L’atles de les comarques valencianes que triomfa arreu del país

A la Safor es parla català, s’hi celebren les falles, hi van nàixer Rafael Chirbes i Ausiàs Marc, s’hi fan muixerangues, i hi ha el Palau Ducal de Gandia i el Monestir de Santa Maria de la Valldigna, i al teuladí li diuen teuladí de canyar. A la comarca dels Ports, al teuladí li diuen gorrió, celebren el Sexenni i la Santantonà, fan espardenyes de la Mata, mengen farinetes i pastissets de carabassa i s’hi poden veure cabres munteses. Al Baix Vinalopó, al teuladí li diuen fumarell i també tenen verderols, eriçons i gripaus. Hi ha el Misteri i la Dama d’Elx… I així fins a trenta-dues comarques dibuixades i escrites en un àlbum il·lustrat que, amb més de 1.500 exemplars, va esdevenint un dels llibres més venuts aquests dies al País Valencià.

Omplir un buit per a mostrar el país

Els autors aclareixen des del primer moment que volien fer un atles popular i no oficial ni acadèmic. Un llibre divertit i a l’abast.

La idea de fer aquesta obra adreçada als més menuts, però també amb una capa de lectura que interessa els adults, va ser de Jordi Garcia, editor de Caliu, i de Ricard Tàpera i Carles Ubeefe, que en són els autors. I, com diu Ubeefe, l’il·lustrador, ix d’una necessitat i d’una mancança. “Vas a biblioteques i llibreries i sempre veus atles del món, mapes de ciutats com Nova York o Singapur, però res referent al País Valencià. Si només veus Nova York, coneixeràs més Nova York que el poble del costat”, diu, i afegeix la seua intenció de crear referents polítics i culturals propis del país.

“Els nostres animals, les nostres plantes, els nostres monstres”, remata Ricard Tàpera, que explica que el procés de cercar els elements que apareixen a l’atles va ser participatiu. Van enviar qüestionaris i hi van respondre més de 400 persones. Amb tot el material arreplegat van poder treballar els mesos del confinament.

També els ha interessat que aparegueren a l’atles elements vertebradors com ara la Muixeranga, els parcs naturals i un ocell molt comú com és el teuladí, que a cada comarca rep un nom diferent. Aquesta és la manera que han tingut de fer aparèixer a l’àlbum els diferents parlars valencians. També el xurro.

Tàpera explica que en les respostes al qüestionari, algunes persones de zones històricament castellanoparlants hi deien que a vegades se sentien menystingudes. “Va ser un debat molt bonic al voltant del tema lingüístic. La nostra realitat històrica ens fa acceptar que hi ha realitats culturals diferents. Nosaltres partim d’una perspectiva inclusiva del País Valencià.”

Segons que expliquen els autors, l’atles ja és en mans de mestres i professors i molts s’han mostrat interessats a incorporar-lo com un element més a les aules. Al final del llibre hi ha unes quantes propostes pedagògiques i, a més, va acompanyat d’un tauler de jocs relacionats amb els coneixements que es poden adquirir llegint el llibre.

Un atles dels Països Catalans?

Arran de l’èxit d’aquesta proposta, tant l’editor com els autors tenen noves idees que voldrien executar, com ara un atles sobre la sobirania alimentària, també comarca a comarca. Però el projecte al qual no deixen de donar voltes és el de fer un atles semblant a aquest però en tot l’àmbit dels Països Catalans, treballar la territorialitat més enllà del País Valencià. “Donar la volta a l’imaginari dels Països Catalans, i seria molt interessant fer nosaltres la proposta des d’ací”, diu Ricard Tàpera.

Un Verkami d’èxit

L’il·lustrador Carles Ueefe ja tenia experiència a finançar amb micromecenatge els seus projectes de roba ètica. Això els va empènyer a publicar la idea a la plataforma Verkami. Probablement entraran a la llista de casos d’èxit del portal, perquè necessitaven 5.000 euros per a editar l’àlbum i finalment en van aconseguir 31.466. L’objectiu inicial es va cobrir els dos primers dies de la campanya. “Després la cosa es va parar bastant, però va eixir a la premsa i algunes persones conegudes en parlaren a les xarxes socials i va ser quan va esclatar. Els últims dies va ser increïble”, explica Jordi García.

L’economia socialitzada de la Repartidora

L’atles l’ha publicat Caliu, el segell editorial de la llibreria associativa la Repartidora, que té la seu al barri de Benimaclet de València. Mar Català és qui atén la llibreria. Són cent cinquanta socis que en paguen la quota i hi donen suport. De tots els projectes, el de l’Atles de les comarques valencianes és el que ha tingut més èxit, però Caliu edita una altra mena de llibres.

“Caliu no genera beneficis. És una aposta política per a omplir una necessitat. Escrivim en català i hem d’escriure els moviments socials, eixe País Valencià que no s’escriu. Fem llibres col·lectius, de vertebració del territori, sobre polítiques del marge, sobre els feminismes emergents i sobre agroecologia”, diu Jordi García. Treballen en col·laboració amb la gent de Per l’Horta i amb els col·lectius que promouen la sobirania alimentària, que és, diu, un moviment molt potent al País Valencià.