L’Audiència espanyola anul·la la condemna contra l’ex-president de SOS Jesús Salazar

La Sala d’Apel·lació de l’Audiència espanyola ha absolt l’ex-president de SOS, l’empresari Jesús Salazar, de la condemna de tres anys de presó per delictes contra la hisenda pública i emblanquiment de capitals per haver obtingut de l’administració més de dos milions d’euros en una devolució de l’IVA que hauria estat fraudulenta.

En una sentència de dimarts, recollida per Europa Press, els magistrats estimen el recurs presentat pel mateix Salazar arran de la decisió de la Secció Tercera de la Sala Penal d’imposar el pagament d’una multa de 3,7 milions d’euros pel delicte contra la hisenda pública i una multa d’1,8 milions d’euros per emblanquiment de capitals.

La sentència, que també va condemnar l’altre acusat en la causa, Francisco Blázquez Aroca, posava el focus en dues transaccions immobiliàries per les quals el Grup SOS va vendre el 2006 dos terrenys – un dels quals a Sueca – a Ddal Inversiones, de la qual van ser primer Salazar i després Blázquez administradors únics. Aquestes operacions, tancades en 4,1 i 14,9 milions, respectivament, van ser les que van fer que la mercantil compradora sol·licités a Hisenda que li tornés l’IVA suportat: 2.514.329,21 euros.

Ara, la Sala d’Apel·lació fa un repàs a tota l’operativa immobiliària enjudiciada en aquest procediment i explica que amb aquests fets no es va originar un dany a la Hisenda Pública, perquè es va tornar un IVA que prèviament s’havia ingressat, “de manera que ni existeix devolució “indeguda ni mal” a l’administració. “Tampoc van actuar els acusats amb intenció de defraudar el fisc. Per tant, cal concloure que el delicte fiscal no s’ha produït i que, estimant els motius de recurs sisè i setè del recurs de la defensa de Jesús Ignacio Salazar Bello hem de revocar la condemna per aquest delicte i absoldre els acusats del delicte fiscal”, estableixen els magistrats, que també absolen Blázquez.

En aquest context, i en relació amb l’emblanquiment de capitals, la Sala explica que “en no poder establir que els fons obtinguts mitjançant la devolució de l’IVA siguin fons d’origen delictiu, no existeix la base” que els “pogués permetre d’examinar la concurrència dels altres elements del delicte d’emblanquiment”. “Això ens porta a concloure que no hi ha el delicte d’emblanquiment objecte de condemna a la sentència recorreguda”, conclouen.