15.12.2018 - 13:24
|
Actualització: 15.12.2018 - 13:31
La secció segona de l’Audiència de València ha denegat fer de fer una nova prova pericial sobre l’accident de Metrovalencia i ha tancat la instrucció de la causa. L’accident, del 3 de juliol de 2006, va causar la mort a 43 persones i va provocar 47 ferits.
Els magistrats recorden que ja es van pronunciar sobre una petició de la Fiscalia ‘d’idèntic contingut’ al febrer i també es van oposar a repetir les proves pericials, perquè ‘no s’advertia la deficiència tècnica, independentment de la fiabilitat i la seva avaluació’. A més, va afegir que no podia ‘mantenir-se innecessàriament oberta la investigació quan s’aportaven a les pericials practicades criteris tècnics que podrien ser complementats o contradits en el judici oral, si arribés a celebrar-se’.
Per aquest motiu, l’Audiència va rebutjar la designació de dos pèrits de l’Agència Ferroviària de la UE perquè emetessin un nou informe, ja que, segons deia, els extrems sobre els quals s’haurien de pronunciar ja havien estat ‘objecte de profunda i extensa investigació a través de les diligències pericials, testificals i documentals practicades’.
La gerent de ferrocarrils, processada
A finals d’octubre, la jutgessa va dictar una interlocutòria en què rebutjava donar més termini als advocats del cas de l’accident de metro per presentar els seus escrits d’acusació. En aquesta sentència, donava per conclosa la investigació de l’accident de la Línia 1 de Metrovalència i processava a la que va ser gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), Marisa Gracia, i d’altres set directius de l’empresa en aquest moment.
Seguidament, el ministeri fiscal va presentar el seu escrit de qualificacions, en què demanava tres anys i set mesos de presó tant per la que va ser gerent com per a cada un dels set ex-directius amb responsabilitats en aquesta data. La fiscalia considerava que els vuit acusats, des dels seus llocs de responsabilitat, ‘coneixien o havien de conèixer’ deficiències que detalla en el seu escrit i que posaven de manifest defectes ‘molt greus’ de seguretat en l’L1.
