L’allunatge de l’Índia deixa una nació fascinada i excepcionalment unida

The Washington Post · Gerry Shih

Nova Delhi – Mentre el mòdul d’aterratge arribava a la superfície de la Lluna i l’històric moment s’acostava, l’Organització de Recerca Espacial de l’Índia va canviar la seva transmissió en línia al mode de pantalla dividida.

Una meitat de la pantalla mostrava els enginyers i els funcionaris de l’ISRO mentre esperaven amb angoixa a la sala de control de la missió. L’altra meitat mostrava el primer ministre, Narendra Modi, que s’ho mirava.

Minuts després de les sis de la tarda, el mòdul Chandrayaan-3 va tocar terra, i totes dues meitats de la pantalla es van omplir de celebracions.

Per a l’Índia, l’aterratge al pol sud de la Lluna és la gran presentació davant el món com a potència científica moderna, després d’haver superat algunes nacions tradicionals amb molta experiència a l’espai, com és Rússia. Per Modi, l’aterratge representava un triomf personal.

Siguin quins siguin els desafiaments interns de l’Índia –una desocupació enorme, progressos industrials intermitents, l’augment de l’autoritarisme i les disputes internes–, aquest moment de pantalla dividida subratllava com la nació més poblada del món, i Modi en persona, tenen com més va més l’atenció mundial.

“Aquest moment és l’anunci d’una Índia moderna i avançada”, va dir Modi en un discurs que va començar immediatament després d’haver declarat complet l’allunatge els funcionaris de l’ISRO. Aquell assoliment, va dir Modi, reflectia el “Amrit Kaal” de la nació, un terme de l’astrologia vèdica que significa “època propícia” i que sovint fa servir per descriure el ressorgiment de l’Índia sota el seu mandat.

La celebració va ser excepcional. Els diaris mostraven fotografies d’hindús fent rituals de foc i musulmans pregant per un aterratge suau. A l’estat septentrional de l’Uttar Pradesh, el cap de govern conservador, Yogi Adityanath, va ordenar que totes les escoles transmetessin en directe l’ISRO, i una cadena de restaurants a Bangalore va convocar festes per seguir-ho.

Però no tot són celebracions. Els experts de l’espai tant indis com internacionals expliquen que l’allunatge té molts beneficis pràctics per a la ciència índia i per al programa espacial del país.

Com que és el primer país a enviar un astromòbil al pol sud, l’Índia pot aportar noves dades sobre dipòsits d’aigua que els científics de la NASA creuen que són congelats en cràters i que un dia es podrien usar per mantenir una base lunar tripulada.

“El poder espacial d’Índia és relacionat amb el soft power (poder suau)”, diu Ajey Lele, un expert espacial de l’Institut d’Estudis i Anàlisis de la Defensa. “Hi ha molta atracció cap a l’Índia ara mateix. Els nord-americans, el Japó… tothom vol col·laborar-hi.”

Però l’allunatge també va ser significatiu per a l’Índia i el seu primer ministre, un dels grans defensors del programa espacial.

Solament quatre països han aterrat a la Lluna. Un dels quals, Rússia, va provar de tornar-hi al principi d’aquesta setmana, però l’aterratge del Lluna-25 va fracassar dilluns. A principi d’enguany, una missió semblant d’una empresa japonesa també va fallar.

Dimecres, doncs, va ser un recordatori que “l’Índia sap com fer més amb menys”, segons Mike Gold, un antic administrador associat de la NASA que enguany ha treballat amb l’Índia per signar els acords Artemis, el conjunt de principis que guien la conducta a l’espai.

Gold va descriure l’Índia com un jugador com més va més important, especialment després del canvi que va fer el govern de Modi en les regles el 2020 per permetre que les empreses privades entressin al sector. Els funcionaris indis han promès aquest estiu que eren en les etapes finals de formular una política que obriria el sector espacial privat de l’Índia a la inversió estrangera directa. El director de l’ISRO ha manifestat l’ambició d’aconseguir gestionar aproximadament el 8% de la indústria espacial mundial, contra el 2% actual.

Durant dècades, l’ISRO ha estat discretament un dels proveïdors més efectius en termes de costs en el llançament de coets. Entre el 2018 i el 2022, va llançar 177 satèl·lits per a uns altres països, segons el ministre de Ciència indi. Al març, els coets de l’ISRO van llançar 36 satèl·lits per al proveïdor d’internet per satèl·lit OneWeb després les sancions resultants de la guerra d’Ucraïna, que van fer que l’empresa amb base a Londres ja no pogués usar coets russos Soyuz.

L’Índia, que havia enviat astronautes a Rússia per entrenar-se, també ha signat un acord amb l’administració Biden per entrenar astronautes a Houston.

I gran part d’aquest progrés ha estat impulsat per Modi mateix, que en un discurs del Dia de la Independència del 2018 va prometre d’enviar un astronauta indi a l’espai. Modi va ser objecte de rialles per part dels crítics, però d’aleshores ençà, el mandatari indi s’ha reafirmat i ha anunciat plans nous per a explorar el fons marí amb submarins que poden baixar fins als sis mil metres.

“L’espai i l’exploració espacial sempre han despertat un gran interès personal en el primer ministre Modi”, explica Ashok Malik, un ex-conseller del govern que ara és soci de la consultora Asia Group. Malik recorda que Modi, de setanta-dos anys, sempre ha mostrat admiració per Neil Armstrong: “Ha parlat sovint del 20 de juliol de 1969 i d’allò que aquell dia va significar realment per ell.”

Quan va entomar les crítiques perquè malgastava diners a l’espai, Modi va respondre que l’Índia s’especialitzava en allò que en diuen “enginyeria frugal” i que una missió lunar índia costava menys dels cent milions de dòlars que Hollywood es va gastar a fer la pel·lícula espacial Gravity el 2013. Els oficials de l’ISRO han confirmat que el cost de tota la missió Chandrayaan-3 és d’uns setanta milions d’euros.

Siri Hulikal, una escriptora de ficció a Bangalore, explica que va portar el seu fill de vuit anys, Achintya, al planetari Jawaharlal Nehru local per veure-hi l’allunatge tot i que tenia un examen important d’hindi l’endemà. “Vaig pensar, ‘deixa-ho córrer això de l’examen, el Chandrayaan-3 no tornarà a passar’”, explica Hulikal.

Quan va arribar-hi, quaranta-cinc minuts abans de l’aterratge programat, el planetari era ple. Just abans de les sis, diu Hulikal, el soroll a la multitud va començar a créixer perquè l’aterratge va arribar. Achintya va saltar a l’aire i va abraçar-la. “Va ser un moment elèctric”, explica. “Solament podies sentir ‘Jai Hind’ (‘Visca l’Índia’) pertot arreu. Pertot arreu.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més històries de The Washington Post publicades en català a VilaWeb