31.10.2019 - 14:12
|
Actualització: 02.11.2019 - 11:39
L’Audiència de Barcelona ha condemnat per abús sexual i no per agressió cinc acusats de la violació en grup d’una menor a Manresa el 2016. La sentència, a la qual ha tingut accés l’ACN, els imposa penes d’entre 10 i 12 anys de presó. A més, absol un altre jove jutjat pels mateixos fets. N’hi havia un setè acusat d’un delicte d’omissió de socors que també ha estat absolt.
En l’últim moment, la fiscalia havia decidit d’elevar a agressió sexual l’acusació contra els sis processats per haver violat la noia, que llavors tenia 14 anys, en la línia que havia mantingut de bon començament l’acusació particular. Però l’Audiència ha descartat aquest delicte i ha imposat una pena de 12 anys de presó per a dos dels acusats i una de 10 per a tres més. Argumenta que la víctima estava inconscient i que, per tant, no es va produir violència ni intimidació.
Segons la sentència, l’Audiència condemna dos dels acusats a 12 anys de presó per un delicte continuat d’abús sexual a una menor de 16 anys, llibertat vigilada durant 10 anys i els prohibeix d’acostar-se a la víctima durant 22 anys. Condemna tres joves més pel mateix delicte a 10 anys d’empresonament, 10 de llibertat vigilada i prohibició d’atansar-se a la jove durant 20 anys. Cadascun haurà d’indemnitzar-la amb 12.000 euros perquè l’Audiència considera que ‘l’atac a la indemnitat sexual de la víctima va ser extremadament intens i especialment denigrant’.
Un altre dels acusats ha estat absolt del delicte d’abús sexual perquè no es va presentar aquesta acusació durant la instrucció. Els sis han estat absolts del delicte d’agressió sexual que demanava tant la fiscalia com l’acusació particular i també del d’amenaces.
L’Audiència argumenta que la víctima estava inconscient, ‘sense saber què feia i què no feia i, conseqüentment, sense poder determinar-se i acceptar o oposar-se a les relacions sexuals’ amb els acusats, que van poder mantenir-les ‘sense fer servir gens de violència o intimidació per vèncer una oposició que no existí o obtenir un consentiment que la dona no estava en condicions de poder donar’. Aquest cas, continua, és el previst per l’article 181.2 del Codi Penal, que considera abusos sexuals els executats sobre persones que es trobin privades de sentit o es cometin anul·lant la voluntat de la víctima mitjançant l’ús d’alguna substància.
La noia va admetre que havia begut i fumat marihuana, però assegura que algú li havia posat alguna altra substància a la beguda, extrem que no s’ha pogut confirmar.
El tribunal admet sorpresa pel canvi de qualificació jurídica de la fiscalia i remarca que la prova practicada durant el plenari avala l’abús sexual i no pas l’agressió. El ministeri fiscal, continua, no va aportar elements que ‘justifiquessin de mutar els abusos en agressions.’
A propòsit de si els acusats sabien que la víctima era menor de 16 anys o no, la sentència remarca que tres anys després dels fets, la noia continua tenint una ‘aparença d’adolescent incipient’ i actualment podria fer pensar que és lluny dels 18 anys. Amb més motiu havien de saber que era menor, per tant, en el moment dels fets. A més, recorda que un dels condemnats ja la coneixia.
Sobre la diferència de dos anys entre les penes de presó per a dos dels condemnats i els altres tres, l’Audiència aplica als dos primers la circumstància d’actuació conjunta de dues persones o més. És el cas de BAM i MP, perquè considera provat que van estar plegats amb la nena. En canvi, no es pot provar que mentre els altres condemnats la violessin hi hagués més persones a l’habitació.
Els acusats tenien entre 19 i 26 anys
La fiscalia va decidir finalment de demanar per als acusats penes de presó d’entre 14 anys i 15. Per la seva banda, l’acusació particular en reclamava entre 15 i 20, mentre que la defensa demanava l’absolució dels acusats, que llavors tenien entre 19 i 26 anys.
Els fets van passar el 26 d’octubre de 2016 en una festa de Halloween en una fàbrica abandonada de Manresa, situada en indret aïllat prop del campus de la universitat. L’acusat principal, que coneixia la víctima, se l’hauria enduta a un lloc apartat i l’hauria violada. Després hauria animat els altres a fer-ho per torns.
D’entrada, la fiscalia, que sempre ha donat crèdit a la declaració de la menor durant la instrucció, acusava els autors d’un delicte d’abús sexual, però va elevar l’acusació a delicte d’agressió sexual després d’haver escoltat el testimoni de la víctima i de l’amiga que la va alertar que l’havien violada sis nois.
El sisè acusat de violació ha estat absolt perquè durant la fase d’instrucció no va ser processat en cap moment per delicte d’agressió o d’abús sexual. Els fets que li van imputar llavors consistien a amenaçar els assistents a la festa perquè no expliquessin què passava, exhibint una arma de foc i fent el gest de carregar-la.
A més, la sentència subratlla que ‘cap de les proves practicades’ indica que ell participés en els actes sexuals. Segons els testimonis, continua, la seva actuació ‘va ser tan aliena’ com la dels altres individus que eren allà però que no van ser acusats de violació.
El relat de l’amiga, clau
La sentència basa el relat dels fets provats en el testimoni de l’amiga de la víctima, perquè no recordava res quan es va llevar l’endemà. Més proves confirmen la versió de l’amiga, com ara xats de Whatsapp entre els acusats. A més, es van trobar restes del semen d’un als pantalons de la nena.
Quant a l’acusat de no ajudar la víctima, que ha estat absolt, el tribunal sosté que no s’ha practicat cap prova que permeti de sostenir raonablement que podia haver fet res d’efectiu per a evitar que els delictes, ‘comesos per una pluralitat d’homes i en un descampat allunyat de zones habitades on poder trobar auxili, fos per aturar els atacs a la víctima o, en cas d’enfrontar-se tot sol amb els atacants, evitar la possible reacció agressiva d’aquests contra ell’.
També descarta les acusacions d’amenaces per a tots, perquè no hi ha cap testimoni que les confirmi.
