05.04.2024 - 15:57
|
Actualització: 05.04.2024 - 16:58
L’Audiència espanyola ha confirmat que dos agents de la policia espanyola que van ser ferits en els aldarulls d’Urquinaona en les protestes contra la sentència puguin ser acusació particular a la causa que investiga per terrorisme el Tsunami Democràtic. El moviment és clau en la pretensió d’excloure Carles Puigdemont, Marta Rovira i els altres investigats de l’amnistia, perquè el jutge Manuel García-Castellón va descriure explícitament les lesions amb la mateixa fórmula que la llei d’amnistia fa servir per excloure els delictes de terrorisme.
Dos dels investigats, Marta Molins i Oriol Soler, havien presentat recursos contra la decisió inicial del jutge d’admetre que els policies fossin acusació, i la fiscalia hi havia donat suport. Deien que no tenia sentit que es volgués atribuir les lesions que van patir aquests agents al Tsunami Democràtic, que no va convocar ni la manifestació en què hi va haver les lesions, ni tan sols figurava en la convocatòria formal de la vaga general en què s’emmarcava.
Però els magistrats de la sala tercera de l’Audiència espanyola diuen que la interlocutòria contra la qual van presentar el recurs ja va ser confirmada tant per la sala tercera com per la sala penal del Tribunal Suprem espanyol. Aquesta interlocutòria ja incloïa els fets d’Urquinaona a la causa judicial, de manera que amb la confirmació veuen clar que els dos agents s’hi han de poder personar com a acusació.
Els policies ferits, amb TIP 104440 i 91464, es consideren víctimes dels enfrontaments amb els manifestants. El primer es va fracturar el radi i es va haver de pre-jubilar a quaranta-cinc anys perquè no podia continuar complint les exigències físiques per a ser policia, i el segon va haver de ser ingressat a l’UCI per un impacte al cap. Quan García-Castellón les descriu, diu: “És per això que no es pot minimitzar aquesta acció ni el resultat greu que va implicar, incompatible amb el dret de la vida i integritat física reconeguts en l’article 15 de la constitució espanyola, i l’article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans, i del qual podrien ser partícips els investigats.” Un subratllat gens casual, i que coincideix amb el text de la llei d’amnistia, que diu que s’exclouen de l’amnistia els actes tipificats com a delictes de terrorisme “sempre que, de manera manifesta i amb una intenció directa, hagin causat violacions greus dels drets humans, en particular, les previstes en l’article 2 [sobre el dret de la vida] i el 3 [sobre la prohibició de la tortura] del Conveni Europeu dels Drets Humans”.