L’audiència espanyola cita a declarar Trapero, Sànchez i Cuixart acusant-los de sedició

La magistrada de l’Audiència espanyola Carmen Lamela ha citat a declarar divendres, en qualitat d’investigats, el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, una de les seves subordinades i els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, acusant-los de sedició per les concentracions multitudinàries de protesta del 20 i el 21 de setembre contra l’assalt a la Generalitat per part de la Guàrdia Civil.

La titular del jutjat central d’instrucció número 3 de l’audiència ha decidit d’emprendre aquestes diligències una setmana després d’admetre a tràmit la denúncia presentada per la fiscalia contra els qui va considerar implicats en aquestes protestes, que es van originar arran del cop d’estat contra la Generalitat, en què foren detinguts catorze alts càrrecs i funcionaris.

Sànchez explica que la citació li va arribar després del discurs de Felipe VI, ahir a la nit: ‘L’estat espanyol ha embogit’, ha dit en declaracions  a Catalunya Ràdio.

El text de la denúncia
La denúncia de la fiscalia que origina la citació de Trapero, una de les seves subordinades, Sànchez i Cuixart, recull una relació de fets del 20-S després de l’assalt de la Guàrdia Civil en alguns dels departaments de la Generalitat. Assenyala directament Sànchez i Cuixart quan els relaciona amb els discursos que van pronunciar a la concentració del vespre fent una crida a la mobilització permanent fins que els detinguts fossin alliberats i es fes el referèndum.

També esmenta els danys que van rebre els vehicles de la Guàrdia Civil i el fet que no poguessin sortir del Departament d’Economia a causa de la concentració al carrer. Així mateix, diu que hi va haver restriccions de trànsit a causa de la multitud mobilitzada. Respecte de l’intent d’assaltar la seu de la CUP sense ordre judicial, diu que els concentrats van impedir-ho ‘amb la força’. I afegeix que a les vuit del vespre va haver-hi ‘trets’ per a evitar un ‘atac imminent’ d’una furgoneta de la policia.

Segons la denúncia, la mobilització del vespre va originar una situació de ‘extrema tensió’ i els guàrdies civils van haver de ser escortats pels Mossos d’Esquadra quan van sortir del Departament d’Economia dijous a les set del matí perquè encara hi quedaven ‘milers de manifestants’.

El text també parla dels ‘atacs’ a la seu del PSC, on es van trencar vidres, i diu que van ser agredits militants socialistes. A la Via Laietana també es van produir ‘situacions de gran tensió’, diu, quan la gent es va asseure a l’asfalt per dificultar la mobilitat dels vehicles de la Guàrdia Civil. També recorda que a les deu del vespre hi va haver un repic d’atuells i que els manifestants s’hi van unir amb el soroll de les claus.

Delicte de sedició
El delicte de sedició és regulat a la constitució espanyola. Diu que són culpables de sedició tots aquells qui ‘s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis’. Aquells qui indueixin a la sedició poden ser condemnats a presó, de vuit anys a deu, i fins a quinze anys si són càrrecs públics. També es preveu la pena d’inhabilitació absoluta.

La sedició implica que es faci ‘tumultuàriament’. El diccionari de la llengua espanyola defineix tumult així: ‘Motí, confusió, aldarull produït per una multitud. Confusió agitada o desordre sorollós.’ I motí així: ‘Moviment desordenat d’una multitud, habitualment contra l’autoritat constituïda.’ Tenint en compte els fets assenyalats per la fiscalia, en la denúncia s’aplica abusivament aquest delicte.