L’Audiència espanyola obre judici contra els disset encausats per les adjudicacions irregulars de Gisa

El magistrat de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz ha obert el judici oral contra els disset investigats del cas Gisa, vinculat a la causa del 3%, en què s’ha investigat una presumpta organització criminal que volia encaminar contractes públics adjudicats per l’empresa pública GISA, després anomenada Infraestructures de la Generalitat, del 2008 al 2015. La fiscalia anticorrupció demana fins a vuit anys i nou mesos de presó per als disset encausat. Ara les defenses tenen tres mesos per presentar l’escrit. El judici es farà a la sala penal de l’Audiència espanyola. Els processats seran jutjats per organització criminal, frau a les administracions públiques i prevaricació.

En el procediment s’ha investigat un càrtel col·lusori, denominat Núria Bofill, que aconseguir repartir-se i fixar els preus, de manera indirecta, a les licitacions públiques de certs organismes públics de Catalunya, mitjançant l’establiment o concert de preus idèntics o molt similars amb l’objectiu d’anul·lar la competència dels que no formaven part del pacte.

Això hauria implicat l’alteració de les quanties desemborsades per l’administració pública pels projectes d’obra pública oferts en què les empreses es presentaven, amb el consegüent perjudici per a les arques públiques, segons De la Mata. Els integrants d’aquest pacte col·lusori, indicava l’anterior instructor de la causa, van arribar a pactar les normes o directrius a seguir quan optessin a licitacions de certes administracions, amb el propòsit d’evitar la lliure competència i obtenir un contracte més beneficiós que aquell que haurien obtingut en condicions d’igualtat, és a dir, si cada mercantil hagués preparat l’oferta independentment.

El fiscal José Grinda acusa l’ex-president de l’empresa pública Joan Lluís Quer i l’ex-director general Josep Antoni Rosell, a més d’altres directius i empresaris, d’organització criminal, frau a l’administració i prevaricació. Segons l’escrit del ministeri públic, els processats es van posar d’acord per presumptament aconseguir i arreglar entre el 2008 i el 2015 almenys nou adjudicacions d’obres de la Generalitat, des de carreteres fins a línies ferroviàries o infraestructures hidràuliques.