14.07.2024 - 21:40
|
Actualització: 14.07.2024 - 22:46
The Washington Post · Ashley Parker
El tiroteig al míting de campanya de l’ex-president Donald Trump dissabte al vespre, que investiguen com un intent d’assassinat, ha trastocat la cursa fosca i tumultuosa d’enguany per la Casa Blanca.
La campanya de Trump ha aclarit que assistirà a la Convenció Nacional Republicana, que està programada perquè comenci avui a Milwaukee. Però el tiroteig segurament canviarà el missatge i el to, i, no cal dir, la seguretat, de la gran reunió on s’espera que l’ex-president anunciï el seu company de candidatura i intenti d’unificar el seu partit i la nació.
El president Biden, de Rehoboth Beach, Delaware, estant, va condemnar el tiroteig. La campanya de Biden també va anunciar que aturava la seva comunicació i retirava tots els anuncis de televisió i premsa.
“No hi ha lloc a Amèrica per a aquesta mena de violència”, va dir Biden en declaracions des del departament de policia de Rehoboth Beach. “Això és malaltís i ningú no pot acceptar una cosa així.”
Feia menys de deu minuts que Trump parlava a Butler, Pensilvània, quan es van sentir sorolls forts i l’ex-president es va posar la mà a l’orella dreta, la part superior de la qual havia estat perforada per una bala, segons que va explicar més tard a les xarxes socials. Mentre els agents del Servei Secret envoltaven l’ex-president, Trump va aixecar el puny dret i va cridar: “Lluiteu. Lluiteu. Lluiteu.”
Les imatges del moment, inclosa una amb Trump tacat de sang a l’ombra d’una bandera americana, ja són virals a les xarxes socials i és gairebé segur que es convertiran en icòniques. Uns quants legisladors republicans van publicar les fotos sense cap comentari.
Encara no se sap la motivació de l’atacant. Però el tiroteig trastocarà la cursa presidencial, que ja estava sumida en el caos d’ençà de fa dues setmanes, quan la vacil·lant actuació de Biden en el debat va posar en qüestió la seva edat i capacitat per a dur a terme una campanya vigorosa.
Trump sovint és més còmode, i més efectiu, quan juga tant a màrtir com a víctima, i el tiroteig de dissabte el torna a posar en aquest paper. Trump va emetre immediatament una declaració amb què donava les gràcies al Servei Secret i a les forces de l’ordre per la seva actuació, i expressava el condol a les altres víctimes, tot oferint un relat dramàtic del moment.
“Em van disparar amb una bala que em va perforar la part superior de l’orella dreta”, va escriure. “Vaig saber immediatament que alguna cosa anava malament perquè vaig sentir un so xiulant, trets, i immediatament vaig sentir la bala que em trencava la pell. Hi va haver molta sang, aleshores em vaig adonar de què passava. DÉU BENEEIXI AMÈRICA!”
Les imatges de Trump immediatament després del tiroteig i la seva reacció el catapultaran en la cursa a la presidència, segons l’opinió de Douglas Brinkley, historiador presidencial de la Universitat de Rice.
“Als americans els agrada veure la força i el coratge sota pressió, i el fet que Trump aixequés el puny ben alt es convertirà en un nou símbol, sens dubte”, va dir Brinkley. “Sobreviure a un intent d’assassinat et converteix en màrtir, perquè obtens una onada de simpatia pública enorme.”
La violència, almenys de moment, semblava superar la narrativa dominant anterior de la campanya: el desordre demòcrata després de l’actuació de Biden en el debat i el desig de molts demòcrates que fes un pas al costat per un candidat més jove.
Però també complicarà els càlculs de Biden i el seu equip a partir d’ara. Parlant amb donants dilluns passat en una trucada privada, Biden va dir que era hora de centrar-se en Trump.
“Tinc una feina i és derrotar Donald Trump”, va dir. “Estic del tot segur que sóc el millor per a fer-ho. Per tant, s’ha acabat de parlar sobre el debat, ara és l’hora de posar Trump en el punt de mira.”
Però Trump encara no havia estat donat d’alta de l’hospital quan els republicans ja van començar a dir que la retòrica de Biden havia portat a la violència de dissabte.
El representant Mike Collins (republicà) va assenyalar els comentaris de Biden, específicament la frase sobre posar Trump en el punt de mira, i va culpar Biden de la violència.
“Joe Biden va donar les ordres”, va escriure Collins a les xarxes socials dissabte a la nit, poc després del tiroteig.
L’Institut de Polítiques America First, un grup extern clau que cerca de reforçar les polítiques de Trump, va fer una vetlla de pregària virtual dissabte a la nit. Els representants religiosos van oferir oracions i un d’ells va dir que no hi havia cap dubte que Déu havia intervingut per salvar la vida de Trump. Un altre va agrair a Déu que Melania Trump no fos vídua.
Mentre feia una oració en nom de l’assistent al míting que va perdre la vida, Frank Pavone, el director nacional de Sacerdots per la Vida va parlar de l’atac a Trump com un atac a “tots nosaltres”, fent-se ressò de les afirmacions rutinàries de martiri de Trump.
“Recordem les paraules que el president Trump sempre ens diu: ‘No és que vinguin contra mi, vénen contra nosaltres, tots nosaltres’.”
Brinkley també diu que el moment del tiroteig, just abans de la convenció republicana a Milwaukee, subratlla les similituds entre Trump i l’ex-president Theodore Roosevelt, qui el 1912 cercava de tornar a la presidència i va ser disparat mentre feia campanya a Milwaukee.
Brinkley recorda que Roosevelt, que va rebre un tret al pit, va declarar: “Cal més que una bala per a matar-me” i va continuar parlant, tot acabant el discurs abans d’anar a l’hospital.
Com que la Convenció Republicana comença avui a Milwaukee, l’historiador creu que Trump aprofitarà el cas per fer un paral·lelisme entre ell i Roosevelt: “No podria tenir un escenari més gran ni més bo per a fer-ho”, diu.
Steve Schmidt, un antic estrateg republicà i crític prominent de Trump, hi està d’acord. “Les conseqüències polítiques d’aquest intent d’assassinat seran immenses, i beneficiaran Donald Trump, que acaba de respondre al fet de ser disparat de la mateixa manera que ho va fer Teddy Roosevelt”, va escriure ahir Schmidt a les xarxes socials.
Tanmateix, cal dir que Roosevelt va perdre les eleccions del 1912, derrotat per Woodrow Wilson.
