08.06.2023 - 10:40
|
Actualització: 13.06.2023 - 13:24
L’Audiència de Barcelona ha absolt en Carles de Sants, un dels encausats per les protestes contra l’empresonament de Pablo Hasel. La sentència, a què ha tingut accés VilaWeb, és força contundent i clara. Diu que el fet que l’acusat mogués una tanca no va alterar la pau pública ni va reforçar els aldarulls amb la policia i que, per tant, no va cometre cap delicte de desordres públics.
En Carles de Sants –conegut així per la seva popularitat al barri barceloní– era a la ronda de la Universitat de Barcelona durant la manifestació del 20 de febrer de 2021. Segons la seva versió, corroborada per un testimoni, va apartar una tanca per poder pujar a la vorera i anar-se’n, però va ser detingut pels Mossos d’Esquadra sense entendre’n el motiu. Va passar gairebé una setmana en presó preventiva després d’aquesta detenció.
Haver apartat una tanca, l’únic fet provat
La sentència considera provat que aquell matí era a la protesta envoltat d’un grup nombrós de persones i que algunes formaven barricades i feien llançaments contra la línia policíaca. També considera provat que ell va moure una de les tanques, però no que ho fes per contribuir als aldarulls –de manera conjunta amb la resta de manifestants– ni que ho fes tres vegades, com havia dit la policia. El fet que hi hagués molta gent a la manifestació i més d’una persona amb patins, com en Carles de Sants, posen en qüestió el testimoni dels Mossos que així ho afirmava.
La sentència és contundent, a més, amb la possibilitat que l’acusat ho hagués fet més vegades: “En cas que no ho hagués fet solament una vegada, sinó tres, cal pensar si aquesta acció hauria creat cap pertorbació per a la pau pública.” L’escrit deixa clar que el principi de responsabilitat penal implica que cada persona es fa responsable dels seus actes, i no dels dels altres –com podria ser el llançament d’objectes o l’organització de barricades per part d’uns altres manifestants.
L’escrit de la fiscalia, en canvi, l’incloïa de manera inconcreta dins les accions que cometien uns altres manifestants, sense aportar proves més enllà de testimonis de la policia. A més, un dels agents va declarar que no havia vist que l’acusat fes cap llançament. La sentència deixa clar que no s’ha provat que l’acusat saquegés comerços, causés desperfectes, organitzés barricades o fes llançaments contra la línia policíaca. De fet, la sentència concreta que no s’ha aportat cap prova gràfica sobre cap acció que pugui constituir un delicte de desordres públics.
Finalment, l’escrit insisteix en el fet que moure una tanca no és una conducta que, per si mateixa, alteri la pau pública amb actes violents o amenaces. També deixa clar que si l’acusat hagués participat en una protesta de la qual es derivessin desordres públics, hom no li podria atribuir individualment cap delicte sense demostrar que ha fet actes que han alterat la pau pública o que hi ha contribuït. En aquest cas, no s’ha provat que la tanca que va moure contribuís a cap aldarull.
La fiscalia li demanava tres anys i sis mesos de presó. En el judici, l’encausat va defensar que no havia fet res d’allò de què era acusat i va denunciar que l’única prova que hi havia sobre la taula era el testimoni d’agents dels Mossos d’Esquadra.
