L’Audiència espanyola manté la presó sense fiança per a Sandro Rosell

La secció tercera de la Sala Penal de l’Audiència espanyola ha confirmat la presó sense fiança per a l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell perquè considera que persisteixen els riscs de fuga, d’ocultació de proves i de reiteració delictiva. En una interlocutòria, els magistrats desestimen un recurs de la defensa de Rosell i sostenen que els fets atribuïts a Rosell poder ser constitutius d’un delicte d’emblanquiment de capitals a través d’una organització criminal que s’hauria servit, entre els anys 2007 i 2011, d’un entramat de societats per apoderar-se i aconseguir que altres investigats s’apoderessin de quantitats de diners pels drets de 24 partits amistosos de la selecció del Brasil en perjudici de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF).

En el seu recurs, la defensa de Rosell sostenia la inexistència de rellevància penal dels fets que se li imputen, que no hi havia risc de fuga per arrelament familiar, professional i patrimonial a Barcelona, ni de destrucció de proves, ja que la investigació s’ha desenvolupat durant diversos anys. La secció tercera de la Sala Penal de l’Audiència espanyola, però, ha rebutjat aquest recurs i han confirmat l’ingrés a presó dictat per la jutgessa Carmen Lamela el passat 25 de maig.

Segons els magistrats, a través d’aquesta operativa, Rosell hauria emblanquit entre el 2007 i el 2011 un total de 14,9 milion, ja sigui directament a través de la seva dona, Marta Pineda, que s’haurien ingressat en els dos casos en comptes espanyols i d’Andorra, ‘procedents de comissions il·lícites derivades de la venda per part de Ricardo Teixeria (en representació de la CBF) dels drets de la selecció de futbol de Brasil a ISE’.

Els magistrats consideren que ‘de moment, aquest fets tenen aparença de delicte, sense perjudici de quina sigui la qualificació jurídica exacte que mereixin’. Segons afegeixen, ‘es descriu un concert entre persones per apropiar-se de quantitats de diners que no els pertanyen ni els corresponen, ja que justifiquen la seva recepció en la prestació de serveis que no resten i en perjudicis a un tercer, la CBF’. ‘El perjudici es produeix perquè la CBF va vendre una cosa que el comprador va comprar per molt més diners de la que aquesta va percebre, i aquesta diferència se la van apropiar altres, presumptament els investigats, sense el seu coneixement ni consentiment’, afirma la resolució.

Pel que fa a l’absència de risc de fuga que argumenta la defensa de Rosell, els jutges assenyalen que la gravetat dels fets que se li imputen i les penes que comporten fa que ‘el risc de substracció de l’acció de la justícia no sigui menyspreable’. També tomben l’argument que fugir suposaria allunyar-se de la seva família, ja que els magistrats consideren que podrien traslladar-se amb ell.

Els riscos d’ocultació de proves i obstaculització de la investigació es justifiquen per l’entramat de societats creades fora de l’estat espanyol, segons diu el tribunal, així com per l’abundant documentació intervinguda en els registres que ha de ser analitzada i que podria donar lloc a l’obertura de noves línies d’investigació.

Finalment, pel que fa a la reiteració delictiva, el tribunal sosté que els arguments de la jutge Lamela no són ‘inversemblants’, ja que Rosell està acusat en un altre procediment obert en un jutjat de la mateixa Audiència espanyola, el ‘cas Neymar’, ‘per actuacions portes a terme en el mateix marc de l’esport’.

També manté en presó Joan Besolí
D’altra banda, en una altra interlocutòria, la mateixa sala també rebutja el recurs de Joan Besolí, soci de Rosell, contra el seu ingrés a presó. La sala entén que la conducta de Besolí va fer ‘essencial’ per ajudar a Rosell i Teixeira en l’entramat d’empreses a través de les quals a l’advocat andorrà se li imputa un delicte de blanqueig de capitals.

Segons el tribunal, Besolí hauria desenvolupat una funció determinat per al cobrament de comissions ocultant el seu origen, ‘i el seu posterior desviament a països tercers on la localització del diner és difícil, pròxim a l’ocultació’. Així, consideren que ‘la seva actuació es revela transcendent’ i la seva ‘conducta’ va ser ‘essencial’.