10.07.2018 - 11:21
|
Actualització: 10.07.2018 - 12:20
L’Audiència de Barcelona ha admès la querella del col·lectiu Drets contra la Guàrdia Civil en relació amb les citacions judicials a treballadors i funcionaris de la Generalitat el juliol del 2017. Els interrogatoris es varen fer a la caserna de Gràcia. La Guàrdia Civil assegurava que les diligències eren secretes i que es feien per requeriment del jutjat número 13, que investiga els preparatius del referèndum del primer d’octubre. Tanmateix, el jutjat número 13 va negar que tingués res a veure amb aquestes citacions.
Per això, Drets es va querellar contra la Guàrdia Civil per falsedat documental. En primera instància, el jutjat d’instrucció no la va admetre a tràmit, però ara l’Audiència de Barcelona ha donat la raó al col·lectiu i la querella va endavant. Això podria implicar que totes les declaracions –a partir del 21 de juliol de 2017– com a testimonis i investigats dels treballadors i funcionaris de la Generalitat fossin declarades nul·les.
Alguns dels qui van ser citats són Joaquim Nin, secretari general de Presidència; Jordi Graells, director general d’Atenció Ciutadana; Jaume Clotet, director general de Comunicació; i Joan Ignasi Elena, coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum.
Per aclarir per ordre de qui actuava la Guàrdia Civil de Barcelona, l’Audiència ordena que sigui el titular del jutjat 13, Juan Antonio Ramírez Sunyer, qui certifiqui si el dia 21 de juliol de 2017 tenia una causa oberta pels dominis i la web del Pacte del Referèndum i si havia encomanat a la Guàrdia Civil cap investigació sobre fets relacionats amb la convocació del referèndum.
A partir d’aquesta resposta del jutge, es podrà determinar si la Guàrdia Civil actuava sense manament judicial o si Ramírez Sunyer instruïa una causa general contra el moviment independentista per evitar que es convoqués el referèndum. En aquest cas, Drets no descarta de presentar una querella contra el jutge davant el TSJC, atesa la seva condició d’aforat, per prevaricació o falsedat.
