L’Audiència espanyola arxiva definitivament la querella per la trama entorn del projecte Castor

La secció tercera de la sala penal de l’Audiència espanyola ha decidit d’arxivar definitivament la querella contra diversos ex-ministres i contra els promotors empresarials del projecte Castor. Els magistrats han rebutjat el recurs d’apel·lació presentat pels querellants, la Xarxa de l’Observatori del Deute en la Globalització, X-Net i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, després de la decisió de la jutgessa d’instrucció de la mateixa instància, Carmen Lamela, d’ordenar-ne l’arxivament. La interlocutòria addueix que no hi hagué ‘concert criminal’ en la planificació, execució i intent de posada en marxa fracassat d’un magatzem de gas submarí que pot arribar a costar més de 3.300 milions d’euros als contribuents i que, sobre el paper, no podrà entrar mai en funcionament. També dóna per bones les xifres que contenen les auditories encarregades per la promotora Escal UGS i descarta d’obrir una investigació ‘prospectiva’ sobre el cas. Entre els querellats hi havia els ex-ministres Miguel Sebastián, José Montilla, José Manuel Soria, Joan Clos, Magdalena Álvarez, Elena Espinosa i el president d’ACS, Florentino Pérez.

En un document de sis pàgines i prou, els magistrats ordenen que s’arxivin les actuacions, contra les quals no es pot interposar cap recurs, de manera que es tanca el recorregut processal d’aquesta querella. La interlocutòria accepta totes les argumentacions que va fer Lamela per tombar inicialment la denúncia el passat 21 de juny i considera que els fets denunciats no tenen ‘aparença delictiva’. Descarta els delictes de malversació o frau a l’administració i prevaricació: ‘No és igual una il·legalitat administrativa que una actuació feta a propòsit per acordar una actuació injusta’, que en aquest cas es concretaria en la defraudació a l’administració i els usuaris, apunta.

La sala addueix que la Comissió de l’Energia espanyola va supervisar parcialment el desenvolupament dels contractes i admet les auditories encarregades per Escal UGS sobre el cost del projecte –amb un càlcul de 1.461 milions l’any 2012. Els jutges refusen, doncs, d’obrir una investigació ‘prospectiva, prejutjant la il·licitud de la total activitat de la concessionària’, especialment ‘quan entre les diligències proposades no es demana la revisió de les auditories’ ni els acords de la CNE sobre les contractacions, que membres de l’organisme regulador van qüestionar posteriorment. Encara més, argumenten que la ‘convergència entre Escal i ACS no implica un sobrecost a l’administració, sinó més aviat al contrari’, de manera que passen per alt els marges de beneficis de més del 17% en les subcontractacions que efectuava la constructora a empreses del mateix grup, posades en evidència per un informe intern del govern espanyol. També assenyalen que el reial decret de la indemnització ja reconeixia l’existència de costs pendents de facturar. Una mesura, aprovada pel govern del PP, que la interlocutòria no qüestiona en el fons, després de la declaració parcial d’inconstitucional, sinó en l’aspecte de la urgència.

La interlocutòria també intenta ‘apuntalar la seva decisió sobre l’argument que les decisions administratives qüestionades en la tramitació del projecte Castor, que va arribar a causar més d’un miler de terratrèmols i que és paralitzat d’ençà del setembre del 2013, van ser adoptades per governs ‘sostinguts per formacions polítics diferents’ de la que va aprovar el reial decret del passat octubre del 2014 que indemnitzava l’empresa controlada per Pérez amb 1.351 milions d’euros –més els 110 que ja havia cobrat el 2012. Fins i tot apunta que el govern del PP va intentar ‘corregir’ la legislació que permetia aquesta indemnització quan va presentar un recurs de lesivitat al Tribunal Suprem. Tampoc no creu que calgui exigir responsabilitats pel fet que les previsions de la planificació d’infrastructrures gasistes, sobre les quals es va basar el projecte, no es complissin. I recorda que va ser una qüestió també de manca de ‘demanda de gas’.

Per tot plegat, exclou el concepte de ‘concert criminal’ i refusa de qüestionar decisions ‘administratives’ que van facilitar el projecte –com la modificació de les fronteres marítimes per evitar que Catalunya pogués interferir en l’aprovació– o les irregularitats en el tràmit ambiental i urbanístic –com el gasoducte d’interconnexió o la planta terrestre declarats judicialment il·legals. Sorprenentment, l’Audiència considera ‘banal a efectes incriminatoris’ l’argument que el PP va prolongar de 5 anys a 25 el període a partir del qual l’empresa podia renunciar a la concessió, fet que va permetre a l’empresa de reclamar la indemnització el 2014. ‘No consta que hagués transcorregut el termini de cinc anys d’ençà que es va posar en funcionament l’explotació’, diu. ‘L’aspecte a debat no és l’extinció de la concessió, sinó la procedència de la compensació econòmica’, afegeix. En la mateixa línia, els magistrats no entren a valorar el paper del finançament de l’operació per part del BEI, que llavors tenia per vice-presidenta Magdalena Álvarez.