08.02.2016 - 22:00
L’Audiència de Palma reprèn aquest matí el judici per l’anomenat cas Nóos, amb Cristina de Borbó asseguda al banc amb la resta de disset acusats, inclòs el seu marit, Iñaki Urdangarin, i l’ex-president de les Illes Jaume Matas. L’11 de gener va començar el judici tractant de les qüestions prèvies de totes les parts, especialment la petició de la fiscalia d’arxivar la causa contra Cristina de Borbó. Ara, amb la petició desestimada, els divuit acusats hauran de declarar, durant tres setmanes, de dimarts a divendres, fins el 26 de febrer.
Urdangarin i Cristina de Borbó
El cunyat del rei d’Espanya s’enfronta a una petició de vint-i-sis anys de presó per delictes fiscals, falsedat, tràfic d’influències i emblanquiment de diners, i la seva esposa podria ser condemnada a un màxim de vuit anys de presó per cooperació necessària amb els delictes fiscals, una acusació que només sosté el grup ultradretà Manos Limpias, acusació popular. El fet de ser acusada per l’acusació popular i prou va fer que el tribunal s’hagués de pronunciar sobre la possible aplicació de l’anomenada ‘doctrina Botín’, que estableix que no es pot jutjar un acusat si només ho demana l’acusació popular.
Cristina de Borbó és acusada de dos delictes fiscals i el seu marit, Iñaki Urdangarin, és considerat, juntament amb el seu ex-soci Diego Torres, el cervell d’una trama que presumptament va malversar més de sis milions de fons públics. Ara l’audiència de Palma jutjarà aquesta trama en què s’inclouen presumptes delictes de malversació de cabals públics, prevaricació, tràfic d’influències, delictes contra la hisenda pública i emblanquiment de capital. La fiscalia demana dinou anys i mig de presó per a Urdangarin i setze i mig per a Torres. En canvi, demana que s’arxivi la causa de Cristina de Borbó. L’acusació popular, Manos Limpias, demana vint-i-sis anys de presó per a Urdangarin i vuit per a la seva esposa.
La resta d’acusats
A més de Cristina de Borbó i Urdangarin, entre els encausats també hi ha l’ex-president Jaume Matas i alts càrrecs del seu executiu, com ara José Luis Ballester, Gonzalo Bernal, Juan Carlos Alía i Miguel Ángel Bonet, i també alts càrrecs del govern de la Generalitat Valenciana durant el mandat de Francisco Camps, com ara Alfonso Grau, Luis Lobón, José Manuel Aguilar, Jorge Vela i Elisa Maldonado. També hi ha l’ex-consellera delegada de la candidatura de Madrid 2016, Mercedes Coghen, i l’assessor fiscal Salvador Trinxet.
El primer de declarar serà José Luis Ballester, ex-director general d’Esports de les Illes. Més tard declararan Jaume Matas, Marco Antonio Tejeiro, Ana María Tejeiro, Diego Torres, Urdangarin i Miguel Tejeiro. L’última serà Cristina de Borbó, previsiblement el 26 de febrer.
Les declaracions de testimonis i experts
Després, des del mes de març al mes de maig, serà quan declararan desenes de testimonis. Se’n destaquen, a banda els investigadors de la policia i de l’Agència Tributària, ex-consellers del govern amb Jaume Matas; Francisco Camps, ex-president de la Generalitat Valenciana; Rita Barberá, ex-batllessa de València i senadora; Esteban González Pons, ex-conseller valencià; Francisco Roig, empresari valencià; Marina Geli, ex-consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya; ex-membres de la casa reial espanyola; Rodrigo Rato, ex-ministre espanyol; Alberto Ruiz Gallardón, ex-batlle de Madrid i ex-ministre espanyol; i Jaime Lissavetszky, ex-secretari d’estat per a l’Esport.
Finalment, declararan alguns pèrits, sobretot econòmics, i al juny s’acabarà el judici amb les conclusions i informes finals i l’últim torn de paraula per als acusats. El sumari del cas Nóos és format per 100 volums i 76.000 folis i es va començar a instruir com una peça separada del cas Palma Arena, l’any 2010.
Per al judici s’han acreditat gairebé 600 professionals de 84 mitjans de comunicació. Les sessions no es fan a la seu de l’Audiència de Palma, sinó a l’edifici de l’Escola Balear d’Administració Pública, als afores de la ciutat, per raons d’aforament i de seguretat. Els mitjans segueixen la sessió des de la sala de vistes i des d’una sala on reben el senyal de vídeo i so, que poden retransmetre en directe, cosa molt poc habitual en els judicis a l’estat espanyol. Dins la sala de vistes hi ha poc espai per a la premsa, i els redactors que hi entren no poden sortir-ne durant tota la sessió ni hi poden portar cap aparell electrònic ni telèfon mòbil. Així mateix, hi ha 36 cadires per al públic general, que també ha hagut de passar forts controls de seguretat.
