L’Audiència de Barcelona avala la intromissió en les comunicacions de Josep Alay

L’Audiència de Barcelona ordena de mantenir oberta la investigació del jutge Joaquín Aguirre, del jutjat número 1 de Barcelona, contra Josep Lluís Alay per la suposada trama russa. Desestima d’aquesta manera un recurs de la fiscalia anticorrupció, que va demanar que s’arxivés la peça separada, i fins fa dues setmanes declarada secreta, que el jutge va obrir sobre el contingut dels mòbils decomissats a Alay quan fou detingut, l’octubre de l’any passat. El fiscal va presentar un recurs molt dur contra Aguirre, criticant la manera com gestionava la investigació, que qualificava de prospectiva i vulneradora dels drets fonamentals dels investigats. Fou un cop dur de la fiscalia contra Aguirre. Però avui tres jutges de l’Audiència de Barcelona han fet costat a Aguirre: Luis Belestá, que va condemnar, invocant la sentència del Suprem contra l’1-O, a tres anys i mig de presó Francisco Garrobo per haver tallat la Ronda de Dalt el 8-N del 2017; Ricardo Rodríguez Ruiz i Miguel Ángel Ogando.

El problema, tal com assenyalava el fiscal Fernando Maldonado, era que s’havien fet servir dades d’una investigació policíaca per a un jutjat obtingudes amb la intromissió en converses privades de ciutadans, fetes de manera prospectiva, sense que hi hagués ni els més mínims indicis delictius. I tot plegat amb el propòsit de desacreditar aquests ciutadans, de difamar-los, de perjudicar-los políticament i personal, a Alay i al president Puigdemont, tot incidint, una volta més, des de l’aparell judicial i policíac en la dinàmica política catalana.

El jutge pretenia de prendre més mesures per a intervenir tant les comunicacions com el patrimoni d’Alay i de l’empresari rus Alexandr Dmitrenko. Però quan va veure-ho, el fiscal Maldonado es va posar les mans al cap, tal com palesaven els seus arguments contra el propòsit del jutge. Deia això: “Aquesta investigació prospectiva, com a vulneradora dels més elementals drets i llibertats de la societat democràtica basada en la supremacia de la llei, pretén de ser revocada pel ministeri fiscal […] perquè és la demostració palpable de l’arbitrarietat dels poders públics.” I diu això perquè el jutge exposa el contingut de la conversa sense dir en cap moment “quins són els delictes comesos ni les conductes penalment rellevants ni la seva qualificació jurídica”. Encara més: “Afirmar que s’ha d’investigar ‘per esbrinar si aquesta operació és només una pantalla per a algun finançament d’un partit polític (?)’ és tant com facultar l’autoritat a investigar qualsevol fet i qualsevol persona per si s’ha comès cap delicte.”

Però l’Audiència de Barcelona respon al fiscal que la investigació no és prospectiva perquè “hi ha sospites de la participació dels investigats en els delictes de malversació i tràfic d’influències i de possibles finançament il·legal d’un partit polític.” Afegeix que “no hi ha hagut indefensió material”, i que és justificada la investigació perquè de l’anàlisi del telèfon es veu que Alay es dedicava a coses alienes a la seva tasca com a director de l’oficina de Puigdemont.