir de juliol del 2014–, el jutge recorda que van ser considerats per la Sala com ‘una simulació conscient i ordida per a la comissió de l’estafa’.
Assumint aquesta premissa establerta per la Sala, el jutge considera que ‘és clar que els directius que van prendre aquestes decisions –en al·lusió a Bartomeu i Rosell— les van articular en aquest paquet de contractes simulats sense més finalitat que amagar l’import real del contracte, que no van donar-ne compte a la Junta Directiva, que no van informar l’Assemblea de socis compromissaris i que van signar els contractes comprometent l’entitat barcelonista a realitzar tots aquests pagaments, poden ser responsables de tals conductes, havent de dirigir el procediment contra ells’.
De la mateixa manera es dirigeix el procediment per estafa impròpia contra el FC Barcelona i el Santos com a persones jurídiques, ja que els fets van ser comesos pels representants legals de les dues entitats.
